L’origen de la roba que es compra avui dia, cada cop té més importància de cara a
l’impacte que es genera al medi ambient. La demanda creixent en aquesta industria, ha
fet que grans empreses hagin prioritzat la sobreproducció, i en conseqüència la
contaminació que estan generant avui dia és devastadora. No obstant, hi ha empreses
que ja s’estan interessant en fer productes més sostenibles. Els texans són una de les
peces de roba molt produïda mundialment, i alhora, el seu procés de tint, és altament
contaminant. Per això, empreses com Tejidos Royo, s’han interessat en aplicar
metodologies electroquímiques per al tint d’aquesta peça, per tal de minimitzar el seu
impacte. L’Anàlisi del Cicle de Vida és una tècnica que ajudarà a trobar
desenvolupaments més sostenibles en aquest camp.
L’ACV va sorgir de la demanda per a trobar processos més respectuosos amb el medi
ambient. Es tracta d’una tècnica que analitza un procés o producte en totes les seves
etapes del cicle de vida per tal de quantificar els impactes que genera. El seu
desenvolupament consisteix de quatre fases principals: la definició de l’objectiu i abast,
la fase d’anàlisi d’inventari, la fase d’avaluació de l’impacte, i la fase d’interpretació dels
resultats.
El ACV ve regulat per la normativa ISO. Aquesta especifica tots els passos i
procediments a fer durant la seva realització. Les dues normatives que ho regulen són
la ISO 14040, on s’hi especifiquen els principis i el marc de referencia, i la ISO 14044,
on s’hi especifiquen els requisits i les directrius.
Aquest estudi pretén comparar diferents mètodes de tint amb Índigo des del punt de
vista ambiental, amb l’objectiu de trobar metodologies més sostenibles que tinguin un
impacte menor que les tradicionals.
En l’estudi s’hi contemplen diferents escenaris de tint. Per una banda, hi ha la
metodologia convencional, després tenim la mixta que combina el mètode tradicional
amb l’electroquímic, i finalment la que és electroquímica. Més enllà del procés de tint,
també es vol afegir un procés de tractament de les aigües residuals per filtració de
membranes. I finalment s’estudiarà també l’alternativa de reutilitzar els residus que
genera el procés.
Per avaluar la viabilitat del procés electroquímic respecte el convencional, es realitzarà
una comparació econòmica dels diferents processos.
Pel que fa als resultats de la comparativa entre escenaris convencionals, on no hi
apareixen els tractament d’aigües, l’escenari mixt, en el qual s’ha utilitzat Ditionit de Sodi
conjuntament amb electricitat, ha resultat el que menys impacte genera. Això es degut
a que la combinació d’aquests dos elements en una mesura adequada aporta un
equilibri en les diferents categories d’impacte.
Seguidament en els resultats de la comparativa entre escenaris amb tractament,
l’escenari electroquímic és el que més contaminant. Això és degut a l’ús d’electricitat en
els seus dos processos. Pel que fa a l’elecció de quina categoria és menys perjudicial
queda molt en dubte. Tan l’escenari químic com el mixt, tenen millors i pitjors categories.
Per a poder decidir-se seria necessària una normalització dels resultats.
Finalment els resultats de la comparativa entre escenaris amb reutilització d’aigües i
Indigo, hi ha un canvi radical dels resultats. L’escenari electroquímic aquí resulta com el
que menys impactes genera. De manera que el escenari electroquímic que suposa l’aplicació d’una metodologia en principi més sostenible, es corrobora que compleix com
a tal.
En la comparativa econòmica, ha resultat clarament indiscutible l’aplicació de l’escenari
electroquímic amb reutilització el més econòmic. Rebaixant un 61,86% el cost en
comparació al escenari químic convencional. La qual cosa suposa de gran interès per a
la industria del tint per mantenir el seu rendiment econòmic sense comprometre el medi
ambient.
En la realització de l’ACV s’ha constatat que les dificultats més gran trobades han estat,
per una banda l’obtenció de tot l’inventari del cicle de vida dins del programa utilitzat per
elaborar l’ACV, ja que els recursos són limitats i no sempre es troben tots els elements
que es desitjaria. Després també destacar que la realització d’algunes fases de l’ACV
no han estat àgils degut al poc coneixement sobre la realització d’un ACV, com per
exemple la fase de l’inventari.
Per acabar, l’estudi s’ha realitzat al departament de projectes i construcció de la
ESEIAAT, escola de la UPC de Terrassa. Per tal de col·laborar amb la investigació en
el camp tèxtil i del tint, per trobar vies més sostenibles a certs processos. I amb especial
destacament de la utilització d’una eina nova per a la realització d’ACV, que es tracta
del GaBi, ja que anteriorment s’havia utilitzat SimaPro per a fer estudis de caire similar.
