La agenda para un futuro digital y ecológico

Abstract

La ecología suele criticar los impactos de la digitalización, símbolo de aceleración global y mundialización de los flujos, mientras el motor de los actores de la digitalización son las oportunidades de creación de valor económica antes que cualquier consideración de sus riesgos o impactos.En base a estas consideraciones, la convergencia entre los dos sectores parece muy difícil. Sin embargo, la Fundación Internet Nueva Generación (FING), un think tank francés que define su misión como imaginar concretamente una digitalización con futuro y centrada en las capacidades humanas, observó lo siguiente:“La transición ecológica es el horizonte de nuestras sociedades y la transición digital, la gran fuerza transformadora de nuestra época. La primera conoce su destino, pero le cuesta dibujar su camino; la segunda es nuestro día a día; una fuerza permanente de cambio pero que no persigue ningún objetivo colectivo específico. Una tiene el objetivo, la otra el camino: ¡estas dos transiciones se necesitan la una a la otra!” Con esta idea nació, en 2015, el proyecto de la Agenda para un futuro digital y ecológico*. Se publicó en marzo 2019, después de 3 años de trabajos colaborativos, en asociación con la ADEME o el IDDRI entre otros y se dirige a investigadores, empresas, organismos, actores públicos, medias, etc., para que difundan y/o se apropien sus recomendaciones.Esta Agenda busca la colaboración entre lo digital y lo ecológico apoyándose en la convicción de que la transformación digital no tiene sentido, ni futuro, si no considera su propia huella ecológica y no se moviliza para actuar en contra del cambio climático y las demás consecuencias de la actividad humana. Para lograr esta convergencia, marca nuevos caminos o caminos a potenciar que se fomentan en 5 principios (que la agenda detalla en 20 retos):1. La tecnología no aporta soluciones, pero las soluciones pueden producir tecnologías.Para contribuir a la transición ecológica, la digitalización debe participar en modelos alternativos de desarrollo, otras formas de producción, intercambio y consumo.2. La fuerza transformadora de la digitalización no está en los cálculos sino en la acción colectiva.Los datos son imprescindibles para muchas acciones medioambientales, pero sólo una gestión abierta, de uso compartido y generadora de interacción social, permitirá movilizar los colectivos ciudadanos y tener un impacto transformador.3. La digitalización colaborativa y la ecología democrática son indisociables, aunque todavía no son plenamente conscientes de ello.Los modelos digitales han demostrado su fuerza transformadora pero su contribución a la ecología no es nada evidente. El acercamiento entre los actores de la digitalización colaborativa, los de la innovación pública y democrática y los ecológicos permitirá, aprendiendo unos de los otros, generar una cultura común de los retos digitales y medioambientales.4. La innovación sólo podrá tener un papel positivo en la transición ecológica si se concentra tanto en su impacto como en su modelo económico.El sistema de gestión de la innovación, las instituciones y dispositivos financieros que la permiten, deben controlar que la innovación mida sus impactos ambientales y sociales y asegurarse que realmente consiga sus objetivos en la materia.5. La digitalización y su industria deben enseñar el caminoLa industria digital debe ser ecológica por diseño y liderar la economía circular, proponiendo productos eco-responsables, reparables o reciclables, con una vida más larga y menos consumidores de recursos.Los retos de la Agenda para un futuro digital y ecológico marcan los pasos para conseguir una digitalización innovadora a la vez que capacitadora, frugal, democrática, equitativa y factor de confianza. No cabe duda de que el potencial ecológico de esta digitalización es considerable y si consideramos que la problemática es mundial, interesa que el mensaje de la Agenda se propague y se aplique fuera de los límites del hexágono.

L'ecologia sol criticar els impactes de la digitalització, símbol d'acceleració global i mundialització dels fluxos, mentre el motor dels actors de la digitalització són les oportunitats de creació de valor econòmica abans que qualsevol consideració dels seus riscos o impactes.En base a aquestes consideracions, la convergència entre els dos sectors sembla molt difícil. No obstant això, la Fundació Internet Nova Generació (fingeix), un think tank francès que defineix la seva missió com imaginar concretament una digitalització amb futur i centrada en les capacitats humanes, va observar el següent:"La transició ecològica és l'horitzó de les nostres societats i la transició digital, la gran força transformadora de la nostra època. La primera coneix el seu destí, però li costa dibuixar el seu camí; la segona és el nostre dia a dia; una força permanent de canvi però que no persegueix cap objectiu col·lectiu específic. Una té l'objectiu, l'altra el camí: 'aquestes dues transicions es necessiten l'una a l'altra! " Amb aquesta idea va néixer, el 2015, el projecte de l'Agenda per a un futur digital i ecològic *. Es va publicar al març 2019, després de 3 anys de treballs col·laboratius, en associació amb l'ADEME o el IDDRI entre d'altres i es dirigeix a investigadors, empreses, organismes, actors públics, mitges, etc., perquè difonguin i / o s'apropiïn les seves recomanacions.Aquesta Agenda busca la col·laboració entre el digital i l'ecològic recolzant-se en la convicció que la transformació digital no té sentit, ni futur, si no considera la seva pròpia petjada ecològica i no es mobilitza per actuar en contra del canvi climàtic i les altres conseqüències de l'activitat humana. Per aconseguir aquesta convergència, marca nous camins o camins a potenciar que es fomenten en 5 principis (que l'agenda detalla en 20 reptes):1. La tecnologia no aporta solucions, però les solucions poden produir tecnologies.Per contribuir a la transició ecològica, la digitalització ha de participar en models alternatius de desenvolupament, altres formes de producció, intercanvi i consum.2. La força transformadora de la digitalització no està en els càlculs sinó en l'acció col·lectiva.Les dades són imprescindibles per a moltes accions mediambientals, però només una gestió oberta, d'ús compartit i generadora d'interacció social, permetrà mobilitzar els col·lectius ciutadans i tenir un impacte transformador.3. La digitalització col·laborativa i l'ecologia democràtica són indissociables, tot i que encara no tenen coneixement d'això.Els models digitals han demostrat la seva força transformadora però la seva contribució a l'ecologia no és gens evident. L'acostament entre els actors de la digitalització col·laborativa, els de la innovació pública i democràtica i els ecològics permetrà, aprenent uns dels altres, generar una cultura comuna dels reptes digitals i mediambientals.4. La innovació només pot tenir un paper positiu en la transició ecològica si es concentra tant en el seu impacte com en el seu model econòmic.El sistema de gestió de la innovació, les institucions i dispositius financers que la permeten, han de controlar que la innovació mesuri els seus impactes ambientals i socials i assegurar que realment aconsegueixi els seus objectius en la matèria.5. La digitalització i la seva indústria han d'ensenyar el camíLa indústria digital ha de ser ecològica per disseny i liderar l'economia circular, proposant productes eco-responsables, reparables o reciclables, amb una vida més llarga i menys consumidors de recursos.Els reptes de l'Agenda per a un futur digital i ecològic marquen els passos per aconseguir una digitalització innovadora alhora que capacitadora, frugal, democràtica, equitativa i factor de confiança. No hi ha dubte que el potencial ecològic d'aquesta digitalització és considerable i si considerem que la problemàtica és mundial, interessa que el missatge de l'Agenda es propagui i s'apliqui fora dels límits de l'hexàgon.

Ecology often criticizes the impacts of digitization considering it as a symbol of global acceleration and globalization of flows. Moreover, there is little doubt that digitization actors are rather moved by opportunities related to economic value creation than any consideration about their risks or impacts.Based on these considerations, the convergence between the two sectors seems very difficult. However, the Internet New Generation Foundation (FING), a French think tank that defines its mission as concretely imagining a digitization with a future and focused on human capabilities, observed the following:“The ecological transition is the horizon of our societies and the digital transition, the great transforming force of our time. The first knows her destination, but it is hard for her to draw her way; the second is our day to day; a permanent force of change but that does not pursue any specific collective objective. One has the objective, the other the way: these two transitions need each other!” With this idea, the project of an Agenda for a digital and ecological future* was born in 2015. It was published in March 2019, after 3 years of collaborative work, in association with ADEME or IDDRI among others. It is aimed at researchers, companies, organizations, public actors, media, etc., to disseminate their recommendations.This Agenda seeks collaboration between digitization and ecology based on the conviction that digital transformation has no meaning, nor future, if it does not consider its own ecological footprint and does not mobilize to act against climate change and the other consequences of human activity. To achieve this convergence, it marks new paths or existing paths to be reviewed or promoted that are classified in 5 principles (which the agenda details in 20 challenges):1. Technology does not provide solutions, but solutions can produce technologies.To contribute to the ecological transition, digitization must participate in alternative models of development, other forms of production, exchange and consumption.2. The transformative force of digitization will not be a result of calculations but of collective action.Data are essential for many environmental actions, but only their open management and shared use that generate social interaction, will allow the mobilization of citizen groups and a transformative impact.3. Collaborative digitization and democratic ecology are inseparable, although they are not yet fully aware of it.Digital models have demonstrated their transformative force but their contribution to ecology is not obvious at all. The rapprochement between the actors of collaborative digitization, those of public and democratic innovation and ecological ones will generate a common culture of digital and environmental challenges thanks to shared learning.4. Innovation can only play a positive role in the ecological transition if it focuses on both its impact and its economic model.The innovation management system together with the institutions and financial devices that allow it, must control that innovation measures its environmental and social impacts and ensure that it really achieves its objectives in this matter.5. Digitization and its industry must teach the way.The digital industry must be green by design and lead the circular economy, proposing eco-responsible, repairable or recyclable products, with a longer life and lower resource consumption.The challenges of the Agenda for a digital and ecological future mark the steps to achieve an innovative as well as frugal, democratic and trust builder digitization. There is no doubt that the ecological aptitude of this digitization is considerable. So, considering that the problem is worldwide, we consider the message of the Agenda has to be propagated and applied outside the limits of the hexagon.