La relación entre la infraestructura/movilidad y los tejidos urbanos producidos por los emprendimientos del PMCMV en la Área Metropolitana Funcional (AMF) de la Región Metropolitana de Natal-RN/Brasil

Abstract

La Región Metropolitana de Natal (RMN), así como el Brasil, ha vivido en las últimas décadas un aumento crecente del proceso de urbanización caracterizado por un modelo dIscontinuo de expansión de la mancha urbana y de la concentración poblacional que resultó en importantes alteraciones en las estructuras físicas, sociales y económicas de sus ciudades. Consecuentemente hay un patrón periférico de crecimiento, resultante de comportamientos especulativos que se sobreponen a la función social del suelo urbano y refuerzan su baja densidad ocupacional, además del aumento de las distancias, ineficacia de los transportes, subida de los costes sociales y privados de la urbanización e ineficacia de la administración pública cuanto a la sostenibilidad urbana. El proceso de creación de una periferia residencial se consolida nítidamente por la predominancia de una baja densidad y de la vivienda unifamiliar en los municipios de la RMN que se distancian de su ciudad central, presentando una dispersión urbana; mientras que, en los municipios del entorno inmediato – cuya escala de análisis es la Región Metropolitana Intraurbana, en la cual se incluyen los municipios de Natal, Parnamirim y São Gonçalo do Amarante, denominados en esta investigación como Área Metropolitana Funcional (AMF). Observase que la heterogeneidad de los tejidos urbanos producidos por la diferenciación en la distribución de los ítems de infraestructura de acuerdo con los datos del último censo de Brasil realizado por el Instituto Brasilero de Geografia e Estatística – IBGE (2011) y las características del entorno (pavimentación, drenaje pluvial, alcantarillado, recolecta de basura y alumbrado público) refuerza la formación de un AMF marcada por fuertes desigualdades socio espaciales, fragmentada con grandes áreas de expansión y al mismo tiempo con concentración de tipologías de viviendas que constituyen áreas homogéneas de manchas en el territorio metropolitano que destaca la forma abrupta de la urbanización proporcionada por el capital inmobiliario residencial en la (re) configuración de la RMN.Últimamente, en el AMF, datos preliminares muestran que los fenómenos de reubicación de las industrias y de los servicios, juntamente con las dinámicas demográficas expuestas, explican que se ha producido cambios importantes en la movilidad intermunicipal en la RMN, con la reducción de movimientos radiales, el aumento de carácter más transversal y la sucesiva incorporación del AMF de territorios cada vez más integrados a la ciudad central, Natal. Con todo esto se pregunta: ¿Cómo la urbanización proporcionada por la actual dinámica inmobiliaria residencial se materializa en la (re) configuración de la RMN, cuanto a la AMF? Para tal, el objetivo de esta investigación es relacionar la urbanización promocionada por el capital inmobiliario residencial actual en cuanto propulsor de crecimiento urbano con relación a la infraestructura viaria y a la movilidad del AMF. Por lo tanto, la metodología utilizada fue la concentración de los datos generados por la relación entre el proceso ocupacional y los nuevos tejidos urbanos de la RMN por medio de la producción de mapas temáticos. Las fuentes fueron colectadas en: los Ayuntamientos y sus respectivas unidades de licenciamiento ambiental y urbanístico de las ciudades involucradas, SENTHAS/Natal, Caixa Econômica Federal (CEF), Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais (INPE), Instituto de Desarrollo Sustentável e Medio Ambiente (IDEMA), Secretaria de Medio Ambiente e Urbanismo de Natal (SEMURB), IBGE (2011), Sistema Eletrônico de Serviço de Informação ao Cidadão (e-SIC) en cuanto a los contractos realizados por la CEF vía PMCMV , entre los años 2009 y 2014, y datos del Observatório de Metrópoles. La metodología fue complementada aún con la fotogrametría aérea a través de la cual se pudo observar la producción local, en especial la inserción urbana de los emprendimientos del PMCMV y los tejidos urbanos producidos por medio de las estrategias de mercado y la elección de la ubicación. Como resultado fue posible observar que últimamente los procesos de valorización inmobiliaria están definiendo las distancias y las desigualdades entre los diferentes espacios. La política urbana llevada a cabo en la RMN, especialmente en las ciudades de Natal, Parnamirim y São Gonçalo do Amarante fomenta un desarrollo urbano que estimula la fragmentación urbana y la desigualdad social y espacial, donde el capital inmobiliario es el principal agente de desarrollo, produciendo y orientando la demanda, aislado de necesidades reales y volviendo la forma de ocupación en un desajuste en cuanto a la sustentabilidad y movilidad eficaz.

La Regió Metropolitana de Natal (RMN), així com Brasil, ha viscut en les últimes dècades un augment crecente de el procés d'urbanització caracteritzat per un model descontinuo d'expansió de la taca urbana i de la concentració poblacional que va resultar en importants alteracions en les estructures físiques, socials i econòmiques de les seves ciutats. Conseqüentment hi ha un patró perifèric de creixement, resultant de comportaments especulatius que es sobreposen a la funció social de l'sòl urbà i reforcen la seva baixa densitat ocupacional, a més de l'augment de les distàncies, ineficàcia dels transports, pujada dels costos socials i privats de la urbanització i ineficàcia de l'administració pública que fa a la sostenibilitat urbana. El procés de creació d'una perifèria residencial es consolida nítidament per la predominança d'una baixa densitat i de l'habitatge unifamiliar en els municipis de la RMN que es distancien de la seva ciutat central, presentant una dispersió urbana; mentre que, en els municipis de l'entorn immediat - l'escala d'anàlisi és la Regió Metropolitana intraurbana, en la qual s'inclouen els municipis de Natal, Parnamirim i São Gonçalo do Amarante, denominats en aquesta investigació com a Àrea Metropolitana Funcional (AMF). Observés que l'heterogeneïtat dels teixits urbans produïts per la diferenciació en la distribució dels ítems d'infraestructura d'acord amb les dades de l'últim cens del Brasil realitzat per l'Institut Brasiler de Geografia i Estatística - IBGE (2011) i les característiques de l'entorn ( pavimentació, drenatge pluvial, clavegueram, recol·lecta d'escombraries i enllumenat públic) reforça la formació d'un AMF marcada per fortes desigualtats soci espacials, fragmentada amb grans àrees d'expansió i a el mateix temps amb concentració de tipologies d'habitatges que constitueixen àrees homogènies de taques a el territori metropolità que destaca la forma abrupta de la urbanització proporcionada pel capital immobiliari residencial a la (re) configuració de la RMN.Darrerament, en l'AMF, dades preliminars mostren que els fenòmens de reubicació de les indústries i dels serveis, juntament amb les dinàmiques demogràfiques exposades, expliquen que s'ha produït canvis importants en la mobilitat intermunicipal en la RMN, amb la reducció de moviments radials , l'augment de caràcter més transversal i la successiva incorporació de l'AMF de territoris cada vegada més integrats a la ciutat central, Natal. Amb tot això es pregunta: Com la urbanització proporcionada per l'actual dinàmica immobiliària residencial es materialitza en la (re) configuració de la RMN, com a l'AMF? Per a tal, l'objectiu d'aquesta investigació és relacionar la urbanització promocionada pel capital immobiliari residencial actual pel que fa propulsor de creixement urbà amb relació a la infraestructura viària i la mobilitat de l'AMF. Per tant, la metodologia utilitzada va ser la concentració de les dades generades per la relació entre el procés ocupacional i els nous teixits urbans de la RMN per mitjà de la producció de mapes temàtics. Les fonts van ser col·lectades en: els Ajuntaments i les seves respectives unitats de llicenciament ambiental i urbanístic de les ciutats involucrades, SENTHAS / Natal, Caixa Econômica Federal (CEF), Institut Nacional d'Indagacions Espaciais (INPE), Institut de Desenvolupament Sustentável i Medi Ambient ( IDEMA), Secretària de Medi Ambient i Urbanisme de Natal (SEMURB), IBGE (2011), Sistema eletrònic de Serviço de Informação ao Cidadão (e-SIC) pel que fa als contractes realitzats per la CEF via PMCMV, entre els anys 2009 i 2014, i dades de l'Observatori de Metropoles. La metodologia va ser complementada encara amb la fotogrametria aèria a través de la qual es va poder observar la producció local, especialment la inserció urbana dels emprendiments de l'PMCMV i els teixits urbans produïts per mitjà de les estratègies de mercat i l'elecció de la ubicació. Com a resultat va ser possible observar que últimament els processos de valorització immobiliària estan definint les distàncies i les desigualtats entre els diferents espais. La política urbana duta a terme a la RMN, especialment a les ciutats de Natal, Parnamirim i São Gonçalo do Amarante fomenta un desenvolupament urbà que estimula la fragmentació urbana i la desigualtat social i espacial, on el capital immobiliari és el principal agent de desenvolupament, produint i orientant la demanda, aïllat de necessitats reals i tornant la forma d'ocupació en un desajust pel que fa a la sostenibilitat i mobilitat eficaç.

The Región Metropolitana de Natal (RMN), as well as Brazil, has experienced in recent decades a growing increase in the urbanization process characterized by a discontinuous model of urban sprawl expansion and population concentration that resulted in significant alterations in the structures physical, social and economic of their cities. Consequently, there is a peripheral growth pattern, resulting from speculative behaviors that overlap the social function of urban land and reinforce its low occupational density, in addition to increasing distances, inefficiency of transport, rising social and private costs of urbanization and inefficiency of public administration in terms of urban sustainability. The process of creating a residential periphery is clearly consolidated by the predominance of low density and single-family housing in the RMN municipalities that distance themselves from their central city, presenting an urban dispersion; while, in the municipalities of the immediate environment - whose scale of analysis is the Intraurbana Metropolitan Region, which includes the municipalities of Natal, Parnamirim and São Gonçalo do Amarante, referred to in this research as Área Metropolitana Funcional (AMF). Note that the heterogeneity of urban tissues produced by the differentiation in the distribution of infrastructure items according to the data of the last census of Brazil conducted by the Instituto Brasilero de Geografia e Estatística – IBGE (2011) and the characteristics of the environment (paving, storm drain, sewage, cleaning and public lighting) reinforces the formation of an AMF marked by strong socio-spatial inequalities, fragmented with large areas of expansion and at the same time with concentration of housing typologies that constitute homogeneous areas of spots in the metropolitan territory that highlights the abrupt form of urbanization provided by residential real estate capital in the (re) configuration of the RMN.Recently, in the AMF, preliminary data shows that the phenomena of relocation of industries and services, together with the demographic dynamics exposed, explain that there have been important changes in intermunicipal mobility in RMN, with the reduction of radial movements, the increase of a more transversal nature and the successive incorporation of the AMF of increasingly integrated territories to the central city, Natal. With all this ask: How the urbanization provided by the current residential real estate dynamics materializes in the (re) configuration of the RMN, as for the AMF? For this purpose, the objective of this research is to relate the urbanization promoted by the current residential real estate capital as a driver of urban growth in relation to the road infrastructure and the mobility of the AMF. Therefore, the methodology used was the concentration of the data generated by the relationship between the occupational process and the new urban tissues of the RMN through the production of thematic maps. The sources were collected in: the Town Halls and their respective environmental and urban licensing units of the cities involved, SEMTHAS / Natal, Caixa Econômica Federal (CEF), Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais (INPE), Instituto de Desenvolvimento Sustentável e Meio Ambiente (IDEMA), Secretaria de Meio Ambiente e Urbanismo de Natal (SEMURB), IBGE (2011), Sistema Eletrônico de Serviço de Informação ao Cidadão (e-SIC) regarding the contracts made by the CEF via PMCMV, between 2009 and 2014 and data from the Observatório de Metrópoles. The methodology was complemented even with aerial photogrammetry through which local production could be observed, especially the urban insertion of PMCMV ventures and urban tissues produced through market strategies and the choice of location. As a result, it was possible to observe that lately the real estate valuation processes are defining the distances and inequalities between the different spaces. Urban polytique carried out in the RMN, especially in the cities of Natal, Parnamirim and São Gonçalo do Amarante, promotes urban development that stimulates urban fragmentation and social and spatial inequality, where real estate capital is the main agent of development, producing and guiding demand, isolated from real needs and turning the form of occupation into a mismatch in terms of sustainability and effective mobility.