Dose the university built environment matter for students' quality of academic life: a case study of female students in a Saudi University

Abstract

En los últimos años ha aumentado la preocupación por la calidad de vida (QOL) de las personas en muchos países y culturas a nivel mundial, incluidos los países árabes, específicamente, Arabia Saudita (SA). SA ha comenzado recientemente a mejorar la calidad de vida de su población. Uno de los programas de la visión 2030 del país que se centra en este concepto se llama Calidad de vida 2020. Los jóvenes representan la mayor proporción de la población en SA. El grupo de edad de entre 15 y 64 años, por ejemplo, representa aproximadamente el 65,4% de la población total en SA. Además, las mujeres de Arabia Saudita son una parte importante del desarrollo sostenible del país, y su empoderamiento es vital en la visión 2030 de SA. La calidad de vida académica (QOAL) es una dimensión de la calidad de vida general de un individuo, y está especializada para instituciones académicas y puede ser un indicador de la vida profesional futura de los estudiantes. La educación universitaria es una de las etapas educativas que pueden afectar la percepción que los estudiantes tienen de sí mismos y su capacidad de sentirse independientes y satisfechos para satisfacer sus necesidades; Esto significa que la educación afecta la calidad de sus vidas, como su disposición a unirse a un trabajo o tener una familia. Su satisfacción con el logro de sus objetivos personales y objetivos puede afectar su motivación para el logro y la calidad de su rendimiento académico. Si bien muchos estudios han investigado el concepto de calidad de vida en las poblaciones occidentales, incluida la calidad de vida de los estudiantes en entornos educativos, esta área de investigación todavía está en pañales en SA. Más específicamente, la investigación sobre QOAL en SA necesita más atención de académicos e investigadores especializados en diversos campos. Muchos estudios occidentales, por ejemplo, han examinado la influencia del entorno construido en el QOAL y la percepción general de las experiencias universitarias de los estudiantes. Sin embargo, ninguno se ha llevado a cabo en poblaciones de estudiantes de Arabia Saudita. Por lo tanto, este estudio tiene dos objetivos principales. El objetivo principal es medir el nivel de QOAL en una muestra de estudiantes de Arabia Saudita. El objetivo secundario del estudio es examinar las construcciones personales (significados individuales) de los estudiantes con respecto a los aspectos de diseño interior y exterior del entorno construido de la universidad y cómo, positiva o negativamente, afecta su QOAL. La población de este estudio son estudiantes universitarias del Departamento de Psicología, Facultad de Artes y Humanidades de la Universidad King Abdulaziz (KAU) en SA. Un total de 129 estudiantes de psicología de tercer y cuarto año participaron en el estudio. El estudio emplea un diseño de métodos mixtos e incluye datos tanto cualitativos como cuantitativos dentro del marco teórico de la psicología de la construcción personal. Los datos cuantitativos se recopilaron mediante el uso de un breve cuestionario demográfico y la versión árabe de la QOAL. Esta escala de 50 ítems consistió en cuatro dimensiones: 1) autogestión académica, 2) autoeficacia académica, 3) afiliación académica y 4) comunicación académica. Los datos cualitativos, por otro lado, se obtuvieron utilizando la forma reconstruida (adaptada) de la Técnica de rejilla de repertorio, que se utilizó como un instrumento alternativo al cuestionario tradicional para evaluar los criterios del entorno construido de la sección femenina de la universidad KAU de El punto de vista de los estudiantes. Mientras que los datos cuantitativos se analizaron utilizando el software R para análisis descriptivos y confiables y factoriales, el análisis de los datos cualitativos se realizó mediante análisis temático. Los resultados del estudio revelaron que los temas que rodean el entorno construido por la universidad (por ejemplo, la confusión incoherente de los edificios, la iluminación, la temperatura y los colores de las aulas, las calles y los caminos) tienen un impacto negativo levemente moderado en la calidad de vida de los estudiantes. El estudio sugiere que las estudiantes merecen atención en aspectos de su QOAL, especialmente en la mejora de las cualidades estéticas, físicas y funcionales suficientes y adecuadas del entorno construido en interiores. Los resultados de este estudio se pueden utilizar para diseñar un entorno que respalde los resultados exitosos del aprendizaje de los estudiantes universitarios.

En els últims anys ha augmentat la preocupació per la qualitat de vida (QOL) de les persones en molts països i cultures a nivell mundial, inclosos els països àrabs, específicament, Aràbia Saudita (SA). SA ha començat recentment a millorar la qualitat de vida de la seva població. Un dels programes de la visió 2030 de país que se centra en aquest concepte es diu Qualitat de vida 2020. Els joves representen la major proporció de la població a SA. El grup d'edat d'entre 15 i 64 anys, per exemple, representa aproximadament el 65,4% de la població total a SA. A més, les dones de l'Aràbia Saudita són una part important de el desenvolupament sostenible de país, i el seu empoderament és vital en la visió 2030 de SA. La qualitat de vida acadèmica (QOAL) és una dimensió de la qualitat de vida general d'un individu, i està especialitzada per a institucions acadèmiques i pot ser un indicador de la vida professional futura dels estudiants. L'educació universitària és una de les etapes educatives que poden afectar la percepció que els estudiants tenen de si mateixos i la seva capacitat de sentir independents i satisfets per satisfer les seves necessitats; Això vol dir que l'educació afecta la qualitat de les seves vides, com la seva disposició a unir-se a una feina o tenir una família. La seva satisfacció amb l'assoliment dels seus objectius personals i objectius pot afectar la seva motivació per l'assoliment i la qualitat del seu rendiment acadèmic. Si bé molts estudis han investigat el concepte de qualitat de vida a les poblacions occidentals, inclosa la qualitat de vida dels estudiants en entorns educatius, aquesta àrea d'investigació encara està en bolquers a SA. Més específicament, la investigació sobre QOAL a SA necessita més atenció d'acadèmics i investigadors especialitzats en diversos camps. Molts estudis occidentals, per exemple, han examinat la influència de l'entorn construït al QOAL i la percepció general de les experiències universitàries dels estudiants. No obstant això, cap s'ha dut a terme en poblacions d'estudiants de l'Aràbia Saudita. Per tant, aquest estudi té dos objectius principals. L'objectiu principal és mesurar el nivell de QOAL en una mostra d'estudiants de l'Aràbia Saudita. L'objectiu secundari de l'estudi és examinar les construccions personals (significats individuals) dels estudiants pel que fa als aspectes de disseny interior i exterior de l'entorn construït de la universitat i com, positiva o negativament, afecta la seva QOAL. La població d'aquest estudi són estudiants universitàries de el Departament de Psicologia, Facultat d'Arts i Humanitats de la Universitat King Abdulaziz (KAU) a SA. Un total de 129 estudiants de psicologia de tercer i quart any van participar en l'estudi. L'estudi empra un disseny de mètodes mixtos i inclou dades tant qualitatives com quantitatives dins el marc teòric de la psicologia de la construcció personal. Les dades quantitatives es van recopilar mitjançant l'ús d'un breu qüestionari demogràfic i la versió àrab de la QOAL. Aquesta escala de 50 ítems va consistir en quatre dimensions: 1) autogestió acadèmica, 2) autoeficàcia acadèmica, 3) afiliació acadèmica i 4) comunicació acadèmica. Les dades qualitatives, d'altra banda, es van obtenir utilitzant la forma reconstruïda (adaptada) de la Tècnica de reixeta de repertori, que es va utilitzar com un instrument alternatiu al qüestionari tradicional per avaluar els criteris de l'entorn construït de la secció femenina de la universitat KAU del punt de vista dels estudiants. Mentre que les dades quantitatives es van analitzar utilitzant el programari R per anàlisis descriptives i fiables i factorials, l'anàlisi de les dades qualitatives es va realitzar mitjançant anàlisi temàtica. Els resultats de l'estudi van revelar que els temes que envolten l'entorn construït per la universitat (per exemple, la confusió incoherent dels edificis, la il·luminació, la temperatura i els colors de les aules, els carrers i els camins) tenen un impacte negatiu lleument moderat en la qualitat de vida dels estudiants. L'estudi suggereix que les estudiants mereixen atenció en aspectes del seu QOAL, especialment en la millora de les qualitats estètiques, físiques i funcionals suficients i adequades de l'entorn construït en interiors. Els resultats d'aquest estudi es poden utilitzar per a dissenyar un entorn que doni suport els resultats reeixits de l'aprenentatge dels estudiants universitaris.

In recent years there has been increased concern over the quality of life (QOL) of individuals in many countries and cultures globally, including the Arab countries, specifically, Saudi Arabia (SA). SA has recently begun to improve the QOL of its population. One of the programs in the country’s 2030 vision focuses on this concept is called Quality of Life 2020. Youth represent the largest proportion of the population in SA. The age group of between15 and 64 years old, for example, represents about 65.4% of the total population in SA. Furthermore, Saudi Arabian women are an important part of the sustainable development of the country, and their empowerment is vital in SA’s 2030 vision. The quality of academic life (QOAL) is one dimension of an individual's general QOL, and it is specialized for academic institutions and can be an indicator of students' future professional life. University education is one of the educational stages that may affect the students' perception of themselves and their ability to feel independent and satisfied in meeting their needs; this means education impacts the quality of their lives, such as their willingness to join a job or have a family. Their satisfaction with achieving their personal and objective goals may affect their motivation for achievement and the quality of their academic performance. While many studies have investigated the concept of QOL in Western populations, including the QOAL of students in educational settings, this area of research is still in its infancy in SA. More specifically, the research on the QOAL in SA needs more attention from academics and researchers specializing in various fields. Many Western studies, for example, have examined the influence of the built environment on the QOAL and the overall perception of students' university experiences. However, none have been conducted on Saudi Arabian student populations. Thus, this study has two main objectives. The primary objective is to measure the level of the QOAL in a sample of Saudi Arabian female students. The secondary objective of the study is to examine the personal constructs (individual meanings) of the students regarding the indoor and outdoor design aspects of the university’s built environment and how it, positively or negatively, affects their QOAL. The population of this study is female undergraduate students in the Department of Psychology, Faculty of Arts and Humanities at King Abdulaziz University (KAU) in SA. A total of 129 third- and fourth-year psychology students participated in the study. The study employs a mixed methods design and includes both qualitative and quantitative data within the theoretical framework of Personal Construct Psychology. The quantitative data were collected through the use of a short demographic questionnaire and the Arabic version of the QOAL. This 50-item scale consisted of four dimensions: 1) academic self-management, 2) academic self-efficacy, 3) academic affiliation, and 4) academic communication. The qualitative data, on the other hand, were obtained using rebuilt (adapted) form of the Repertory Grid Technique, which was used as an alternative instrument to the traditional questionnaire for evaluating the criteria of the built environment of the female section of KAU university from the students’ point of view. While quantitative data were analyzed using R software for descriptive and reliability and factor analyses, the analysis of qualitative data was conducted using thematic analysis. The study’s results revealed that the themes surrounding the university-built environment (e.g., the incoherent muddle of buildings, lighting, temperature, and colours of classrooms, and streets and paths) have a slightly moderate negative impact on the students' QOAL. The study suggests that the female students deserve attention on aspects of their QOAL, especially in improving the sufficient and adequate aesthetic, physical, and functional qualities of the indoor built environment. Findings of this study can be used to design an environment to support successful undergraduate student learning outcomes.