El concepto de pobreza energética nace a principios de los años 90 en el Reino Unido como la incapacidad de obtener en un hogar la cantidad adecuada de servicios energéticos por el 10% del ingreso familiar (Boardman 1991). Esta definición posteriormente ha sido complementada con aspectos constructivos y de habitabilidad, a partir de, por ejemplo, el establecimiento de una temperatura límite para la obtención de confort (DOE 1996).En la literatura internacional más reciente es posible encontrar definiciones con un fuerte sesgo interdisciplinar a partir de la accesibilidad a 3 umbrales de vulnerabilidad: tecnológico, físico y económico (González-Eguino 2015). Este último es el más ampliamente utilizado en países desarrollados, principalmente asociado al consumo de calefacción para uso doméstico (concepto más preciso de “fuel poverty”), aunque se reconoce que tiende a subestimar la cantidad de hogares que efectivamente no puede costear el consumo energético para estas mínimas condiciones de habitabilidad, o la provisión de otras demandas de energía, que constituyen el denominado umbral tecnológico (Mould y Baker 2017; Bouzarovski y Petrova 2015). Por otra parte, el umbral físico ha sido estudiado de manera más reciente desde el confort térmico, específicamente en su relación con la vulnerabilidad y salud, encontrando correlaciones significativas con respecto a las características constructivas de las viviendas (Grey, Jiang y Poortinga 2015; Atsalis et al. 2016).En este contexto, la incorporación de metodologías de segregación socio-espacial para enriquecer este concepto es de muy reciente data y todavía no ha sido aplicado a nivel nacional. Este enfoque resulta importante, puesto que permite identificar zonas de aglomeración de pobreza energética, aspecto importante para el diseño de políticas urbanas.
El concepte de pobresa energètica neix a principis dels anys 90 al Regne Unit com la incapacitat d'obtenir en una llar la quantitat adequada de serveis energètics pel 10% de l'ingrés familiar (Boardman 1991). Aquesta definició posteriorment ha estat complementada amb aspectes constructius i d'habitabilitat, a partir de, per exemple, l'establiment d'una temperatura límit per a l'obtenció de confort (DOE 1996).En la literatura internacional més recent és possible trobar definicions amb un fort biaix interdisciplinari a partir de l'accessibilitat a 3 llindars de vulnerabilitat: tecnològic, físic i econòmic (González-Eguino 2015). Aquest últim és el més àmpliament utilitzat en països desenvolupats, principalment associat al consum de calefacció per a ús domèstic (concepte més precís de "fuel poverty"), tot i que es reconeix que tendeix a subestimar la quantitat de llars que efectivament no pot costejar el consum energètic per a aquestes mínimes condicions d'habitabilitat, o la provisió d'altres demandes d'energia, que constitueixen el denominat llindar tecnològic (Mould i Baker 2017; Bouzarovski i Petrova 2015). D'altra banda, el llindar físic ha estat estudiat de manera més recent des del confort tèrmic, específicament en la seva relació amb la vulnerabilitat i salut, trobant correlacions significatives respecte a les característiques constructives dels habitatges (Grey, Jiang, i Poortinga 2015; Atsalis et al. 2016).En aquest context, la incorporació de metodologies de segregació socioespacial per enriquir aquest concepte és de molt recent data i encara no ha estat aplicat a nivell nacional. Aquest enfocament és important, ja que permet identificar zones d'aglomeració de pobresa energètica, aspecte important per al disseny de polítiques urbanes.
The concept of energy poverty was born in the early 1990s in the United Kingdom as the inability to obtain an adequate amount of energy services at home for 10% of family income (Boardman 1991).This definition has subsequently been complemented with constructive and habitability aspects, for example, from the establishment of a limit temperature for obtaining comfort (DOE 1996). In the most recent international literature, it is possible to find definitions with a strong interdisciplinary bias based on accessibility to 3 vulnerability thresholds: technological, physical and economic (González-Eguino 2015). The latter is the most widely used in developed countries, mainly associated with the consumption of heating for domestic use (more precise concept of "fuel poverty"), although it is recognized that it tends to underestimate the number of households that cannot effectively afford energy consumption for these minimum habitability conditions, or the provision of other energy demands, which constitute the so-called technological threshold (Mold and Baker 2017; Bouzarovski and Petrova 2015). On the other hand, the physical threshold has been studied more recently from thermal comfort, specifically in its relationship with vulnerability and health, finding significant correlations with respect to the constructive characteristics of the houses (Gray, Jiang, and Poortinga 2015; Atsalis et al. 2016).In this context, the incorporation of socio-spatial segregation methodologies to enrich this concept is of very recent date and has not yet been applied at the national level. This approach is important, since it allows identifying areas of agglomeration of energy poverty, an important aspect for the design of urban policies.
