Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributor.authorMartínez Hidalgo, Celia
dc.contributor.authorSkotheim Folde, Marja
dc.contributor.authorSjødahl, Elisabeth
dc.coverage.spatialeast=9.630080447798; north=59.17384863138678; name=3735 Skien, Noruega
dc.date.accessioned2020-04-28T17:56:59Z
dc.date.available2020-04-28T17:56:59Z
dc.date.issued2019-12
dc.identifier.citationMartínez Hidalgo, C. et al. (2019). La resistencia del suelo, el Paisaje Invisible. En XIII CTV 2019 Proceedings: XIII International Conference on Virtual City and Territory: “Challenges and paradigms of the contemporary city”: UPC, Barcelona, October 2-4, 2019. Barcelona: CPSV, 2019, p. 8699. E-ISSN 2604-6512. DOI http://dx.doi.org/10.5821/ctv.8699
dc.identifier.issn2604-6512
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/185589
dc.description.abstractDel proyecto de saneamiento al proyecto urbano. Los procesos de creación o remodelación urbana deben ayudar a mitigar los efectos del cambio climático, moderando la subida de la temperatura del planeta y el despilfarro de recursos energéticos e hídricos. Se trata de sustituir la actual recogida de pluviales, que busca la rápida evacuación, por un sistema visible basado en la naturaleza (NBS), una infraestructura paisajística capaz de retener, infiltrar, transportar el agua generando un nuevo paisaje de cohesión urbana y territorial. Esta infraestructura verde busca gestionar el riesgo, aumentando el grado de resiliencia del territorio, permitiendo que éste se inunde allí donde la presencia temporal del agua no produzca daños o incluso sea beneficiosa. Trabajar en el diseño conjunto de espacio urbano vivido y la infraestructura de recogida y evacuación del agua requiere de un cambio de paradigma, donde la incertidumbre, lo dinámico y la gestión del riesgo sean materiales de proyecto.La resistencia al cambio del subsuelo. Basándonos en la experiencia desarrollada dentro del Plan especial del parque fluvial del Kjørbekk y la regulación urbanística del ámbito, para el Ayuntamiento de Skien (Noruega; surgido de la problemática generada por el riesgo de rotura de la tubería subterránea encargada de evacuar las aguas del arroyo Kjørbekk y de las pluviales de su cuenca ocupada por una periferia suburbana, podemos afirmar que la gestión de las escorrentías, no es tan sólo un problema de caudales máximos y secciones hidráulicas, se trata de cohesionar el plano visible de la ciudad con la complejidad del subsuelo invisible (instalaciones eléctricas, rellenos contaminados, terrenos expansivos, etc.).El urbanismo se ha encargado de legislar y dibujar el plano de lo visible pero poco o nada dice sobre el subsuelo. Es necesario realizar un trabajo de “arqueología contemporánea” para trazar las líneas de agua, distribuir las zonas de retención e infiltración evitando la difusión de la contaminación, localizar las redes existentes (fibra, eléctricas, etc.) y fijar las cotas de las conexiones para poder construir un sistema de drenaje abierto en la cuenca.Gestionando la incertidumbre. Del plan al proyecto. Superado el problema de la arqueología de lo subterráneo se llega a otro desafío de dimensiones aún más grandes; la transformación del funcionamiento de la infraestructura existente junto al nuevo proyecto. En el caso de Kjørbekk habia que elevar de cota de evacuación de agua de toda una cuenca hidrográfica (consecuencia de traer a la superficie el río soterrado en la tubería a 15m de profundidad), con una intervención mínima del tejido existente. Los problemas que surgen de re-conexión entre el arroyo y la red existente podrían originar una obra de una envergadura imposible de afrontar para un ayuntamiento del tamaño de Skien. Habitualmente un proyecto de saneamiento se planifica para ejecutar en un plazo de tiempo acotado, y por pocos actores. En el caso de Kjørbekk se hizo necesario diseñar un proceso de transformación en el tiempo, más que un proyecto de ejecución aislado. Por ello la idea de plan estratégico que defina una idea firme pero un proceso flexible, adaptable en el tiempo y las formas fue clave. Una vez definido el esquema estratégico, la herramienta y escala del proyecto urbano fue la más adecuada para definir trazados, coordinar rasantes, anchuras y profundidades, diseñar el espacio público y el paisaje. El sistema de evacuación de la cuenca se transforma, moderniza y da resiliencia a la ciudad paso a paso- a través de los proyectos de transformación y regeneración que se inicia por parte de actores privados como públicos.
dc.description.abstractDe el projecte de sanejament a el projecte urbà. Els processos de creació o remodelació urbana han d'ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic, moderant la pujada de la temperatura de la planeta i el malbaratament de recursos energètics i hídrics. Es tracta de substituir l'actual recollida de pluvials, que busca la ràpida evacuació, per un sistema visible basat en la naturalesa (NBS), una infraestructura paisatgística capaç de retenir, infiltrar, transportar l'aigua generant un nou paisatge de cohesió urbana i territorial. Aquesta infraestructura verda busca gestionar el risc, augmentant el grau de resiliència del territori, permetent que aquest s'inundi allà on la presència temporal de l'aigua no produeixi danys o fins i tot sigui beneficiosa. Treballar en el disseny conjunt d'espai urbà viscut i la infraestructura de recollida i evacuació de l'aigua requereix d'un canvi de paradigma, on la incertesa, el dinàmic i la gestió de el risc siguin materials de projecte.La resistència al canvi de el subsòl. Basant-nos en l'experiència desenvolupada dins el Pla especial de parc fluvial de l'Kjørbekk i la regulació urbanística de l'àmbit, per a l'Ajuntament de Skien (Noruega; sorgit de la problemàtica generada pel risc de trencament de la canonada subterrània encarregada d'evacuar les aigües de la riera Kjørbekk i de les pluvials de la seva conca ocupada per una perifèria suburbana, podem afirmar que la gestió de les escorrenties, no és tan sols un problema de cabals màxims i seccions hidràuliques, es tracta de cohesionar el pla visible de la ciutat amb la complexitat de l' subsòl invisible (instal·lacions elèctriques, farcits contaminats, terrenys expansius, etc.). l'urbanisme s'ha encarregat de legislar i dibuixar el plànol del visible però poc o gens diu sobre el subsòl. cal fer un treball de "arqueologia contemporània" per traçar les línies d'aigua, distribuir les zones de retenció i infiltració evitant la difusió de la contaminació, localitzar les xarxes existents (fibra, elèctriques, etc.) i fixar les cotes de les connexions per poder construir un sistema de drenatge obert a la conca.Gestionant la incertesa. De el pla a el projecte. Superat el problema de l'arqueologia del que subterrani s'arriba a un altre desafiament de dimensions encara més grans; la transformació del funcionament de la infraestructura existent al costat de el nou projecte. En el cas de Kjørbekk havia d'elevar de cota d'evacuació d'aigua de tota una conca hidrogràfica (conseqüència de portar a la superfície el riu soterrat a la canonada a 15m de profunditat), amb una intervenció mínima de el teixit existent. Els problemes que sorgeixen de re-connexió entre la riera i la xarxa existent podrien originar una obra d'una envergadura impossible d'afrontar per a un ajuntament de la mida de Skien. Habitualment un projecte de sanejament es planifica per executar en un termini de temps acotat, i per pocs actors. En el cas de Kjørbekk es va fer necessari dissenyar un procés de transformació en el temps, més que un projecte d'execució aïllat. Per això la idea de pla estratègic que defineixi una idea ferma però un procés flexible, adaptable en el temps i les formes va ser clau. Un cop definit l'esquema estratègic, l'eina i escala de el projecte urbà va ser la més adequada per definir traçats, coordinar rasants, amplades i profunditats, dissenyar l'espai públic i el paisatge. El sistema d'evacuació de la conca es transforma, modernitza i dóna resiliència a la ciutat pas a pas- a través dels projectes de transformació i regeneració que s'inicia per part d'actors privats com públics.
dc.description.abstractUrban planning must help mitigate the effects of climate change, moderate the global rise in temperature and control the misuse of energy and hydrological resources. This research is based on a case study of the daylighting project on the river Kjørbekk in the Municipality of Skien in Norway. The project substitutes the actual storm water management in old pipes, to a visible nature-based solution (NBS), corresponding to a landscape infrastructure capable of retaining, infiltrating and transporting water and generating a new landscape of urban and territorial cohesion.The human-made underground is a challenge for urban projects that have traditionally focused on the physical definition and legislation of what is visible, paying less attention to the invisible underground. The project reveals inherent underground constraints such as old landfills, polluted industrial ground, existing fresh and sewage water systems, fiber cables, electricity, etc. This has been necessary to map as a `contemporary archaeology´ in order to enable the design of the new waterways as well as the areas of retention and infiltration. The transformation of the old infrastructure into a new storm water management project corresponds to a system change that has demanded a design of a process over time, including both private and public actors. The urban project is under a paradigm shift which includes uncertainty and where the dynamic and the management of risk becomes a part of the project.
dc.format.extent19 p.
dc.language.isospa
dc.publisherCentre de Politica de Sol i Valoracions, CPSV / Universitat Politècnica de Catalunya, UPC
dc.relation.ispartofInternational Conference Virtual City and Territory (13è: 2019: Barcelona)
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Urbanisme
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible
dc.subject.lcshUrban landscape architecture -- Norway -- Skien
dc.subject.lcshSustainable urban development -- Norway -- Skien
dc.subject.otherAgua
dc.subject.otherSubsuelo
dc.subject.otherProyecto urbano
dc.subject.otherSoluciones basadas en la naturaleza (SBN)
dc.subject.otherAigua
dc.subject.otherSubsòl
dc.subject.otherProjecte urbà
dc.subject.otherSolucions basades en la naturalesa (SBN)
dc.subject.otherWater
dc.subject.otherSubsoil
dc.subject.otherUrban project
dc.subject.otherNature-based solutions (NBS)
dc.titleLa resistencia del suelo, el Paisaje Invisible
dc.title.alternativeSoil resistance, the Invisible Landscape
dc.title.alternativeLa resistència del sòl, el Paisatge Invisible
dc.typeConference report
dc.subject.lemacArquitectura del paisatge urbà -- Noruega -- Skien
dc.subject.lemacDesenvolupament urbà sostenible -- Noruega -- Skien
dc.subject.lemacCursos d'aigua i ciutat -- Noruega -- Skien
dc.identifier.doi10.5821/ctv.8699
dc.description.peerreviewedPeer Reviewed
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2020-04-28T17:56:59Z
local.citation.contributorVirtual City and Territory
local.citation.pubplaceBarcelona
local.citation.publicationNameXIII CTV 2019 Proceedings: XIII International Conference on Virtual Cityand Territory: “Challenges and paradigms of the contemporary city”: UPC, Barcelona, October 2-4, 2019
local.personalitzacitaciotrue


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple