Crecimiento disperso y su proceso de metropolitanización

Abstract

El crecimiento de la ciudad de Boston se ha fortalecido en las últimas dos décadas, desarrollando un modelo urbano compuesto principalmente por suburbios de baja y mediana densidad, un patrón característico que mencionan las teorías del “Urban Sprawl”. Por ello, en este trabajo se prestará especial atención a la mirada de James O'Connell, quién nos narra el proceso histórico, los efectos sociales, los sucesos y las diferentes decisiones administrativas públicas-privadas que la han llevado a convertirse en una de las metrópolis más grandes del mundo al día de hoy. Se calcula el valor de interacción para determinar el nivel de policentrismo entre municipios, y se propone una aproximación al análisis morfológico de la discontinuidad, uno de los patrones físicos que idealizan la expansión urbana, propuesta por Galster, et al (2001). Para ello, se analizará la existencia de “Sprawl” en el área metropolitana de Boston (MAPC) a partir de la caracterización de los tejidos urbanos. Para esto es necesario obtener el crecimiento de la mancha urbana multitemporal del área metropolitana, para evaluar objetivamente el consumo de suelo en el territorio. Para llevar a cabo el procedimiento se usó procesamiento de imágenes satelitales de la NASA Landsat 5 TM, mediante tecnología SIG (remote sensing), años 1985, 2002, y 2011 respectivamente. El objetivo es calcular el BU (Build-up Index) o índice de área construida, que muestra que a mayor índice de construcción menor índice de área verde (He, et al, 2010). Es necesario observar cómo cambia la cobertura del suelo (agua y vegetación en relación a las superficies artificializadas), los resultados derivados de este análisis se manifestarán también en el estudio de los tejidos revelando ciertos patrones de discontinuidad.

El creixement de la ciutat de Boston s'ha enfortit en les últimes dues dècades, desenvolupant un model urbà compost principalment per suburbis de baixa i mitjana densitat, un patró característic que esmenten les teories del "Urban Sprawl". Per això, en aquest treball es prestarà especial atenció a la mirada de James O'Connell, qui ens narra el procés històric, els efectes socials, els successos i les diferents decisions administratives públiques-privades que l'han portat a convertir-se en una de les metròpolis més grans de el món a el dia d'avui. Es calcula el valor d'interacció per determinar el nivell de policentrisme entre municipis, i es proposa una aproximació a l'anàlisi morfològica de la discontinuïtat, un dels patrons físics que idealitzen l'expansió urbana, proposada per Galster, et a l'(2001). Per a això, s'analitzarà l'existència de "Sprawl" a l'àrea metropolitana de Boston (MAPC) a partir de la caracterització dels teixits urbans. Per això és necessari obtenir el creixement de la taca urbana multitemporal de l'àrea metropolitana, per avaluar objectivament el consum de sòl en el territori. Per dur a terme el procediment es va usar processament d'imatges satelitales de la NASA Landsat 5 TM, mitjançant tecnologia SIG (remote sensing), anys 1985, 2002, i 2011 respectivament. L'objectiu és calcular el BU (Build-up Index) o índex d'àrea construïda, que mostra que a major índex de construcció menor índex d'àrea verda (He, et al, 2010). Cal observar com canvia la cobertura de terra (aigua i vegetació en relació a les superfícies artificialitzades), els resultats derivats d'aquesta anàlisi es manifestaran també en l'estudi dels teixits revelant certs patrons de discontinuïtat.

The growth of the city of Boston has strengthened in the last two decades, developing an urban model composed mainly of suburbs of low and medium density, a characteristic pattern that mentions the theories of "Urban Sprawl". Therefore, this work will pay special attention to the gaze of James O'Connell, who tells us the historical process, the social effects, the events and the different public-private administrative decisions that have led her to become one of the largest metropolis in the world today. The interaction value is calculated to determine the level of polycentrism between municipalities, and an approach to the morphological analysis of discontinuity is proposed, one of the physical patterns that idealize urban expansion, proposed by Galster, et al (2001). To do this, the existence of “Sprawl” in the Boston metropolitan area (MAPC) will be analyzed based on the characterization of urban fabrics. For this it is necessary to obtain the growth of the multitemporal urban spot of the metropolitan area, to objectively assess the land consumption in the territory. To carry out the procedure, satellite image processing from NASA Landsat 5 TM was used, using SIG (remote sensing) technology, years 1985, 2002, and 2011 respectively. The objective is to calculate the BU (Build-up Index) or constructed area index, which shows that the higher the construction index, the lower the green area index (He, et al, 2010). It is necessary to observe how the soil cover changes (water and vegetation in relation to the artificialized surfaces), the results derived from this analysis will also be manifested in the study of the tissues revealing certain patterns of discontinuity.