Metodología para determinar localizaciones más sostenibles para conjuntos de vivienda social en Valdivia, Chile

Abstract

Dentro de las múltiples decisiones que tienen que ver con el desarrollo de barrios de vivienda social en Chile, la localización de los conjuntos toma especial relevancia debido al potencial de facilitar, o no, la movilidad social, el acceso a mejores oportunidades, y la integración urbana (Sabatini y Brain, 2008). En este sentido la política de vivienda ha sido insuficiente, incluso incorporando incentivos específicos a mejorar la localización, aplica parámetros centralistas que no aportan a mejorar significativamente la condición de nuevos barrios en ciudades de menor tamaño, haciendo urgente la incorporación de un enfoque local.El Subsidio Diferenciado a la Localización (SDL) es parte de la política habitacional que trata de subsanar las falencias en materia habitacional y urbana que se han perpetuado por más de 30 años en Chile. Sin embargo, esta política no ha cumplido todos sus objetivos, ya que sus parámetros de localización permiten la ubicación de viviendas sociales en sectores con acceso deficiente a redes de equipamientos. Si bien se solicita informar la distancia de desplazamiento para aspectos como transporte, salud, educación en las fórmulas para obtener este incentivo, no incorporan, entre otros, medidas para desplazamientos a lugares de empleo (Brain y col., 2010).Es así, como se vuelve valioso el indagar en variables poco exploradas en esta toma de decisiones, como son las bases de datos masivas relacionadas a los datos geo-referenciados. Estas son una poderosa fuente de información para dar nuevas respuestas y aproximaciones a materias urbanas (Pentland, 2009).Considerando que hoy existen numerosas fuentes de datos para la mayoría de las ciudades, realidades como la de desplazamientos, flujos, usos de suelo, entre otros pueden comenzar a modelarse con una precisión elevada, en tiempo cuasi real, con menores costos y con alta confiabilidad. El volumen de información que proporcionan las antenas de telefonía móvil las hace capaces de describir trazas en distintos espacios temporales (día, semana, mes) y para distintos grupos, exponiendo cuánto, cómo y hacia dónde se mueven las personas en una ciudad (Hoteit y col., 2014).El presente estudio propone indicadores de sostenibilidad para zonas de residencia y destinos (Integración, Conectividad y Diversidad) y propuestas de criterios de proximidad y morfológicos para localizar nuevos barrios o mejorar los existentes desde acciones de regeneración urbana.En contraste con los criterios actuales de localización y medios de caracterización urbana, este trabajo representa una aproximación novedosa y válida para conocer la realidad urbana de forma contextualizada y complementaria a los instrumentos actuales, pero con potencial de reemplazarlos.

Dins de les múltiples decisions que tenen a veure amb el desenvolupament de barris d'habitatge social a Xile, la localització dels conjunts pren especial rellevància a causa deL potencial de facilitar, o no, la mobilitat social, l'accés a millors oportunitats, i la integració urbana (Sabatini i Brain, 2008). En aquest sentit la política d'habitatge ha estat insuficient, fins i tot incorporant incentius específics a millorar la localització, aplica paràmetres centralistes que no aporten a millorar significativament la condició de nous barris en ciutats més petites, fent urgent la incorporació d'un enfocament local.El Subsidi Diferenciat a la Localització (SDL) és part de la política d’habitatge que tracta d'esmenar les mancances en matèria residencial i urbana que s'han perpetuat per més de 30 anys a Xile. No obstant això, aquesta política no ha complert tots els seus objectius, ja que els seus paràmetres de localització permeten la ubicació d'habitatges socials en sectors amb accés deficient a xarxes d'equipaments. Si bé es demana informar la distància de desplaçament per a aspectes com transport, salut, educació en les fórmules per obtenir aquest incentiu, no incorporen, entre d'altres, mesures per a desplaçaments a llocs d'ocupació (Brain i col., 2010).És així, com es torna valuós el indagar en variables poc explorades en aquesta presa de decisions, com són les bases de dades massives relacionades a les dades geo-referenciats. Aquestes són una poderosa font d'informació per donar noves respostes i aproximacions a matèries urbanes (Pentland, 2009).Considerant que avui hi ha nombroses fonts de dades per a la majoria de les ciutats, realitats com la de desplaçaments, fluxos, usos de sòl, entre d'altres poden començar a modelar amb una precisió elevada, en temps quasi real, amb menors costos i amb alta fiabilitat . El volum d'informació que proporcionen les antenes de telefonia mòbil les fa capaços de descriure traces en diferents espais temporals (dia, setmana, mes) i per a diferents grups, exposant quant, com i cap a on es mouen les persones en una ciutat (Hoteit i col., 2014).El present estudi proposa indicadors de sostenibilitat per a zones de residència i destinacions (Integració, Connectivitat i Diversitat) i propostes de criteris de proximitat i morfològics per localitzar nous barris o millorar els existents des accions de regeneració urbana.En contrast amb els criteris actuals de localització i mitjans de caracterització urbana, aquest treball representa una aproximació nova i vàlida per conèixer la realitat urbana de forma contextualitzada i complementària als instruments actuals, però amb potencial de reemplaçar-los.

Within the multiple decisions related to the development of social housing neighborhoods in Chile, the location of the complexes is especially relevant because of their potential to facilitate, or not, social mobility, access to better opportunities, and urban integration (Sabatini and Brain, 2008). In this sense, the housing policy has been insufficient, although it has incorporated specific incentives to improve the location, they are centralist application parameters that do not contribute to improving the condition of new neighborhoods in smaller cities, making the generation of incentives with a local approach.The Differential Location Grant (SDL) is part of the housing policy that seeks to address the deficiencies in housing and urban matters that have been perpetuated for more than 30 years in Chile. However, this policy has not fulfilled all its objectives, since its location parameters allow the location of social housing in sectors with poor access to equipment networks. Although it is requested to report the distance of travel for aspects such as transportation, health, and education in the formulas to obtain this incentive, they do not include, among others, measures for travel to places of employment (Brain et al., 2010).This is how it becomes valuable to investigate less explored variables in this decision-making, such as massive databases related to geo-referenced data. These are a powerful source of information to gather new responses and approaches to urban issues (Pentland, 2009).Taking into account that today there are numerous data sources for most of all cities, realities such as displacements, flows, land uses, among others, can begin to be modeled with high accuracy, in near-real time, with lower costs and Highest reliability. The volume of information provided by mobile phone antennas makes them capable of describing traces in different time-spaces (day, week, month) and for different groups, exposing how much, how and where people move in a city (Hoteit and col., 2014).Using the urban ICT capabilities, sustainability indicators have been described for areas of residence and destinations (Integration, Connectivity, and Diversity) and proposals for proximity and morphological criteria to locate new neighborhoods or improve existing ones from urban regeneration actions.In contrast to the current criteria of location and forms of urban characterization, this work represents a novel and valid approach to know the urban reality in a contextualized manner and complementary to the current instruments, but with the potential to replace them.