Ground level permeability as indicator of walkability in cities

Abstract

Durante siglos, los desarrollos urbanos fueron dimensionados a escala humana. Las ciudades tenían un número limitado de habitantes y un tamaño que no era conveniente superar para no exceder un punto de equilibrio. Con el tiempo, después de importantes descubrimientos en el campo del transporte, estos límites se desdibujaron. Los sistemas de transporte mecánico hicieron posible la expansión de las ciudades porque los automóviles privados permitían a las personas moverse fácilmente y a un costo reducido. Luego, la priorización del tráfico de vehículos en las calles creció a expensas de los peatones. La calidad de la calle disminuyó gradualmente con este cambio, como advirtieron autores como Jane Jacobs a mediados del siglo pasado.Después de décadas de expansión urbana, las instituciones académicas y políticas piden hoy un modelo totalmente opuesto. Hoy en día se apunta a un cambio hacia ciudades compactas, con vecindarios de uso mixto y calles transitables. El estudio presentado en este documento se centra en el último punto, la promoción de calles diseñadas para que las personas caminen, disfruten y se sientan seguras.La capacidad de caminar es un concepto que integra varios aspectos relacionados con el diseño de calles con el objetivo de invitar a las personas a moverse a pie. Uno de los aspectos que afectan la capacidad de caminar es la relación directa entre los peatones y las plantas bajas, tanto en lo que respecta a la apariencia como a la permeabilidad de las fachadas. Las fachadas permeables a nivel del suelo proporcionan una conexión entre los peatones y los edificios circundantes, haciéndolos sentir seguros y cómodos en la calle.Algunas instituciones han desarrollado herramientas de evaluación de sostenibilidad urbana que evalúan la capacidad de caminar de los desarrollos urbanos, entre otros parámetros. Por lo general, un sistema de puntuación cuantifica el grado de cumplimiento de algunas métricas relacionadas con la capacidad de caminar. En este estudio, se aplicaron dos métricas de la herramienta de evaluación TOD Standard 3.0 a un caso de estudio, ambas referidas a la permeabilidad a nivel del suelo. El objetivo es doble: probar el sistema mismo obteniendo algunos valores de referencia y descubriendo la relación entre los valores en detalle y su posición a lo largo de la calle.La evaluación se realizó en dos calles del barrio de Gràcia, Barcelona: Verdi y Bruniquer-Terol-Ros de Olano. Las calles son perpendiculares, 5-10 metros de ancho y 780 y 882 metros de largo. Gràcia se considera un vecindario vibrante, activo, compacto y de uso mixto, por lo que se espera que logre una alta puntuación en la permeabilidad a nivel del suelo.Los parámetros elegidos son la métrica 1.B.1, “Ataque frontal visualmente activo” y 1.B.2, “Ataque frontal físicamente permeable”. Las métricas se aplicaron a las calles mencionadas en un estudio de campo siguiendo el procedimiento definido en la norma. Para ello, se utilizaron una serie de imágenes y un plano de la zona. El resultado de la métrica 1.B.1 fue un 100% de fachada visualmente activa en ambas calles, lo que significa que todos los segmentos o bloques tienen más del 20% de longitud transparente. Este valor corresponde al valor máximo en la puntuación. En el caso de la métrica 1.B.2, el número de entradas por cada 100 metros de fachada de bloque es de 17 en Bruniquer-Terol-Ros de Olano y 20 en Verdi. El valor requerido para obtener el puntaje máximo en el Estándar TOD es de 5 entradas por cada 100 metros, por lo que ambas calles están muy por encima del puntaje. Según ambas métricas, la capacidad de caminar sería ampliamente alcanzada.El análisis de cada segmento mostró una relación entre la permeabilidad a nivel del suelo y dos características: la distribución de la parcela y la antigüedad del edificio. Aparte de esto, surgió una pregunta importante al aplicar el procedimiento, la influencia del tiempo; ya sea la hora del día, la época del año o la situación de los locales en la planta baja según las fluctuaciones del mercado. Dependiendo de ellos, la adquisición de datos en el campo puede cambiar el resultado.La aplicación de las métricas estándar de TOD de caminabilidad en el campo ha resultado ser una herramienta fácil y útil para analizar la permeabilidad a nivel del suelo, aunque sujeta de alguna manera a los criterios aplicados en la adquisición de datos. Los valores obtenidos han sido mucho más altos que el máximo requerido en el puntaje, por lo que las ciudades compactas pueden necesitar otro rango de valores para proporcionar una definición más sutil de caminabilidad porque el puntaje parece estar fuera de escala. La aplicación en este estudio de campo ha demostrado que la puntuación está vinculada al contexto y que una herramienta puede considerar que la naturaleza de las ciudades es variable.

Durant segles, els desenvolupaments urbans es van dimensionar a escala humana. Les ciutats tenien un nombre limitat d’habitants i una mida que no era convenient superar per no superar el punt d’equilibri. Amb el pas del temps, després d’importants descobriments en el camp del transport, aquests límits es van difuminar. Els sistemes de transport mecànics van permetre l'expansió de les ciutats perquè els cotxes privats permetien moure's fàcilment i a un cost reduït. Aleshores, la priorització del trànsit de vehicles als carrers va créixer a costa dels vianants. La qualitat del carrer va disminuir gradualment amb aquest canvi, tal com van advertir autors com Jane Jacobs a mitjan segle passat.Després de dècades d'expansió urbana, les institucions acadèmiques i polítiques demanen avui un model totalment oposat. Avui dia s'apunta a un canvi cap a ciutats compactes, amb veïnats d'ús mixt i carrers transitables. L'estudi presentat en aquest document se centra en l'últim punt, la promoció de carrers dissenyades perquè les persones caminin, gaudeixin i es sentin segures.La capacitat de caminar és un concepte que integra diversos aspectes relacionats amb el disseny de carrers amb l'objectiu de convidar a les persones a moure a peu. Un dels aspectes que afecten la capacitat de caminar és la relació directa entre els vianants i les plantes baixes, tant pel que fa a l'aparença com a la permeabilitat de les façanes. Les façanes permeables a nivell de terra proporcionen una connexió entre els vianants i els edificis circumdants, fent-los sentir segurs i còmodes al carrer.Algunes institucions han desenvolupat eines d'avaluació de sostenibilitat urbana que avaluen la capacitat de caminar dels desenvolupaments urbans, entre d'altres paràmetres. En general, un sistema de puntuació quantifica el grau de compliment d'algunes mètriques relacionades amb la capacitat de caminar. En aquest estudi, es van aplicar dues mètriques de l'eina d'avaluació TOTS Standard 3.0 a un cas d'estudi, ambdues referides a la permeabilitat a nivell de terra. L'objectiu és doble: provar el sistema mateix obtenint alguns valors de referència i descobrint la relació entre els valors en detall i la seva posició al llarg del carrer.L'avaluació es va realitzar en dos carrers de barri de Gràcia, Barcelona: Verdi i Bruniquer-Terol-Ros d'Olano. Els carrers són perpendiculars, 5-10 metres d'ample i 780 i 882 metres de llarg. Gràcia es considera un veïnat vibrant, actiu, compacte i d'ús mixt, per la qual cosa s'espera que aconsegueixi una alta puntuació en la permeabilitat a nivell de terra.Els paràmetres triats són la mètrica 1.B.1, "Atac frontal visualment actiu" i 1.B.2, "Atac frontal físicament permeable". Les mètriques es van aplicar als carrers esmentades en un estudi de camp seguint el procediment definit en la norma. Per a això, es van utilitzar una sèrie d'imatges i un plànol de la zona. El resultat de la mètrica 1.B.1 ser un 100% de façana visualment activa en ambdós carrers, el que significa que tots els segments o blocs tenen més de l'20% de longitud transparent. Aquest valor correspon a el valor màxim en la puntuació. En el cas de la mètrica 1.B.2, el nombre d'entrades per cada 100 metres de façana de bloc és de 17 a Bruniquer-Terol-Ros d'Olano i 20 en Verdi. El valor requerit per obtenir la puntuació màxim en l'Estàndard TOD és de 5 entrades per cada 100 metres, de manera que ambdues carrers estan molt per sobre de la puntuació. Segons les dues mètriques, la capacitat de caminar seria àmpliament aconseguida.L'anàlisi de cada segment va mostrar una relació entre la permeabilitat a nivell de terra i dues característiques: la distribució de la parcel·la i l'antiguitat de l'edifici. A part d'això, va sorgir un tema crític a l'aplicar el procediment, la influència de el temps; ja sigui l'hora del dia, l'època de l'any o la situació dels locals a la planta baixa segons les fluctuacions de mercat. Depenent d'ells, l'adquisició de dades en el camp pot canviar el resultat.L'aplicació de les mètriques estàndard de TOD de caminabilitat al camp ha resultat ser una eina fàcil i útil per analitzar la permeabilitat a nivell de terra, encara que subjecta d'alguna manera als criteris aplicats en l'adquisició de dades. Els valors obtinguts han estat molt més alts que el màxim requerit en la puntuació, de manera que les ciutats compactes poden necessitar un altre rang de valors per a proporcionar una definició més subtil de caminabilitat perquè la puntuació sembla estar fora d'escala. L'aplicació en aquest estudi de camp ha demostrat que la puntuació està vinculada al context i que una eina pot considerar que la naturalesa de les ciutats és variable.

For centuries, urban developments were dimensioned on a human scale. Cities had a limited number of inhabitants and a size which was not convenient to overtake so as not to exceed a balance point. Over time, after important discoveries in the field of transportation, these limits blurred. Mechanical transport systems made possible the expansion of cities because private cars allowed people to move easily and at a reduced cost. Then, the prioritization of vehicle traffic in streets grew at the expense of pedestrians. Street quality decreased gradually with this change, as authors like Jane Jacobs warned in the middle of the last century.After decades of urban sprawl, academic and political institutions call today for a totally opposite model. A shift towards compact cities, with mixed use neighborhoods and walkable streets is aimed nowadays. The study presented in this paper is focused on the last point, the promotion of streets designed for people to walk, enjoy and feel secure.Walkability is a concept that integrates several aspects related to street design with the aim of inviting people to move on foot. One of the aspects that affect walkability is the direct relationship between pedestrians and ground floors, both regarding the appearance and permeability of façades. Permeable ground level façades provide a connection between pedestrians and the surrounding buildings, making them feel secure and comfortable in the street.Some institutions have developed urban sustainability assessment tools which evaluate walkability of urban developments, among other parameters. Usually, a score system quantifies the degree of compliance of some metrics related to walkability. In this study, two metrics from the TOD Standard 3.0 assessment tool were applied to a case of study, both referred to ground level permeability. The objective is double: testing the system itself by getting some reference values and finding out the relation between the values in detail and their position along the street.The assessment was carried out in two streets in Gràcia neighborhood, Barcelona: Verdi and Bruniquer-Terol-Ros de Olano. The streets are perpendicular, 5-10 meters wide and 780 and 882 meters long. Gràcia is considered a vibrant, active, compact and mixed-use neighborhood, so that it would be expected to achieve a high score in ground level permeability.The chosen parameters are metric 1.B.1, “Visually active Frontage” and 1.B.2, “Physically Permeable Frontage”. The metrics were applied to the mentioned streets in a field study following the procedure defined in the standard. A series of pictures and a floor plan of the zone were used to this end. The result of 1.B.1 metric was a 100% of visually active frontage in both streets, which means that all segments or blocks have more than 20% of transparent length. This value corresponds to the maximum value in the score. In the case of 1.B.2 metric, the number of entrances per 100 meters of block frontage is 17 in Bruniquer-Terol-Ros de Olano and 20 in Verdi. The required value to obtain the maximum score in the TOD Standard is 5 entrances per 100 meters, so both streets are much over the score. According to both metrics, walkability would be widely reached.The analysis of each segment showed a relationship between ground level permeability and two features: plot distribution and the age of the building. Apart from this, an important question arose when applying the procedure, the influence of time; whether it be the time of day, the time of the year, or the situation of the premises on the ground floor according to market fluctuations. Depending on them, the data acquisition on field might change the result.The application of walkability TOD Standard metrics in the field has resulted to be an easy and useful tool to analyze ground level permeability, though subject in some way to the criteria applied in the data acquisition. The values obtained have been much higher than the maximum required in the score, so compact cities may need another range of values to provide a subtler definition of walkability because the score seems to be out of scale. The application in this field study has shown that the score is bound to the context and that a tool may consider that the nature of cities is variable.