dc.contributor.author | Pérez-Moreno, Oscar |
dc.coverage.spatial | east=-74.07604694366455; north=4.598124011328403; name=Cra. 8 #10-69, Bogotá, Colòmbia |
dc.coverage.spatial | east=-46.6333094; north=-23.5505199; name=Estação Sé - Se, São Paulo - SP, Brasil |
dc.date.accessioned | 2020-04-28T17:56:32Z |
dc.date.available | 2020-04-28T17:56:32Z |
dc.date.issued | 2019-12 |
dc.identifier.citation | Pérez-Moreno, O. (2019). La recuperación de plusvalías urbanas y la materialización de justicia socioespacial en Bogotá (Colombia) y Sao Paulo (Brasil). En XIII CTV 2019 Proceedings: XIII International Conference on Virtual City and Territory: “Challenges and paradigms of the contemporary city”: UPC, Barcelona, October 2-4, 2019. Barcelona: CPSV, 2019, p. 8640. E-ISSN 2604-6512. DOI http://dx.doi.org/10.5821/ctv.8640 |
dc.identifier.issn | 2604-6512 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2117/185570 |
dc.description.abstract | La ponencia analiza la relación entre la recuperación de plusvalías urbanas y la materialización de justicia socioespacial en las ciudades de Bogotá (Colombia) y de Sao Paulo (Brasil), estudiando dos casos relevantes de recuperación de plusvalías urbanas en dichas ciudades: la Distribución Equitativa de Cargas y Beneficios (DECB) definida en el Decreto Distrital n° 562 de 2014 en Bogotá y la Operación Urbana Consorciada Água Espraiada (OUCAE) aprobada mediante la Ley Municipal n° 13.260 de 2001 en Sao Paulo. La materialización de justicia socioespacial es evaluada a partir de los avances en la disminución de cinco problemáticas relacionadas a los rasgos particulares de los procesos de urbanización en América Latina: 1. La disminución de la apropiación privada de la valorización de la tierra resultante de la actuación del Estado; 2. La consolidación de los conceptos de otorgamiento oneroso del derecho de construir y de distribución equitativa de cargas y beneficios; 3. La alteración de los injustos patrones de distribución de la infraestructura urbana; 4. La reducción de los efectos negativos de la segregación socioespacial y 5. La disminución de la informalidad en el acceso al suelo urbano. La pregunta central que orienta la ponencia busca responder si en la DECB en Bogotá y en la OUCAE en Sao Paulo se presentaron avances en la materialización de formas de justicia socioespacial asociadas a la disminución de las problemáticas citadas. La hipótesis utilizada para responder a la pregunta central consideró que, en la DECB implementada en Bogotá, y en la OUCAE desarrollada en Sao Paulo, se concretaron avances en la materialización de formas de justicia socioespacial, debido a que, en su implementación, la recuperación de plusvalías urbanas fue considerada como un proceso que involucra acciones anteriores y posteriores a la recuperación y en que prevalecen el principio distributivo y la meta redistributiva. La metodología tuvo un énfasis comparativo y tres niveles de análisis. En el nivel general, se examinaron los conceptos, leyes e instrumentos relacionados a la temática de la investigación en Colombia y Brasil. En el nivel específico, se analizó el impacto de los instrumentos de recuperación de plusvalías urbanas estudiados en la materialización de justicia socioespacial en Bogotá y Sao Paulo, examinando tres momentos: La acción anterior a la recuperación; la acción de recuperación y la acción posterior a la recuperación. En el nivel síntesis, se hizo una comparación de los resultados en la materialización de justicia socioespacial. La hipótesis propuesta en la ponencia fue confirmada parcialmente. Esto, considerando que, en los casos estudiados, la acción anterior a la recuperación de plusvalías urbanas estuvo caracterizada por la distribución desigual de la infraestructura urbana y por la valorización diferenciada de la tierra. En esta acción se encontró también la necesidad fundamental de definir mecanismos que busquen, específicamente, la disminución de las desigualdades en la distribución de la renta y la riqueza en la sociedad, teniendo en cuenta los rasgos característicos de este primer momento. En el caso de la acción de recuperación de plusvalías urbanas, se presentaron avances en el combate a la apropiación privada de la valorización de la tierra y en la consolidación del principio distributivo. Además, una de las principales preguntas que surgieron del análisis en ese momento fue ¿cómo garantizar el principio de la redistribución en la aplicación de los nuevos instrumentos de recuperación de plusvalías urbanas?, encontrando mecanismos que van en ese camino como la actualización y revisión periódica de los impuestos inmobiliarios, una distribución menos desigual de las infraestructuras urbanas en la ciudad y una revisión crítica del carácter elitista de las normas urbanísticas. Finalmente, se encontró que un aporte práctico resultado del análisis de la acción posterior a la recuperación de plusvalías urbanas, está relacionado a la idea que los recursos obtenidos deben ser prioritariamente destinados para atender a la población de menores ingresos, ya sea en las mismas áreas donde fueron realizados los proyectos, como en las otras áreas de la ciudad que no son beneficiadas por los presupuestos generales de los municipios. |
dc.description.abstract | La ponència analitza la relació entre la recuperació de plusvàlues urbanes i la materialització de justícia socioespacial a les ciutats de Bogotà (Colòmbia) i de Sao Paulo (Brasil), estudiant dues casos rellevants de recuperació de plusvàlues urbanes en aquestes ciutats: la Distribució Equitativa de càrregues i Beneficis (DECB) definida en el Decret Distrital 562 de 2014 a Bogotà i l'Operació Urbana consorciada Água Espraiada (OUCAE) aprovada mitjançant la Llei municipal 13.260 de 2001 a Sao Paulo. La materialització de justícia socioespacial és avaluada a partir dels avenços en la disminució de cinc problemàtiques relacionades als trets particulars dels processos d'urbanització a Amèrica Llatina: 1. La disminució de l'apropiació privada de la valorització de la terra resultant de l'actuació de l'Estat; 2. La consolidació dels conceptes de atorga onerosa del dret de construir i de distribució equitativa de càrregues i beneficis; 3. L'alteració dels patrons de distribució de la infraestructura urbana; 4. La reducció dels efectes negatius de la segregació socioespacial i 5. La disminució de la informalitat en l'accés al sòl urbà. La pregunta central que orienta la ponència busca respondre si a la DECB a Bogotà i en la OUCAE a Sao Paulo es van presentar avenços en la materialització de formes de justícia socioespacial associades a la disminució de les problemàtiques esmentades. La hipòtesi utilitzada per a respondre a la pregunta central va considerar que, en la DECB implementada a Bogotà, i en la OUCAE desenvolupada a Sao Paulo, es van concretar avenços en la materialització de formes de justícia socioespacial, a causa que, en la seva implementació, la recuperació de plusvàlues urbanes va ser considerada com un procés que va involucrar accions anteriors i posteriors a la recuperació, prevalent el principi distributiu i la meta redistributiva. La metodologia va tenir un èmfasi comparatiu i tres nivells d'anàlisi: Al nivell general, es van examinar els conceptes, lleis i instruments relacionats a la temàtica de la recerca a Colòmbia i el Brasil. En el nivell específic, es va analitzar l'impacte dels instruments de recuperació de plusvàlues urbanes estudiats en la materialització de justícia socioespacial a Bogotà i São Paulo, per mitjà de tres moments: l'acció anterior a la recuperació; l'acció de recuperació i l'acció posterior a la recuperació. En el nivell síntesi, es va fer una comparació dels resultats de la materialització de la justícia socioespacial. La hipòtesi proposada en la ponència va ser confirmada parcialment, considerant que, en els casos estudiats, l'acció anterior a la recuperació de plusvàlues urbanes va estar caracteritzada per la distribució desigual de la infraestructura urbana i per la valorització diferenciada de la terra. En aquesta acció es va trobar també la necessitat fonamental de definir mecanismes que busquin la disminució de les desigualtats en la distribució de la renda i la riquesa en la societat, tenint en compte els trets característics d'aquest primer moment. En el cas de l'acció de recuperació de plusvàlues urbanes, es van presentar avenços en el combat a l'apropiació privada de la valorització de la terra i en la consolidació del principi distributiu. Finalment, es va trobar que una aportació pràctic resultat de l'anàlisi de l'acció posterior a la recuperació de plusvàlues urbanes, està relacionat al fet que els recursos obtinguts han de ser prioritàriament destinats per atendre la població de menors ingressos, ja sigui en les mateixes àrees on van ser realitzats els projectes, com en les altres àrees de la ciutat que no són beneficiades pels pressupostos generals dels municipis. |
dc.description.abstract | The present paper brings an analysis between land value capture and the materialization of socio-spatial justice in Bogotá (Colombia) and in São Paulo (Brazil), by the exploration of two relevant cases: Equitable Distribution of Charges and Benefits (Distribución Equitativa de Cargas y Beneficios – DECB –in Spanish) in Bogotá, and the Consortiated Urban Operation Água Espraiada (Operação Urbana Consorciada Água Espraiada – OUCAE –, in portuguese) in São Paulo. The key research question seeks to answer if in the DECB in Bogotá and in the OUCAE in São Paulo advances were made in the materialization of social and spatial justice, based on the progress that has been made in decreasing five specific problems related to particular features of urbanization and development in Latin America: 1. The reduction of private appropriation of land value resulting from public action; 2. The consolidation of concepts as onerous granting of the right to build, and equitable distribution of burdens and benefits; 3. The shift of the uneven and often inequitable patterns of distribution of urban infrastructure; 4. The minimization of negative effects of socio-spatial segregation; and 5. The decrease of informality in access to urban land. For the purpose presented above, it was assumed at first that progress was made in the materialization of socio-spatial justice forms in Bogotá and in São Paulo, mainly, because during its implementation, Land value capture was considered as a process that involves actions before and after recovery and in which the distributive principle and the redistributive goal prevails in both case studies. The methodology used a comparative analysis within three levels of analysis: First, at the general level, were examined concepts, laws and instruments related to the subject of research in Colombia and Brazil; second, at the specific level, the impact of land value capture instruments studied in the materialization of socio-spatial justice in Bogotá and São Paulo was analyzed in three moments: a) the action prior to recovery, b) the action of recovery, and c) the post-recovery action. Finally, at the synthesis level, a comparison of the results in the materialization of socio-spatial justice is made. As a result, it was possible to observe that, the hypothesis proposed was partially confirmed; as, in the first action, prior the recovery of land value capture, it was observed that it is characterized by the unequal distribution of urban infrastructure and the differential value of land, which leads to the need to define mechanisms that seek the reduction of inequalities in the distribution of income and wealth in society. In the second action, the recovery of the land value capture, progress was made in the fight against private appropriation of land value and in the consolidation of the distributive principle. Finally, it was found that a practical contribution resulting from the post-recovery action of land value capture, it is related to the idea that the resources obtained must be primarily allocated to serve the population with lower incomes, either in the same areas where the projects were carried out, as well, in the other areas of the municipality that are not benefited by general budgets of Latin American cities. |
dc.description.sponsorship | Esta ponencia es fruto de la tesis de doctorado titulada “A recuperação de mais-valias fundiárias urbanas e a materialização de justiça socioespacial em Bogotá e São Paulo: Um objetivo, dois casos e um resultado”, realizada para obtener el título de Doctor en Arquitectura y Urbanismo de la Universidad Federal Fluminense (Niterói, RJ, Brasil), la cual elaboré como parte de los compromisos de la beca PEC-PG de la Coordinación de Perfeccionamiento del Personal de Nivel Superior (CAPES) del Gobierno de Brasil. Agradezco, especialmente a la Arq. Dra. Fernanda Furtado de Oliveira e Silva, quien fue la directora de la tesis mencionada. |
dc.format.extent | 13 p. |
dc.language.iso | spa |
dc.publisher | Centre de Politica de Sol i Valoracions, CPSV / Universitat Politècnica de Catalunya, UPC |
dc.relation.ispartof | International Conference Virtual City and Territory (13è: 2019: Barcelona) |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
dc.subject.lcsh | Capital gains -- Brazil -- São Paulo |
dc.subject.lcsh | Capital gains -- Colombia -- Bogotá |
dc.subject.lcsh | City planning -- Colombia -- Bogotá |
dc.subject.lcsh | City planning -- Brazil -- São Paulo |
dc.subject.other | Instrumentos de recuperación de plusvalías urbanas |
dc.subject.other | Justicia socioespacial |
dc.subject.other | Bogotá |
dc.subject.other | Sao Paulo |
dc.subject.other | Instruments de recuperació de plusvàlues urbanes |
dc.subject.other | Justícia socioespacial |
dc.subject.other | Bogotà |
dc.subject.other | Sao Paulo |
dc.subject.other | Land value capture instruments |
dc.subject.other | Socio-spatial justice |
dc.subject.other | Bogotá |
dc.subject.other | São Paulo |
dc.title | La recuperación de plusvalías urbanas y la materialización de justicia socioespacial en Bogotá (Colombia) y Sao Paulo (Brasil) |
dc.title.alternative | The recovery of urban capital gains and the materialization of socio-spatial justice in Bogotá (Colombia) and Sao Paulo (Brazil) |
dc.title.alternative | La recuperació de plusvàlues urbanes i la materialització de justícia socioespacial a Bogotà (Colòmbia) i Sao Paulo (Brasil) |
dc.type | Conference report |
dc.subject.lemac | Plusvàlues -- Colòmbia -- Bogotà |
dc.subject.lemac | Plusvàlues -- Brasil -- São Paulo |
dc.subject.lemac | Urbanisme -- Colòmbia -- Bogotà |
dc.subject.lemac | Urbanisme -- Brasil -- São Paulo |
dc.identifier.doi | 10.5821/ctv.8640 |
dc.description.peerreviewed | Peer Reviewed |
dc.rights.access | Open Access |
dc.date.updated | 2020-04-28T17:56:32Z |
local.citation.contributor | Virtual City and Territory |
local.citation.pubplace | Barcelona |
local.citation.publicationName | XIII CTV 2019 Proceedings: XIII International Conference on Virtual Cityand Territory: “Challenges and paradigms of the contemporary city”: UPC, Barcelona, October 2-4, 2019 |
local.personalitzacitacio | true |