De la necesidad al proyecto: el diseño del espacio público para el control del agua y la mitigación del Cambio Climático

Abstract

El sustituir áreas naturales por superficies pavimentadas impermeables, típicas de la urbanización, no hace más que acrecentar los ya existentes problemas medioambientales de nuestras ciudades. La gravedad de las inundaciones, la falta de recarga de las faldas acuíferas, la erosión de los canales de agua naturales, la contaminación de las corrientes de agua, el aumento de las temperaturas estivas y las islas de calor, la fragmentación de hábitats naturales y la segregación urbana son solo algunas de las consecuencias a las que contribuye.Trabajando correctamente con los espacios públicos urbanos, sus materiales, permeabilidad y distintos niveles de vegetación, y siguiendo algunas pautas de buena praxis, se pueden intentar mitigar todos estos efectos negativos. Un caso claro, en este campo, son las "wáter squares" desarrolladas en el norte de Europa, de las cuales hay importantes ejemplos en Rotterdam, ciudad que se ve fuertemente afectada por su compleja relación con el agua. Estas plazas, planteadas como espacios públicos multifuncionales, tienen la tarea de captar el agua de lluvia y de convertirse, en el caso de lluvias torrenciales o inundaciones, en cuencas de captación que filtran progresivamente el agua al subsuelo, aliviando así el problema del desbordamiento de la red de alcantarillado. Cuando esto no sucede, se quedan vacías y funcionan como áreas relacionales, de juego o de descanso, destacando los beneficios que se derivan de un diseño dinámico del espacio que no sólo está proyectado para una función, sino que es capaz de transformarse en función de las necesidades.Así mismo, según este principio, y en otro orden de importancia en cuanto a su calidad como espacio público pero vital en cuanto a la cantidad de superficie que ocupan en nuestras ciudades, el aparcamiento puede desarrollar un papel fundamental como bien demuestran distintos proyectos y estudios que en las últimas décadas han decidido contribuir a revertir las consecuencias de la urbanización.Una de las principales consecuencias del cambio climático son las lluvias torrenciales. Los árboles logran reducir los picos de lluvias, deteniendo y evaporando parte del agua, atenuando las lluvias finas y minimizando las fuertes. Las copas de los árboles pueden absorber hasta el 11.1% de las lluvias anuales, porcentaje que varía con el tipo de árboles usados, el período del año y la duración e intensidad de las lluvias, siendo mayor con árboles de hoja ancha, tormentas estivas de corta duración y baja intensidad.Es práctica común que en grandes superficies pavimentadas como los aparcamientos se evacue el agua de lluvia tan rápido como sea posible a través del sistema de drenaje, vertiendo el agua en el curso de agua más cercano. Lo que parece ser el uso lógico de estas instalaciones resulta, sin embargo, que cuando las lluvias son muy fuertes, estos canales producen una fuerte descarga, erosionando rápidamente el lecho del arroyo, arrastrando la vegetación y los escombros existentes en sus orillas, y dejando un curso amplio y rocoso. Parece más lógico imaginar un sistema de retención de agua in situ que pueda fomentar una evacuación progresiva del agua, evitando la escorrentía del agua y promoviendo un flujo constante que alimente los acuíferos.Los estacionamientos también contribuyen al efecto isla de calor producido en las superficies de asfalto que no tienen en cuenta la vegetación, lo que hace que estas superficies sean de 20º a 40º más cálidas que las vegetadas, llegando a sufrir una variación de 48,8º a 17,2ºEl objetivo de este artículo es remarcar la vital importancia que un correcto diseño de nuestros espacios públicos puede tener sobre la adaptación de nuestras ciudades al cambio climático y a la mitigación de sus efectos. Actuando sobre pequeñas teselas de la superficie urbana con unas bases de buena praxis, podemos crear redes de mayor envergadura que logren minimizar los efectos de una urbanización descontrolada. Imaginemos una nueva red ecológica a la que contribuyan eficazmente todos los espacios públicos, considerando éstos no como actuaciones aisladas sino como un sistema continuo, logrando una mejora considerable de nuestro entorno urbano y trabajando por contrarrestar los efectos del cambio climático.A través de una metodología inductiva se analizarán distintos casos que en las últimas décadas han trabajado sobre estas temáticas para poder elaborar un decálogo de buenas prácticas.

El substituir àrees naturals per superfícies pavimentades impermeables, típiques de la urbanització, no fa més que acréixer els ja existents problemes mediambientals de les nostres ciutats. La gravetat de les inundacions, la manca de recàrrega de les faldilles aqüíferes, l'erosió dels canals d'aigua naturals, la contaminació dels corrents d'aigua, l'augment de les temperatures estiuenques i les illes de calor, la fragmentació d'hàbitats naturals i la segregació urbana són només algunes de les conseqüències a les que contribueix.Treballant correctament amb els espais públics urbans, els seus materials, permeabilitat i diferents nivells de vegetació, i seguint algunes pautes de bona praxi, es poden intentar mitigar tots aquests efectes negatius. Un cas clar, en aquest camp, són les "vàter squares" desenvolupades al nord d'Europa, de les quals hi ha importants exemples a Rotterdam, ciutat que es veu fortament afectada per la seva complexa relació amb l'aigua. Aquestes places, plantejades com a espais públics multifuncionals, tenen la tasca de captar l'aigua de pluja i de convertir-se, en el cas de pluges torrencials o inundacions, en conques de captació que filtren progressivament l'aigua a el subsòl, alleujant així el problema del desbordament de la xarxa de clavegueram. Quan això no succeeix, es queden buides i funcionen com a àrees relacionals, de joc o de descans, destacant els beneficis que es deriven d'un disseny dinàmic de l'espai que no només està projectat per a una funció, sinó que és capaç de transformar-se en funció de les necessitats.Així mateix, segons aquest principi, i en un altre ordre d'importància quant a la seva qualitat com a espai públic però vital pel que fa a la quantitat de superfície que ocupen en les nostres ciutats, l'aparcament pot desenvolupar un paper fonamental com bé demostren diferents projectes i estudis que en les últimes dècades han decidit contribuir a revertir les conseqüències de la urbanització.Una de les principals conseqüències del canvi climàtic són les pluges torrencials. Els arbres aconsegueixen reduir els pics de pluges, detenint i evaporant part de l'aigua, atenuant les pluges fines i minimitzant les fortes. Les copes dels arbres poden absorbir fins al 11.1% de les pluges anuals, percentatge que varia amb el tipus d'arbres usats, el període de l'any i la durada i intensitat de les pluges, sent major amb arbres de fulla ampla, tempestes d’estiu de curta durada i baixa intensitat.És pràctica comuna que en grans superfícies pavimentades com els aparcaments s'evacuï l'aigua de pluja tan ràpid com sigui possible a través de el sistema de drenatge, abocant l'aigua en el curs d'aigua més proper. El que sembla ser l'ús lògic d'aquestes instal·lacions és, però, que quan les pluges són molt forts, aquests canals produeixen una forta descàrrega, erosionant ràpidament el llit de la riera, arrossegant la vegetació i la runa existents en les seves ribes, i deixant un curs ampli i rocós. Sembla més lògic imaginar un sistema de retenció d'aigua in situ que pugui fomentar una evacuació progressiva de l'aigua, evitant el vessament de l'aigua i promovent un flux constant que alimenti els aqüífers.Els estacionaments també contribueixen a l'efecte illa de calor produïda en les superfícies d'asfalt que no tenen en compte la vegetació, la qual cosa fa que aquestes superfícies siguin de 20º a 40º més càlides que les vegetades, arribant a patir una variació de 48,8º a 17,2ºL'objectiu d'aquest article és remarcar la vital importància que un correcte disseny dels nostres espais públics pot tenir sobre l'adaptació de les nostres ciutats a el canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes. Actuant sobre petites tessel·les de la superfície urbana amb unes bases de bona praxi, podem crear xarxes de major envergadura que aconsegueixin minimitzar els efectes d'una urbanització descontrolada. Imaginem una nova xarxa ecològica a la qual contribueixin eficaçment tots els espais públics, considerant aquests no com actuacions aïllades sinó com un sistema continu, aconseguint una millora considerable del nostre entorn urbà i treballant per contrarestar els efectes de l'canvi climàtic.A través d'una metodologia inductiva s'analitzaran diferents casos que en les últimes dècades han treballat sobre aquestes temàtiques per poder elaborar un decàleg de bones pràctiques.

Substituting natural areas for paved surfaces typical result of urbanization, not only increases the existing environmental problems in our cities. The severity of flooding, lack of groundwater recharging, erosion of natural water channels, increased temperatures and heat islands, the fragmentation of natural habitats, urban segregation, light pollution and increase of car use with the consequence of air pollution are merely some of the consequences to which this contributes.Designing correctly the urban public spaces, their materials, permeability and different levels of vegetation, and following some good practice guidelines, would help to mitigate all these negative effects. A good example in this field, are the "water squares" developed in northern Europe, mainly in Rotterdam, a city that is strongly affected by its complex relationship with water. These squares, designed as multifunctional public spaces, have the task of capturing rainwater and becoming, in the case of heavy rains or floods, like detention basins that progressively filter the water to the subsoil, alleviating the problem of overflowing the sewer system. When there is no water, they remain empty and function as relational areas or playgrounds, highlighting the benefits of a dynamic design of the space that is not only projected for a single function, but is capable of transforming according to necessity. In another order of importance, maybe secondary in terms of quality as a public space but vital in terms of the amount of surface they occupy in our cities, parking lots can have a main role as well, as different projects and studies in the last decades have pointed out, to contribute to reverse the consequences of urbanization.One of the main consequences of climate change are heavy rains. The canopy of trees can absorb about 11.1% of annual rainfall. As a result, this percentage varies focusing on the type of trees used, the time of year and the duration and intensity of rainfall; higher interception rates occur for broadleaf evergreens, warm summer storms, and short, light rain. Tall trees will help to reduce peak rainfalls, with the consequence of stopping and evaporating the water, mitigating light rains and minimizing heavy rains. Therefore, evergreens assist to mitigate surface and water heating.In addition, a common practice in car parks and large paved surface areas, in general, is to evacuate the rainwater as quickly as possible through the drainage system by pouring that water into a nearby stream. What seems the logical use of these facilities results in a huge amount of water pouring from these canals when the rains are very strong, quickly eroding the stream bed, dragging the vegetation and existing debris of its banks, and leaving a wide rocky watercourse. It is much efficient to produce an on-site water detention system that is able to encourage a progressive evacuation of the water, avoid water runoff and promote a constant influx of water into aquifers. Parking areas also highly contribute to the heat island effect, which happens in asphalt surfaces that do not consider any vegetation, making these surfaces 20º to 40º warmer than a vegetated one, reaching a variation of 48.8 degrees to 17.2 ºThe aim of this article is to highlight the vital importance that a correct design of our public realm can have on the adaptation of our cities to climate change and the mitigation of its effects. Acting on small areas of the urban surface with good practice bases, we can create larger networks that minimize the effects of an uncontrolled urbanization. We should imagine a new ecological network to which all public spaces contribute effectively to, considering these not as isolated actions but as a continuous system, achieving a considerable improvement of our urban environment and working to counteract the effects of climate change.Through an inductive methodology, we will analyze different cases that in recent decades have worked on these issues in order to develop a new code of good practices.