El Derecho a la Ciudad desde la perspectiva de género en el Barrio El Gallito (Guatemala)

Abstract

Las ciudades del mundo concentran poderes económicos y sociales y, sus por su propia idiosincrasia ofrecen las herramientas necesarias para hacer frente a los nuevos desafíos del desarrollo. No obstante, según ha manifestado recientemente Naciones Unidas (2018) el aumento de la vulnerabilidad y de la exclusión social, ha conllevado directamente a un crecimiento notable de las desigualdades entre regiones y ciudades. Además de ello, en las últimas décadas han emergido con fuerza espacios urbanos en los que los desequilibrios sociales, la escasez de recursos comunitarios, el deterioro y degradación del entorno, se han visto acentuados dentro de las ciudades dando lugar a los denominados barrios vulnerables. El reconocimiento de tales situaciones por parte de Naciones Unidas se ha materializado en el Objetivo de Desarrollo Sostenible 11 Ciudades y Comunidades Sostenibles al objeto de “lograr que las ciudades y los asentamientos humanos sean inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles”.La emergencia cada vez más evidente de este tipo de entornos, recupera necesariamente la concepción teórica del derecho a la ciudad, entendido en términos de exigencia: “el derecho a la ciudad no puede concebirse como un simple derecho de visita o retorno hacia las ciudades tradicionales. Sólo puede formularse como derecho a la vida urbana, transformada, renovada” (Lefebvre, 1969, p. 138).Por todo ello, el estudio que se presenta está centrado en la ciudad de Guatemala cuya selección se ha basado en la accesibilidad a contactos directos con profesionales que trabajan en la ciudad y que, gracias a las personas contactadas, ha sido posible establecer más contactos con la ciudadanía residente en el barrio El Gallito, ubicado en la ciudad capital. En la última Conferencia sobre Vivienda y el Desarrollo Urbano Sostenible (2016), la propia intervención de la Delegación de Guatemala manifestó ser el país menos urbanizado de la región más urbanizada del mundo y destacó la oportunidad de redefinir el modelo de desarrollo del país, enmarcando en dicho contexto la Agenda Urbana GT de carácter nacional. De este modo, se destaca la necesidad de una planificación urbana con la finalidad de reducir las brechas de la desigualdad y evitar la extensión de áreas urbanas con personas en zonas de alto riesgo, entre otras. No obstante, cabe destacar que Guatemala es uno de los catorce países con mayores índices de violencia del mundo, agravado por la presencia de grupos delincuenciales. La presencia de maras y de los banderas en diferentes zonas de Guatemala y de diferentes países de Latinoamérica, forman parte del día a día de la ciudadanía residente en estos entornos. De este modo, el objeto se corresponde con determinar los tipos de convivencia de las personas residentes en el Barrio El Gallito.Para la consecución de dicho objetivo, se han realizado un total diez audiciones (individuales y grupales) al objeto de discernir cómo es la vida urbana en El Gallito por parte de diferentes perfiles: técnicos, religiosos y ciudadanos, y en especial, qué papel juegan las mujeres en el quehacer urbano de El Gallito. Para el análisis de las distintas audiciones, se ha empleado el programa informático Maxqda2018 con la finalidad de codificar y categorizar los discursos de las personas audicionadas en función del objetivo e indicadores de la presente comunicación.En lo relativo a los resultados, cabe destacar que han sido obtenidos en el marco de una investigación realizada a nivel internacional con la finalidad de analizar el fenómeno de la vulnerabilidad y la exclusión social en Guatemala y en España a partir de la selección de dos barrios vulnerables. En este caso, entre los principales resultados destaca la violencia (ciudadana e institucional) a la que se encuentran sometidos sus residentes, con mención especial a las adolescentes y a las mujeres de El Gallito. Además de ello, el desarrollo de la capacidad de resiliencia territorial como medio para la convivencia frente al clima de violencia de los grupos delincuenciales y bandas organizadas, es una de las cuestiones clave que indirectamente ha sido mencionada a lo largo de los discursos. Sumado al clima de estigmatización y rechazo poblacional a las personas residentes en El Gallito, dan como resultado la identificación de este barrio como un espacio vulnerable de la ciudad capital.Por último, entre las conclusiones más destacadas del estudio cabe señalar por un lado, la parálisis de la administración ante la cronicidad de la situación, y, por otro lado, la existencia de fenómenos explícitos e implícitos a la comunidad como sucede con la fuerte estigmatización social hacia el barrio y sus residentes, así como la naturalización (institucional y ciudadana) del control ejercido por los grupos y bandas organizadas sobre los límites geográficos de El Gallito.

Les ciutats del món concentren poders econòmics i socials i, per la seva pròpia idiosincràsia ofereixen les eines necessàries per fer front als nous desafiaments de el desenvolupament. Tot i això, segons ha manifestat recentment Nacions Unides (2018) l'augment de la vulnerabilitat i de l'exclusió social, ha comportat directament a un creixement notable de les desigualtats entre regions i ciutats. A més d'això, en les últimes dècades han emergit amb força espais urbans en què els desequilibris socials, l'escassetat de recursos comunitaris, el deteriorament i degradació de l'entorn, s'han vist accentuats dins de les ciutats donant lloc als anomenats barris vulnerables. El reconeixement d'aquestes situacions per part de Nacions Unides s'ha materialitzat en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles a l'objecte de "aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, assegurances, resilients i sostenibles". L'emergència cada vegada més evident d'aquest tipus d'entorns, recupera necessàriament la concepció teòrica de el dret a la ciutat ja que: "no es pot concebre com un simple dret de visita o retorn cap a les ciutats tradicionals. Només pot formular-se com dret a la vida urbana, transformada, renovada "(Lefebvre, 1969, pàg. 138).Per tot això, l'estudi que es presenta està centrat en la ciutat de Guatemala la selecció s'ha basat en l'accessibilitat a contactes directes amb professionals que treballen a la ciutat i que, gràcies a les persones contactades, ha estat possible establir més contactes amb la ciutadania resident al barri el Gallito, ubicat a la ciutat capital. En l'última Conferència sobre Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible (2016), la pròpia intervenció de la Delegació de Guatemala va manifestar ser el país menys urbanitzat de la regió més urbanitzada del món i va destacar l'oportunitat de redefinir el model de desenvolupament de país, emmarcant en aquest context l'Agenda Urbana GT de caràcter nacional. D'aquesta manera, es destaca la necessitat d'una planificació urbana amb la finalitat de reduir les bretxes de la desigualtat i evitar l'extensió d'àrees urbanes amb persones en zones d'alt risc, entre d'altres. No obstant això, cal assenyalar que Guatemala és un dels catorze països amb majors índexs de violència de el món, agreujat per la presència de grups delinqüencials. La presència de maras i dels banderes en diferents zones de Guatemala i de diferents països de Llatinoamèrica, formen part del dia a dia de la ciutadania resident en aquests entorns. D'aquesta manera, l'objectiu es correspon amb "determinar les diferents tipologies de sociabilitat existents en l'entorn de barri d'El Gallito (Guatemala) des de la perspectiva comunitària". Per a la consecució d'aquest objectiu, s'han realitzat un total 10 audicions (individuals i grupals) amb la finalitat de discernir com és la vida urbana a El Gallito per part de diferents perfils: tècnics, religiosos i ciutadans, i en especial, quin paper juguen les dones en el quefer urbà del Gallito. Per a l'anàlisi de les diferents audicions, s'ha emprat el programa informàtic Maxqda2018 amb la finalitat de codificar i categoritzar els discursos de les persones audicionadas en funció de l'objectiu i indicadors de la present comunicació. Pel que fa als resultats, cal destacar que han estat obtinguts en el marc d'una investigació realitzada a nivell internacional amb la finalitat d'analitzar el fenomen de la vulnerabilitat i l'exclusió social a Guatemala i a Espanya a partir de la selecció de dos barris vulnerables. En aquest cas, entre els principals resultats destaca la violència (ciutadana i institucional) a la qual es troben sotmesos els seus residents, amb menció especial a les adolescents i les dones d'El Gallito. A més d'això, el desenvolupament de la capacitat de resiliència territorial com a mitjà per a la convivència davant del clima de violència dels grups delinqüencials i bandes organitzades, és una de les qüestions clau que indirectament ha estat esmentada al llarg dels discursos. Sumat a el clima d'estigmatització i rebuig poblacional a les persones residents a El Gallito, donen com a resultat la identificació d'aquest barri com un espai vulnerable de la ciutat cabdal.Finalment, entre les conclusions més destacades de l'estudi cal assenyalar, d'una banda, la paràlisi de l'administració davant la cronicitat de la situació, i, d'altra banda, l'existència de fenòmens explícits i implícits a la comunitat com succeeix amb la forta estigmatització social cap al barri i els seus residents, així com la naturalització (institucional i ciutadana) del control exercit pels grups i bandes organitzades sobre els límits geogràfics del Gallito.

The cities of the world concentrate economic and social powers and, by their own idiosyncrasy, offer the necessary tools to face the new development challenges. However, as recently stated by the United Nations (2018), the increase in vulnerability and social exclusion has directly led to a notable growth in inequalities between regions and cities. In addition, in recent decades’ urban spaces have emerged strongly in which social imbalances, lack of community resources, deterioration and degradation of the environment, have been accentuated within cities giving rise to so-called vulnerable neighborhoods. The recognition of such situations by the United Nations has materialized in the Sustainable Development Goal 11 Sustainable Cities and Communities in order to "make cities and human settlements inclusive, safe, resilient and sustainable." The increasingly evident emergence of this type of environment necessarily recovers the theoretical conception of the right to the city since: “it cannot be conceived as a simple right of visit or return to traditional cities. It can only be formulated as the right to urban life, transformed, renewed” (Lefebvre, 1969, p. 138).Therefore, the study presented is focused on the city of Guatemala whose selection has been based on accessibility to direct contacts with professionals working in the city and that, thanks to the people contacted, it has been possible to establish more contacts with citizenship resident in the El Gallito neighborhood, located in the capital city. In the last Conference on Housing and Sustainable Urban Development (2016), the intervention of the Delegation of Guatemala declared itself to be the least urbanized country in the most urbanized region in the world and highlighted the opportunity to redefine the country's development model, framing in this context the Urban Agenda GT of national character. In this way, the need for urban planning is highlighted in order to reduce inequality gaps and avoid the extension of urban areas with people in high-risk areas, among others. However, it should be noted that Guatemala is one of the fourteen countries with the highest rates of violence in the world, aggravated by the presence of criminal groups. The presence of maras and flags in different areas of Guatemala and different countries of Latin America, are part of the day-to-day life of citizens residing in these environments. Thus, the object corresponds to "determine the different types of sociability existing in the neighborhood of El Gallito (Guatemala) from the community perspective." To achieve this goal, a total of ten auditions (individual and group) have been made in order to discern what urban life is like in El Gallito by different profiles: technicians, religious and citizens, and in particular, what role they play Women in the urban work of El Gallito. For the analysis of the different auditions, the Maxqda2018 computer program has been used to codify and categorize the speeches of the auditioned people according to the objective and indicators of this communication. Regarding the results, it should be noted that they have been obtained within the framework of an investigation carried out at the international level in order to analyze the phenomenon of vulnerability and social exclusion in Guatemala and in Spain from the selection of two neighborhoods vulnerable. In this case, the main results include the violence (citizen and institutional) to which its residents are subjected, with special mention to adolescents and women of El Gallito. In addition, the development of the capacity of territorial resilience as a means of coexistence in the face of the climate of violence of criminal groups and organized gangs, is one of the key issues that has been indirectly mentioned throughout the speeches. In addition to the stigmatization climate and population rejection of people living in El Gallito, they result in the identification of this neighborhood as a vulnerable space in the capital city.Finally, among the most outstanding conclusions of the study it is worth pointing out, on the one hand, the paralysis of the administration due to the chronicity of the situation, and, on the other hand, the existence of explicit and implicit phenomena to the community, as is the case with the strong stigmatization social towards the neighborhood and its residents, as well as the naturalization (institutional and citizen) of the control exercised by groups and bands organized over the geographical boundaries of El Gallito.