Derecho a la ciudad, extractivismo urbano, violencias y resistencias: la Villa Olímpica y la Villa 20 en la comuna 8 de Buenos Aires

Abstract

El concepto de extractivismo tiene una relación directa con el modelo de desarrollo productivo latinoamericano. La megaminería, los agronegocios, la explotación petrolera a través del fraking son algunos ejemplos relevantes de este fenómeno, que tiene a su vez un correlato urbano vinculado al negocio inmobiliario en torno al suelo y a la vivienda. Tomando en cuenta esta situación, vemos que la ciudad de Buenos Aires de Argentina, capital del país, posee actualmente unos 3 millones de habitantes, de los cuales 300.000 viven en condiciones de hacinamiento, y unos 200.000 habitan en las numerosas villas miseria de la ciudad. En este contexto, el Derecho a la Ciudad, entendido como la posibilidad de acceder a una vivienda, un trabajo digno, la salud y la educación, resulta un concepto estructuralmente vulnerado para un sector importante de la población.Paralelamente, en la actualidad el gobierno local desarrolla dos proyectos urbanos que apuntan a la construcción de vivienda en gran escala. Ambos se ubican en la zona sur de la ciudad, denominada Comuna 8. Esta comuna, históricamente postergada y con altos déficits en materia habitacional, es escenario de la construcción de la villa Olímpica - 1000 viviendas para clases medias construidas en un sector "vacante", con motivo de la realización de los JJOO de la juventud en octubre 2018 - y de la reurbanización de la villa 20, barrio autogestionado con altos índices de precariedad urbana y edilicia, en el cual habitan actualmente unas 30.000 personas, y en el cual se construirán 1600 viviendas nuevas. Ambos proyectos presentan dinámicas contrastables y despliegan sinergias entre sí, devenidas en acciones de colectivos sociales que buscan resistir a las violencias desplegadas en torno a esta dificultad en el acceso a la vivienda y a un barrio digno.El objetivo de esta investigación se centra en el análisis crítico y comparativo de las condiciones de base, las reflexiones respecto a las preexistencias en cada predio y en el entorno inmediato, las estrategias y criterios desplegados en ambos proyectos urbanos; a la vez que los resultados obtenidos en materia de soluciones a las problemáticas del hábitat, a las calidades espaciales y urbanas propuestas y logradas, y a los modelos de gestión seleccionados en cada caso de estudio. Se estudiaron estas variables en relación a las violencias desplegadas alrededor de estos fenómenos, como en de la consideración de la vivienda como bien de cambio y no como bien de uso, los alcances limitados y los abordajes divergentes de la gestión pública respecto del concepto de ciudad y de intervención en la trama urbana, y las respectivas resistencias populares, desde el urbanismo, y los espacios de la gestión urbana y la sociedad civil.Para esta investigación se consideraron como insumo de trabajo tanto noticias publicadas en medios de comunicación oficiales del Gobierno de la Ciudad, como artículos periodísticos especializados, entrevistas a informantes clave, material resultante de los concursos de arquitectura realizados en el marco de la definición de ambos casos, y normativas urbanísticas aprobadas durante el transcurso de su realización. Como resultado preliminar de este trabajo se comprueba el carácter dinámico y no monolítico del aparato estatal, en el cual se despliegan paralelamente determinadas políticas públicas que difieren ampliamente respecto de la noción de ciudad que respaldan, y que se verifica en el análisis de la obra pública construida, sus impactos a nivel social y urbano, y los modelos de gestión propuestos.

El concepte de extractivisme té una relació directa amb el model de desenvolupament productiu llatinoamericà. La megamineria, els agronegocis, l'explotació petroliera mitjançant el fraking són alguns exemples rellevants d'aquest fenomen, que té al seu torn un correlat urbà vinculat al negoci immobiliari al voltant de terra i a l'habitatge. Tenint en compte aquesta situació, veiem que la ciutat de Buenos Aires d'Argentina, capital de país, posseeix actualment uns 3 milions d'habitants, dels quals 300.000 viuen en condicions d'amuntegament, i uns 200.000 habiten en les nombroses viles misèria de la ciutat . En aquest context, el Dret a la Ciutat, entès com la possibilitat d'accedir a un habitatge, un treball digne, la salut i l'educació, resulta un concepte estructuralment vulnerat per a un sector important de la població.Paral·lelament, en l'actualitat el govern local desenvolupa dos projectes urbans que apunten a la construcció d'habitatge en gran escala. Tots dos se situen a la zona sud de la ciutat, anomenada Comuna 8. Aquesta comuna, històricament postergada i amb alts dèficits en matèria D’HABITATGE, és escenari de la construcció de la vila Olímpica - 1000 habitatges per a classes mitjanes construïdes en un sector "vacant" , amb motiu de la realització dels Jocs de la joventut a l'octubre 2018 - i de la reurbanització de la vila 20, barri autogestionat amb alts índexs de precarietat urbana i edilícia, en el qual habiten actualment unes 30.000 persones, i en el qual es construiran 1600 habitatges nous. Tots dos projectes presenten dinàmiques contrastables i despleguen sinergies entre si, esdevingudes en accions de col·lectius socials que busquen resistir a les violències desplegades al voltant d'aquesta dificultat en l'accés a l'habitatge i a un barri digne.L'objectiu d'aquesta investigació se centra en l'anàlisi crítica i comparativa de les condicions de base, les reflexions respecte a les preexistències en cada predi i en l'entorn immediat, les estratègies i criteris desplegats en els dos projectes urbans; alhora que els resultats obtinguts en matèria de solucions a les problemàtiques de l'hàbitat, a les qualitats espacials i urbanes propostes i aconseguides, i als models de gestió seleccionats en cada cas d'estudi. Es van estudiar aquestes variables en relació a les violències desplegades al voltant d'aquests fenòmens, com en de la consideració de l'habitatge com a bé de canvi i no com a bé d'ús, l'abast limitats i els abordatges divergents de la gestió pública respecte del concepte de ciutat i d'intervenció en la trama urbana, i les respectives resistències populars, des de l'urbanisme, i els espais de la gestió urbana i la societat civil.Per a aquesta investigació es van considerar com a input de treball tant notícies publicades en mitjans de comunicació oficials de Govern de la Ciutat, com articles periodístics especialitzats, entrevistes a informants clau, material resultant dels concursos d'arquitectura realitzats en el marc de la definició de dos casos , i normatives urbanístiques aprovades durant el transcurs de la seva realització.Com a resultat preliminar d'aquest treball es comprova el caràcter dinàmic i no monolític de l'aparell estatal, en el qual es despleguen paral·lelament determinades polítiques públiques que difereixen àmpliament respecte de la noció de ciutat que donen suport, i que es verifica en l'anàlisi de l'obra pública construïda, els seus impactes a nivell social i urbà, i els models de gestió proposats.

The concept of extractivism has a direct relationship with the Latin American productive development model. Mega-mining, agribusiness and oil exploitation through fraking are some relevant examples of this phenomenon, which has an urban correlate linked to the real estate business around land and housing. Taking this situation into account, we notice that the city of Buenos Aires of Argentina, capital of the country, currently has about 3 million inhabitants, of which 300,000 live in overcrowded conditions, and about 200,000 live in the city's slums. In this context, the Right to the City, understood as the possibility of accessing housing, decent work, health and education, is a structurally violated concept for an important sector of the population.At the same time, the local government currently develops two urban projects that aim at large-scale housing construction. Both are located in the southern part of the city, called Commune 8. This commune, historically delayed and with high deficits in housing, is the scene of two developments: a) the construction of the Olympic Villa - 1000 homes for middle classes built in a "vacant" sector, on the occasion of the realization of the Youth Olympic Games in October 2018- ; b) the redevelopment of the Villa 20, which is a self-managed neighborhood with high rates of urban precariousness and building, in which about 30,000 people currently live and1600 new homes are being built.Both projects have verifiable dynamics and display synergies with each other, which have become actions of social groups that seek to resist the violence that has arisen around the difficulty in accessing housing in a decent neighborhood.The objective of this research focuses on the critical and comparative analysis of the basic conditions, the reflections regarding the pre-existing ones in each property and in the immediate environment, the strategies and criteria deployed in both urban projects; at the same time as the results obtained in terms of solutions to the problems of the habitat, to the spatial and urban qualities proposed and achieved, and to the management models selected in each case study.These variables were studied in relation to the violence deployed around these phenomena, such as the consideration of housing as a good of exchange and not as a good of use, the limited scope and divergent approaches of public management regarding the concept of the city and the intervention in the urban plot, and the respective popular resistances, from the urbanism, and the spaces of the urban management and the civil society.For this investigation, were considered as work input both news published in official media of the City Government as specialized newspaper articles, interviews with key informants, material resulting from the architectural competitions carried out within the framework of the definition of both cases, and urban planning regulations approved during the course of its realization.As a preliminary result of this work, the dynamic and non-monolithic character of the state apparatus is verified, in which certain public policies that differ widely from the notion of the city they support are deployed in parallel, and which is verified in the analysis of public works built, its impacts at the social and urban level, and the proposed management models.