Prospectiva Ambiental para la Laguna de Tres Palos, Municipio de Acapulco, Guerrero, México

Abstract

La laguna de Tres Palos en Acapulco, Guerrero, México, es un cuerpo de agua dulce que, además de la biodiversidad que alberga y los beneficios ecológicos que genera, sirve de sustento a las poblaciones aledañas. Actualmente, la contaminación del agua afecta las actividades económicas como la pesca y el turismo. El objetivo fue realizar una caracterización física-química y socioeconómica de la Laguna de Tres Palos para un análisis complejo de la problemática y su prospectiva en la actividad pesquera. Se desarrollaron cuatro etapas: reconocimiento de la Laguna, caracterización ambiental y socioeconómica, análisis de la problemática y evaluación de series de tiempo para la actividad pesquera; se utilizaron sonda marina, GPS, termómetro y equipo de laboratorio; el procesamiento estadístico se hizo en Excel, Minitab y el cartográfico en ArcGis. Se encontraron condiciones de pobreza y marginación en la población, principalmente en Candelilla y Varadero de Tres palos. Las actividades económicas principales son la pesca, la agricultura y el turismo. Se identificaron tres zonas: la desembocadura del Río de la Sabana, es somera y presenta mayor turbiedad con la entrada del afluente y aporte de materia orgánica, así como residuos sólidos; la zona norte presenta una mayor corriente, por lo que la salinidad es baja, así como el promedio de la temperatura; y la zona sur, con menor grado de eutrofización y mayor vegetación, y por ser la más cercana al canal que conecta con el mar, tiene alta conductividad en función de los SDT y la salinidad. La problemática ambiental se agudiza por la deforestación de manglar, el azolvamiento y la sobrepesca; las aguas vertidas por el Río de la Sabana representan la principal fuente de contaminación de la laguna. El futuro de la pesca es incierto, las especies de mayor valor comercial como lisa (Mugil curema) y el robalo (Centropomus nigriscens), continuarán disminuyendo, mientras las especies más resistentes como la tilapia (Oreochromis niloticus), que se produce en granjas acuícolas irá en aumento. Se concluye que hay conflicto entre actores y debilidad de las instituciones en el cumplimiento de políticas; la Laguna de Tres Palos requiere de una gobernanza ambiental eficiente.

La llacuna de Tres Pals a Acapulco, Guerrero, Mèxic, és un cos d'aigua dolça que, a més de la biodiversitat que alberga i els beneficis ecològics que genera, serveix de suport a les poblacions veïnes. Actualment, la contaminació de l'aigua afecta les activitats econòmiques com la pesca i el turisme. L'objectiu va ser realitzar una caracterització física-química i socioeconòmica de la Llacuna de Tres Pals per una anàlisi complexa de la problemàtica i la seva prospectiva en l'activitat pesquera. Es van desenvolupar quatre etapes: reconeixement de la Llacuna, caracterització ambiental i socioeconòmica, anàlisi de la problemàtica i avaluació de sèries de temps per a l'activitat pesquera; es van utilitzar sonda marina, GPS, termòmetre i equip de laboratori; el processament estadístic es va fer en Excel, Minitab i el cartogràfic en ArcGis. Es van trobar condicions de pobresa i marginació en la població, principalment en Candelilla i Varador de Tres pals. Les activitats econòmiques principals són la pesca, l'agricultura i el turisme. Es van identificar tres zones: la desembocadura de el Riu de la Sabana, és succinta i presenta major terbolesa amb l'entrada de l'afluent i aportació de matèria orgànica, així com residus sòlids; la zona nord presenta una major corrent, de manera que la salinitat és baixa, així com la mitjana de la temperatura; i la zona sud, amb menor grau d'eutrofització i major vegetació, i per ser la més propera al canal que connecta amb el mar, té alta conductivitat en funció dels SDT i la salinitat. La problemàtica ambiental s'aguditza per la desforestació de manglar, el pols i la sobrepesca; les aigües abocades pel Riu de la Sabana representen la principal font de contaminació de la llacuna. El futur de la pesca és incert, les espècies de major valor comercial com llisa (mugil curema) i el robalo (Centropomus nigriscens), continuaran disminuint, mentre les espècies més resistents com la tilapia (Oreochromis niloticus), que es produeix en granges aqüícoles anirà en augment. Es conclou que hi ha conflicte entre actors i debilitat de les institucions en el compliment de polítiques; la Llacuna de Tres Pals requereix d'una governança ambiental eficient.

The Tres Palos lagoon in Acapulco, Guerrero, Mexico, is a shallow inland water body that, in addition to the biodiversity it contains and the ecological benefits it generates, serves as sustenance for the surrounding towns. Currently, water pollution affects economic activities such as fishing and tourism. The objective was to construct a physical and socio-economic characterization of the Tres Palos Lagoon for a complexity analysis of the problem and its prospective in fishing activity. Four stages were developed: recognition of the Lagoon, environmental and socioeconomic characterization, analysis of the problem and evaluation of time series for fishing activity; marine probe, GPS, thermometer and laboratory equipment were used; statistical processing was done in Excel, Minitab and cartographic in ArcGis. Poverty is a general condition along the communities studied. The main economic activities are fishing, agriculture and tourism. As a result of the chemical analysis three zones were identified: the limits with Río de la Sabana, which is shallow and presents the greatest turbidity with the entrance of sewage water and solid waste; the north zone presents a greater current, so the salinity is low, as well as the average temperature; and the southern zone, with a lower degree of eutrophication and greater vegetation presents high conductivity depending on salinity. The environmental problem is exacerbated by mangrove deforestation, dusting and overfishing; The waters discharged by the Río de la Sabana represent the main source of pollution in the lagoon. The future of fishing production is uncertain, species of greater commercial value such as robalo (centropomus nigriscens) is declining, while more resistant species such as tilapia (oreochromis niloticus) is produced in aquaculture farms will increase. It is concluded that there is conflict between actors and weakness of the institutions in the fulfillment of policies; the Laguna de Tres Palos requires efficient environmental governance.