La composición de los espacios verdes y niveles de actividad física de la gente mayor en Barcelona

Abstract

El estudio de los espacios verdes urbanos (UGS en inglés) ha recibido una gran atención tanto de los académicos como de los planificadores urbanos, ya que ofrecen una gama de servicios suponiendo una mejora de los valores para la sociedad. Los espacios abiertos urbanos provistos de elementos naturales se han relacionado con una serie de beneficios, tanto para el medio ambiente y la salud como para el bienestar de los residentes urbanos. Esto es posible ya que estos lugares ofrecen a las personas la posibilidad de interactuar socialmente además de con el medio ambiente, en la medida en que promueven actividades de ocio y recreación al aire libre. Son, por lo tanto, lugares adecuados para la práctica de actividad física. Los beneficios de salud fisiológicos y psicosociales de los UGS son importantes para abordar los desafíos futuros que implica el envejecimiento de las sociedades modernas. La asociación entre los visitantes de estos espacios y los aumentos en los niveles de AF está relacionada con una amplia serie de beneficios especialmente entre los ancianos. La forma y la composición de los UGS pueden variar ampliamente desde el punto de vista de la infraestructura proporcionada. A su vez, estas características pueden influir en el uso que hacen las personas en estos espacios. Es escasa la evidencia existente a la hora de explorar la relación entre la provisión de diferentes tipos de paisajes naturales presentes en los UGS, así como los diferentes tipos de superficies disponibles. A través de la categorización de los paisajes naturales esta exploración es posible. Para contribuir en este campo de la investigación, esta investigación tiene como objetivo analizar la relación entre la composición de UGS y su uso por parte de personas mayores en una ciudad mediterránea como Barcelona. Más específicamente, este estudio explora las relaciones entre la provisión de diferentes tipos de paisajes naturales y los tipos de superficies transitables disponibles en UGS con el tiempo empleado y la intensidad de la AF de las actividades realizadas por las personas mayores. Adicionalmente, también se analiza el efecto de ciertas características individuales tales como el género o la edad. Para llevar a cabo este estudio, fue precisa la utilización de datos de seguimiento GPS en combinación con datos de acelerómetro registrados en 63 adultos mayores que residen en Barcelona. Se proporcionó a los participantes dispositivos capaces de realizar estos registros que debieron usar durante 7 días consecutivos con el fin de obtener sus ubicaciones diarias y la intensidad de la AF. Se calculó así el tiempo total que pasaron dentro de estos espacios además de la intensidad (sedentaria o activa) de sus actividades para explorar el uso de las diferentes áreas según el tipo de vegetación y la diversidad del paisaje además del tipo de suelo. Los resultados de este estudio han mostrado que los participantes pasaron una mediana de 8,5 minutos dentro de los UGS analizados, y que las actividades sedentarias registradas predominan sobre las activas. Se ha demostrado que las superficies duras están positivamente vinculadas con el tiempo total empleado, mientras que existe una asociación negativa entre las superficies blandas y el tiempo dedicado a un comportamiento activo. Las principales conclusiones extraídas del presente trabajo indican que la edad o la salud de la población son aspectos clave para tener en cuenta a la hora de construir y diseñar UGS que sean inclusivos y accesibles para todos los perfiles de la sociedad, destacando también la importancia de otros aspectos tales como la accesibilidad (en cuanto a la distancia desde el hogar). Asimismo, el tipo de superficie transitable juega un papel relevante. Las superficies duras se relacionan con un mayor tiempo total en estos espacios mientras que las superficies blandas implican un menor tiempo dedicado a la AF de comportamiento activo.

L'estudi dels espais verds urbans (UGS en anglès) ha rebut una gran atenció tant dels acadèmics com dels planificadors urbans, ja que ofereixen una gamma de serveis suposant una millora dels valors per a la societat. Els espais oberts urbans proveïts d'elements naturals s'han relacionat amb una sèrie de beneficis, tant per al medi ambient i la salut com per al benestar dels residents urbans. Això és possible ja que aquests llocs ofereixen a les persones la possibilitat d'interactuar socialment, a més de amb el medi ambient, en la mesura que promouen activitats d'oci i recreació a l'aire lliure. Són, per tant, llocs adequats per a la pràctica d'activitat física. Els beneficis de salut fisiològics i psicosocials dels UGS són importants per abordar els desafiaments futurs que implica l'envelliment de les societats modernes. L'associació entre els visitants d'aquests espais i els augments en els nivells d'AF està relacionada amb una àmplia sèrie de beneficis especialment entre la gent gran. La forma i la composició dels UGS poden variar àmpliament des del punt de vista de la infraestructura proporcionada. Al seu torn, aquestes característiques poden influir en l'ús que fan les persones en aquests espais. És escassa l'evidència existent a l'hora d'explorar la relació entre la provisió de diferents tipus de paisatges naturals presents en els UGS, així com els diferents tipus de superfícies disponibles. A través de la categorització dels paisatges naturals aquesta exploració és possible. Per contribuir en aquest camp de la investigació, aquesta investigació té com a objectiu analitzar la relació entre la composició de UGS i el seu ús per part de persones grans en una ciutat mediterrània com Barcelona. Més específicament, aquest estudi explora les relacions entre la provisió de diferents tipus de paisatges naturals i els tipus de superfícies transitables disponibles a UGS amb el temps emprat i la intensitat de l'AF de les activitats realitzades per la gent gran. Addicionalment, també s'analitza l'efecte de certes característiques individuals com ara el gènere o l'edat. Per dur a terme aquest estudi, va ser necessària la utilització de dades de seguiment GPS en combinació amb dades de acceleròmetre registrades en 63 adults grans que resideixen a Barcelona. Es va proporcionar als participants dispositius capaços de realitzar aquests registres que van haver de fer servir durant 7 dies consecutius per tal d'obtenir les seves ubicacions diàries i la intensitat de l'AF. Es va calcular així el temps total que van passar dins d'aquests espais a més de la intensitat (sedentària o activa) de les seves activitats per a explorar l'ús de les diferents àrees segons el tipus de vegetació i la diversitat del paisatge a més del tipus de sòl. Els resultats d'aquest estudi han mostrat que els participants van passar una mediana de 8,5 minuts dins dels UGS analitzats, i que les activitats sedentàries registrades predominen sobre les actives. S'ha demostrat que les superfícies dures estan positivament vinculades amb el temps total emprat, mentre que hi ha una associació negativa entre les superfícies toves i el temps dedicat a un comportament actiu. Les principals conclusions extretes de el present treball indiquen que l'edat o la salut de la població són aspectes clau per tenir en compte a l'hora de construir i dissenyar UGS que siguin inclusius i accessibles per a tots els perfils de la societat, destacant també la importància de altres aspectes com ara l'accessibilitat (pel que fa a la distància des de la llar). Així mateix, el tipus de superfície transitable juga un paper rellevant. Les superfícies dures es relacionen amb un major temps total en aquests espais mentre que les superfícies toves impliquen un menor temps dedicat a l'AF de comportament actiu.

The study of urban green spaces (UGS) has received great attention from both academics and urban planners, as they offer a broad range of services offering an improvement in values for society. Urban open spaces provided with natural elements have been linked to a series of benefits, both for the environment and health and for the well-being of urban residents. This is possible since these places offer to the people the possibility to interact socially as well as with the environment, to the extent that they promote outdoor leisure and recreation activities. They are, therefore, suitable places for the practice of physical activity. The physiological and psychosocial health benefits of UGS are important to address the future challenges of aging in modern societies. The association between visitors to these spaces and increases in PA levels is related to a wide range of benefits especially among the elderly. The shape and composition of UGS can vary widely from the point of view of the infrastructure provided. In turn, these characteristics can influence the use that people make in these spaces. There is little evidence to explore the relationship between the provision of different types of natural landscapes present in UGS as well as the different types of surfaces available. Through the categorization of natural landscapes this exploration is possible. To contribute to this field of research, this research aims to analyze the relationship between the composition of UGS and its use by older people in a Mediterranean city like Barcelona. More specifically, this study explores the relationships between the provision of different types of natural landscapes and different types of available surfaces in UGS with the time spent and the PA intensity of the performed activities by the elderly. Additionally, the effect of certain individual characteristics such as gender or age is also analyzed. To carry out this study, it was necessary the use of GPS tracking data in combination with accelerometer data recorded in 63 older adults residing in Barcelona. Participants were provided of devices capable of making these records. They had to use it for 7 consecutive days in order to obtain their daily locations and the intensity of PA. Thus, the total time spent within these spaces was calculated in addition to the intensity (sedentary or active) of their activities to explore the use of different areas according to the type of vegetation and natural landscape in addition to the type of soil. The results of this study have shown that participants spent a median of 8.5 minutes within the analyzed UGS, and that registered sedentary activities predominate over active ones. It has been shown that hard soils are positively linked to the total time spent, while there is a negative association between soft soils and time spent on active behavior. The main conclusions drawn from this work indicate that age and health of the population are key aspects to take into account when building and designing UGS that are inclusive and accessible to all profiles of society, also highlighting the importance of other aspects such as accessibility (in terms of distance from home). Also, the type of surface plays a relevant role. Hard soils are related to a greater total time in these spaces while soft soils involve less time devoted to PA of active behavior.