Mecanismo de Desarrollo Limpio (MDL) y bonos verdes como movilizadores financieros ¿Una oportunidad para las inversiones alineadas al clima en Latinoamérica?

Abstract

El clima está cambiando, la atmósfera y el océano se han calentado, los volúmenes de nieve y hielo han disminuido, el nivel del mar se ha elevado y las concentraciones de gases de efecto invernadero han aumentado (IPCC,2013). Este peligro eminente del cambio climático ha convocado a la comunidad internacional a tomar medidas financieras urgentes para afrontarlo. Incorporar las finanzas verdes en dicho proceso, ha sido asumido por los países firmantes del Protocolo de Kioto en 1997 y posteriormente a través del Acuerdo de París en el 2015, ambos acuerdos, convocados por la Convención Marco de las Naciones Unidas (CMNUD).En el Protocolo de Kioto, los países tanto desarrollados como subdesarrollados, se comprometieron a asumir la financiación para la reducción de las emisiones de los Gases Efecto Invernadero (GEI) a través de una estrategia denominada Mecanismo de Desarrollo Limpio (MDL), que consiste en que un país desarrollado que haya asumido el compromiso de reducir o limitar las emisiones, debe implementar proyectos de reducción de las emisiones en países en desarrollo a cambio de créditos por Reducciones Certificadas de las Emisiones (RCE) (Ledezma & Caballero , 2013a) los cuales son instrumentos financieros negociables en el mercado de carbono.A nivel mundial la expedición de RCE al final del primer periodo compromiso de Kioto (2008-2012), superó los 1000 millones de unidades, lo cual muestra el dinamismo de dicho mecanismo (UNFCCC,2011). Paralelamente los Bonos Verdes (BV) o títulos de deuda de renta fija son otro mecanismo financiero de mercado alineados al clima, emitidos por organismos multilaterales, entes públicos estatales o municipales, y entidades financieras y no financieras de carácter privado. La emisión de Bonos Verdes en Latinoamérica ha mostrado un desarrollo conservador de acuerdo al informe del Climate Bonds Initiative (2018)El presente estudio tiene como objetivo obtener un análisis comparativo de los dos mecanismos descritos anteriormente, en cuanto su aporte a la política energética de la región. La metodología parte del estudio de casos en países que han implantado de forma importante dichos instrumentos (Brasil y México).Para el análisis comparativo, se revisaron aspectos relacionados con los procedimientos, la evolución, las ventajas y/o desventajas de implementación, poniendo especial énfasis en los países seleccionados y desde el punto de vista del atractivo para los inversores internacionales. La elaboración del estudio requirió una revisión bibliográfica de fuentes académicas (tesis doctorales), documentos normativos relacionados con la inversión en el mercado de capitales, fuentes estadísticas relacionadas con organismos que entregan información de las finanzas latinoamericanas, páginas webs oficiales y una revisión de artículos científicos.Los recursos obtenidos por Latinoamérica y el Caribe (ALC) para la aplicación de proyectos MDL como resultados de la implementación de proyectos energéticos son importantes. Este mecanismo ha permitido realizar inversiones en tecnologías con menor consumo de energía. Entre las principales barreras para su desarrollo se evidencian la falta de diversificación de emisores y el vaivén del mercado de carbono que desalienta las inversiones. Respecto a los bonos verdes el mercado es voluble y aún requiere condiciones estratégicas para su desarrollo. Brasil está a la vanguardia en la atracción de los dos mecanismos, la banca de desarrollo ha jugado un papel importante en el respaldo de dichos instrumentos.Los resultados sugieren que, entre los mecanismos analizados, aquéllos altamente participados por el Estado son los que tienen mejores resultados en términos de inversiones energéticas. Respecto al MDL, existen expectativas sobre qué sucederá en el 2020 cuando concluya el compromiso del Protocolo de Kioto y por ende el proceso formal de movilización de recursos hacia los países en vías de desarrollo. Los bonos presentan potencialidades de financiación en el mercado verde, pero no se visualiza un horizonte seguro en los mercados latinoamericanos.

El clima està canviant, l'atmosfera i l'oceà s'han escalfat, els volums de neu i gel han disminuït, el nivell de la mar s'ha elevat i les concentracions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat (IPCC, 2013). Aquest perill eminent del canvi climàtic ha convocat la comunitat internacional a prendre mesures financeres urgents per afrontar-ho. Incorporar les finances verdes en aquest procés, ha estat assumit pels països signants de el Protocol de Kyoto el 1997 i posteriorment a través de l'Acord de París el 2015, tots dos acords, convocats per la Convenció Marc de les Nacions Unides (CMNUD).En el Protocol de Kyoto, els països tant desenvolupats com subdesenvolupats, es van comprometre a assumir el finançament per a la reducció de les emissions dels gasos efecte hivernacle (GEH) a través d'una estratègia anomenada Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL), que consisteix a que un país desenvolupat que hagi assumit el compromís de reduir o limitar les emissions, ha d'implementar projectes de reducció de les emissions en països en desenvolupament a canvi de crèdits per Reduccions Certificades de les emissions (RCE) (Ledezma & Caballero, 2013) els quals són instruments financers negociables en el mercat de carboni.A nivell mundial l'expedició de RCE a la fi de el primer període compromís de Kyoto (2008-2012), va superar els 1.000 milions d'unitats, la qual cosa mostra el dinamisme d'aquest mecanisme (UNFCCC, 2011). Paral·lelament els Bons Verds (BV) o títols de deute de renda fixa són un altre mecanisme financer de mercat alineats a el clima, emesos per organismes multilaterals, ens públics estatals o municipals, i entitats financeres i no financeres de caràcter privat. L'emissió de bons Verds a Llatinoamèrica ha mostrat un desenvolupament conservador d'acord a l'informe del Climate Bonds Initiative (2018)El present estudi té com a objectiu obtenir una anàlisi comparativa dels dos mecanismes descrits anteriorment, quant la seva aportació a la política energètica de la regió. La metodologia parteix de l'estudi de casos en països que han implantat de forma important aquests instruments (Brasil i Mèxic).Per a l'anàlisi comparativa, es van revisar aspectes relacionats amb els procediments, l'evolució, els avantatges i / o desavantatges d'implementació, posant especial èmfasi en els països seleccionats i des del punt de vista de l'atractiu per als inversors internacionals. L'elaboració de l'estudi va requerir una revisió bibliogràfica de fonts acadèmiques (tesis doctorals), documents normatius relacionats amb la inversió en el mercat de capitals, fonts estadístiques relacionades amb organismes que lliuren informació de les finances llatinoamericanes, pàgines webs oficials i una revisió d'articles científics .Els recursos obtinguts per Llatinoamèrica i el Carib (ALC) per a l'aplicació de projectes MDL com a resultats de la implementació de projectes energètics són importants. Aquest mecanisme ha permès realitzar inversions en tecnologies amb menor consum d'energia. Entre les principals barreres per al seu desenvolupament es evidencien la manca de diversificació d'emissors i el vaivé del mercat de carboni que desanima les inversions. Pel que fa als bons verds el mercat és voluble i encara requereix condicions estratègiques per al seu desenvolupament. Brasil està a l'avantguarda en l'atracció dels dos mecanismes, la banca de desenvolupament ha jugat un paper important en el suport d'aquests instruments.Els resultats suggereixen que, entre els mecanismes analitzats, aquells altament participats per l'Estat són els que tenen millors resultats en termes d'inversions energètiques. Pel que fa a l'MDL, hi ha expectatives sobre què passarà el 2020 quan conclogui el compromís de el Protocol de Kyoto i per tant el procés formal de mobilització de recursos cap als països en vies de desenvolupament. Els bons presenten potencialitats de finançament en el mercat verd, però no es visualitza un horitzó segur en els mercats llatinoamericans.

Climate is changing, the atmosphere and the ocean are warming up, snow volumes and ice are diminishing, sea levels are increasing and greenhouse gas emissions keep increasing (IPCC,2013). The upcoming danger of climate change has invoked the international community to take immediate action to tackle it. Embracing green finance tools within this process has been ratified by several countries by the Kyoto Protocol in 1997 and lately through the Pari Agreements in 2015, both agreements convened by the United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC).In the Kyoto Protocol, both developed and developing countries agreed to finance the reduction of greenhouse gas emissions through the Clean Development Mechanism (CDM), in which developed countries with the commitment to reduce or limit emissions, must implement emission reduction projects in developing countries in exchange for credits for Certified Emission Reductions (CERs) (Ledezma & Caballero, 2013a) which may be traded in carbon emissions trading schemes.Globally, the issuance of CERs at the end of the first Kyoto commitment period (2008-2012), exceeded 1,000 million units, which shows the dynamism of the mechanism (UNFCCC, 2011). On the other hand, Green Bonds (GB) or fixed income debt securities are another climate-aligned financial market mechanism issued by multilateral organizations, state or municipal public entities, and private financial and non-financial entities. The issuance of Green Bonds in Latin America has shown a conservative development according to the report of the Climate Bonds Initiative (2018).The aim of this study is to obtain a comparative analysis of the two mechanisms described above, in terms of their contribution to the region's energy policy. The methodology starts from the case study in countries that have implemented such instruments in a relevant manner (Brazil and Mexico).For the comparative analysis, aspects related to the procedures, the evolution, the advantages and / or disadvantages of implementation were reviewed, with special emphasis on the selected countries and from the point of view of their attractiveness for international investors. The preparation of the study required a bibliographic review of academic sources (doctoral theses), normative documents related to investment in the capital market, statistical sources related to organizations that provide information on Latin American finances, official websites, and a review of scientific articles.The resources obtained by Latin America and the Caribbean (LAC) for the application of CDM projects as a result of the implementation of energy projects are significant. This mechanism has promoted investments in technologies with lower energy consumption. The main barriers to its development are the lack of diversification of emitters and the fluctuation of the carbon market that discourages investments. Regarding green bonds, the market is fickle and still requires strategic conditions for its development. Brazil is at the forefront in attracting the two mechanisms; development banking has played an important role in supporting these instruments.Main conclusions: The results suggest that, among the analyzed mechanisms, those highly participated by the State are the ones that have better results in terms of energy investments. Regarding the CDM, there are expectations about what will happen in 2020 when the commitment to the Kyoto Protocol will conclude and therefore the formal process of mobilizing resources towards developing countries. Green Bonds have financing potentials in the green market, but there is no clear horizon in Latin American markets.