Italian historic centers and marginality: for a regeneration strategy of the contemporary historic territory

Abstract

El estudio desarrollado por Ancsa * y Cresme ** muestra el estado actual de los centros históricos italianos desde el punto de vista económico y demográfico, que es el punto de partida del documento para reflexionar sobre las políticas urbanas italianas para la mejora y preservación de Territorio histórico contemporáneo. Además, el documento tiene como objetivo investigar más a fondo el fenómeno de la marginalidad que surge de la aplicación del concepto de "periferia" a los centros históricos.A partir de la metodología analítica-interpretativa utilizada en el informe Ancsa-Cresme 2017, nuestro estudio sigue un método inductivo basado en las tendencias de encuestas demográficas, sociales y económicas en las capitales de provincia. Aunque de forma cuantitativa, este enfoque refleja la tendencia por la que atraviesan las ciudades italianas y es útil para describir las características comunes del fenómeno de la marginalidad de algunos centros históricos. Esta investigación general representa el marco de referencia para el análisis profundo y comparativo de los estudios de caso útiles para comprender los fenómenos específicos que caracterizan a los centros históricos, así como las políticas, estrategias y resultados de planificación para su regeneración. Debido a su estructura y morfología, los centros históricos son organismos vivos y únicos, por lo que es difícil planificar un marco de política urbana predefinido y estandarizado. Es por eso que, a partir de un marco general, profundizamos algunos estudios de caso para delinear las políticas adecuadas para contextos urbanos similares.El documento propone un análisis comparativo entre dos estudios de caso italianos que se caracterizan por fenómenos de degradación o por turismo de senderismo, envejecimiento y disminución de la población (especialmente jóvenes y familias), así como la pérdida de actividades comerciales en el vecindario. Al mismo tiempo, el documento considera los centros históricos como nodos de la red de territorios históricos identificados a través de un enfoque de mejora del patrimonio histórico y cultural más en línea con la forma y las necesidades de la ciudad contemporánea. Estas dos condiciones demuestran que los centros históricos deberían ser cruciales para la nueva agenda de políticas urbanas.Los datos utilizados se toman de las encuestas censales del Instituto Nacional de Estadística y / o están disponibles en las bases de datos locales, así como los datos tomados de las herramientas de planificación urbana vigentes.Los resultados muestran las políticas urbanas que sería útil apoyar para promover una regeneración de la ciudad contemporánea. Estas políticas deben ser conscientes tanto de los problemas que afectan a los componentes históricos tradicionales (la marginalidad de los centros históricos) como de los nuevos desafíos derivados de los cambios socioeconómicos y ambientales, que extienden considerablemente los recuerdos de los habitantes y las competencias de planificación urbana más allá del perímetro de Los centros históricos.* Ancsa, Associazione Nazionale Centri Storici Artistici, Asociación Nacional de Centros Artísticos Históricos** Cresme, Centro di Ricerche Economiche e Sociologiche di Mercato dell’Edilizia, Centro de Investigación Económica y Sociológica en el Mercado de la Construcción

L'estudi desenvolupat per Ancsa * i Cresme ** mostra l'estat actual dels centres històrics italians des del punt de vista econòmic i demogràfic, que és el punt de partida del document per reflexionar sobre les polítiques urbanes italianes per a la millora i preservació de Territori històric contemporani. A més, el document té com a objectiu investigar més a fons el fenomen de la marginalitat que sorgeix de l'aplicació de el concepte de "perifèria" als centres històrics.A partir de la metodologia analítica-interpretativa utilitzada en l'informe Ancsa-Cresme 2017, el nostre estudi segueix un mètode inductiu basat en les tendències d'enquestes demogràfiques, socials i econòmiques en les capitals de província. Encara que de forma quantitativa, aquest enfocament reflecteix la tendència per la qual travessen les ciutats italianes i és útil per a descriure les característiques comunes del fenomen de la marginalitat d'alguns centres històrics. Aquesta investigació general representa el marc de referència per a l'anàlisi profunda i comparativa dels estudis de cas útils per comprendre els fenòmens específics que caracteritzen els centres històrics, així com les polítiques, estratègies i resultats de planificació per a la seva regeneració. A causa de la seva estructura i morfologia, els centres històrics són organismes vius i únics, de manera que és difícil planificar un marc de política urbana predefinit i estandarditzat. És per això que, a partir d'un marc general, aprofundim alguns estudis de cas per delinear les polítiques adequades per a contextos urbans similars.El document proposa una anàlisi comparativa entre dos estudis de cas italians que es caracteritzen per fenòmens de degradació o per turisme de senderisme, envelliment i disminució de la població (especialment joves i famílies), així com la pèrdua d'activitats comercials en el veïnat. A el mateix temps, el document considera els centres històrics com a nodes de la xarxa de territoris històrics identificats a través d'un enfocament de millora de el patrimoni històric i cultural més en línia amb la forma i les necessitats de la ciutat contemporània. Aquestes dues condicions demostren que els centres històrics haurien de ser crucials per a la nova agenda de polítiques urbanes.Les dades utilitzades es prenen de les enquestes censals de l'Institut Nacional d'Estadística i / o estan disponibles a les bases de dades locals, així com les dades preses de les eines de planificació urbana vigents.Els resultats mostren les polítiques urbanes que seria útil donar suport per promoure una regeneració de la ciutat contemporània. Aquestes polítiques han de ser conscients tant dels problemes que afecten els components històrics tradicionals (la marginalitat dels centres històrics) com dels nous desafiaments derivats dels canvis socioeconòmics i ambientals, que estenen considerablement els records dels habitants i les competències de planificació urbana més enllà del perímetre de Els centres històrics.* Ancsa, Associazione Nazionale Centri Storici Artistici, Associació Nacional de Centres Artístics Històrics** Cresme, Centre vaig donar Ricerche Economiche i Sociologiche vaig donar Mercato dell'Edilizia, Centre de Recerca Econòmica i sociològica al Mercat de la Construcció

The study developed by Ancsa* and Cresme** shows the current state of the Italian historic centers from the economic and demographic point of view, which is the starting point of the paper in reflecting on the Italian urban policies for the enhancement and preservation of the contemporary historic territory. Moreover, the paper aims to deeper investigate the phenomenon of marginality as arising from the application of the concept of “periphery” to historic centers.Starting from the analytical-interpretative methodology used in the Ancsa-Cresme 2017 report, our study follows an inductive method based on demographic, social and economic survey trends in the provincial capital cities. Although in a quantitative way, this approach reflects the trend Italian cities are going through, and is useful to outline the common characteristics of the marginality phenomenon of some historic centers. This general investigation represents the reference framework for the in-depth and comparative analysis of the case studies useful to understand the specific phenomena that are characterizing historic centers, as well as of the policies, strategies and planning outcomes for their regeneration. Due to their structure and morphology, historic centers are living and unique organisms, and it is thus difficult to plan a predefined and standardized urban policy framework. That is why, starting from a general framework, we deepen some case studies to outline the policies suitable for similar urban contexts.The paper proposes a comparative analysis between two Italian case studies that are characterized by phenomena of degradation or by hiking tourism, ageing and declining population (especially young people and families) as well as the loss of neighbourhood business activities. At the same time, the paper considers historic centers as nodes of the historic territory network identified through an enhancement approach of the historic and cultural heritage more in line with the shape and needs of the contemporary city. These two conditions demonstrate that historic centers should become crucial for the new urban policies agenda.The data used are taken from the census surveys of the National Institute of Statistics and/or available from local databases, as well as data taken from the urban planning tools in force.The results show the urban policies that it would be useful to support in order to promote a regeneration of the contemporary city. These policies must be aware of both the problems that afflict the traditional historic components (the marginality of historic centers) and the new challenges deriving from socio-economic and environmental changes, which considerably extend the inhabitants’ memories and urban planning competencies beyond the perimeter of the historic centers.* Ancsa, Associazione Nazionale Centri Storici Artistici, National Association of Historic Artistic Centers** Cresme, Centro di Ricerche Economiche e Sociologiche di Mercato dell’Edilizia, Center for Economic and Sociological Research on the Building Market