Estudio de la conexión cívica y viaria en los huertos de Sant Bertran, puerto de Barcelona

Abstract

El objetivo de la ponencia es presentar un estudio/investigación titulado "A primera línea" realizado para Barcelona Regional, sobre la conexión cívica (extender la trama urbana de Poble Sec hasta el mar) y viaria (modificación de la Carbonera y urbanización de los terrenos del Cinturó Litoral en el paso por el Morrot). Este trabajo forma parte de una serie de 12 trabajos encargados por B.R con ocasión del 25 aniversario de las Rondas de Barcelona. El objetivo del estudio es el de reencontrar la identidad del lugar y la maritimidad de los usos que deben configurar el futuro espacio cívico y urbano del Muelle de Sant Bertran, al pie del Morrot.La metodología ha consistido en observar y dibujar lo ordinario del puerto, y representarlos como elementos extraordinarios, intentando construir representaciones con "múltiples puntos de vista", tal y como explica Stefano Boeri en el ensayo "Atlas eclécticos" (2003). Hemos construido tres Atlas del Puerto (Tipológico, de Actividades y Pintoresco) a partir de fotografías, informes, estadísticas, historias, ensayos, artículos ...que es el que nos ha permitido buscar las "correspondencias entre espacio y sociedad".Para construir estos tres Atlas, hemos revisado el puerto a partir de 4 miradas: 1) Mirada Oblicua. Al contrario de la arrogancia cenital, "un punto de vista que promueve un fuerte distanciamiento entre el observador y el territorio", 2) Mirada de indicios. Elementos indicadores de una actividad extraordinaria, 3) Mirada de muestras. Estudiar las diferentes tipologías portuarias, tanto actuales como históricas y observar las "declinaciones" que presentan en diferentes contextos y, 4) Franjas de percepción. Describimos el potencial de un mismo lugar para generar actividades múltiples.Se han construido 34 fichas de elementos, edificios, situaciones, existentes (en general re-programados), nunca construidos o desaparecidos. Lo que Montalbán llama los solistas del corazón, aquellos elementos que en un determinado momento han configurado un espacio, actividad fundamental en la vida del puerto (el club Marítimo flotante en el muelle de Barcelona en 1906 o el restaurante “Mar i Cel” al faro del rompeolas en el 1926) y que como tantos otros han desaparecido por la especulación, otras prioridades o simplemente ignorancia del valor que han tenido edificios a veces insignificantes pero muy importantes en la memoria de la gente.Se proponen 6 actuaciones que permitan generar una ciudad "pluridimensional", un lugar con potencial para generar múltiples actividades marítimas, más cerradas, un lugar en evolución:- Re-Programar las Naves de Sant Bertran en escuela de la Mar y el edificio de Correo en vivienda social- Re-Habitar el puerto. Acercar Poble Sec a primera línea- Re-Urbanizar el Puerto, eliminar vallas, recuperar espacio público lleno de actividades- Re-Definir el perfil del frente marítimo, compatible con actividad nauticas- Re-Naturalizar la plataforma liberada por el soterramiento de la Ronda- Re-Conectar los circuitos de golondrinas, las calles de Poble Sec y MiramarSe pueden resumir los problemas que tiene actualmente el puerto, a partir de las categorías que hemos deducido del Atlas Tipológico del Puerto:1. Las nuevas construcciones están especializadas funcionalmente, no tienen mezcla de usos y por tanto sirven para una actividad concreta, difícilmente reprogramables, con horario limitado, y aislados del acceso público.2. No son edificios sistémicos, conectados a las redes de transportes.3. No son edificios de morfología híbrida.4. Baja calidad arquitectónica de los edificios públicos.5. Baja calidad de los edificios portuarios: las últimas construcciones que se pueden considerar que tienen calidad como para conservarse son las Naves de Sant Bertran.6. Nula accesibilidad a las infraestructuras portuarias. El puerto está totalmente sectorizado y aislado de la ciudad.7. Baja calidad de los espacios públicos. Si en 1988 y 1929 la ciudad configuraba el puerto, hoy en día es un territorio franco, lugar de vehículos de transporte, grandes rotondas, aduanas, y ausencia total de paseos.8. Perfil marítimo que no permite acercarse al agua.9. Discontinuidad en los circuitos. Actualmente el teleférico es un medio de transporte para turistas, lo mismo que las golondrinas que hacen un circuito abierto, sin paradas. Ahora la golondrina anuncia como el medio para "ver Barcelona desde el mar" o ir a "ver los cruceros".

L'objectiu de la ponència és presentar un estudi / investigació titulat "A primera línia" realitzat per Barcelona Regional, sobre la connexió cívica (estendre la trama urbana de Poble Sec fins al mar) i viària (modificació de la Carbonera i urbanització dels terrenys del Cinturó Litoral al pas pel Morrot). Aquest treball forma part d'una sèrie de 12 treballs encarregats per B.R amb ocasió de el 25 aniversari de les Rondes de Barcelona. L'objectiu de l'estudi és el de retrobar la identitat de el lloc i la maritimitat dels usos que han de configurar el futur espai cívic i urbà del Moll de Sant Bertran, a peu de Morrot.La metodologia ha consistit en observar i dibuixar l'ordinari del port, i representar-los com a elements extraordinaris, intentant construir representacions amb "múltiples punts de vista", tal com explica Stefano Boeri en l'assaig "Atles eclèctics" (2003). Hem construït tres Atles del Port (Tipològic, d'Activitats i Pintoresc) a partir de fotografies, informes, estadístiques, històries, assajos, articles ... que és el que ens ha permès buscar les "correspondències entre espai i societat".Per construir aquests tres Atlas, hem revisat el port a partir de 4 mirades: 1) Mirada Obliqua. A contra de l'arrogància zenital, "un punt de vista que promou un fort distanciament entre l'observador i el territori", 2) Mirada d'indicis. Elements indicadors d'una activitat extraordinària, 3) Mirada de mostres. Estudiar les diferents tipologies portuàries, tant actuals com històriques i observar les "declinacions" que presenten en diferents contextos i, 4) Franges de percepció. Descrivim el potencial d'un mateix lloc per generar activitats múltiples.S'han construït 34 fitxes d'elements, edificis, situacions, existents (en general re-programats), mai construïts o desapareguts. El que Montalbán diu els solistes de el cor, aquells elements que en un determinat moment han configurat un espai, activitat fonamental en la vida del port (el club Marítim flotant al moll de Barcelona el 1906 o el restaurant "Mar i Cel" a el far de l'escullera al 1926) i que com tants altres han desaparegut per l'especulació, altres prioritats o simplement ignorància de la valor que han tingut edificis de vegades insignificants però molt importants en la memòria de la gent.Es proposen 6 actuacions que permetin generar una ciutat "pluridimensional", un lloc amb potencial per generar múltiples activitats marítimes, més tancades, un lloc en evolució:- Re-Programar les Naus de Sant Bertran a escola de la Mar i l'edifici de Correu en habitatge social- Re-Habitar el port. Apropar Poble-sec a primera línia- Re-Urbanitzar el Port, eliminar tanques, recuperar espai públic ple d'activitats- Re-Definir el perfil de la façana marítima, compatible amb activitat nàutiques- Re-Naturalitzar la plataforma alliberada pel soterrament de la Ronda- Re-Connectar els circuits d'orenetes, els carrers de Poble-sec i MiramarEs poden resumir els problemes que té actualment el port, a partir de les categories que hem deduït de l'Atles Tipològic del Port:1. Les noves construccions estan especialitzades funcionalment, no tenen barreja d'usos i per tant serveixen per a una activitat concreta, difícilment reprogramables, amb horari limitat, i aïllats de l'accés públic.2. No són edificis sistèmics, connectats a les xarxes de transports.3. No són edificis de morfologia híbrida.4. Baixa qualitat arquitectònica dels edificis públics.5. Baixa qualitat dels edificis portuaris: les últimes construccions que es poden considerar que tenen qualitat com per conservar-són les Naus de Sant Bertran.6. Nul·la accessibilitat a les infraestructures portuàries. El port està totalment sectoritzat i aïllat de la ciutat.7. Baixa qualitat dels espais públics. Si el 1988 i 1929 la ciutat configurava el port, avui dia és un territori franc, lloc de vehicles de transport, grans rotondes, duanes, i absència total de passejos.8. Perfil marítim que no permet apropar-se a l'aigua.9. Discontinuïtat en els circuits. Actualment el telefèric és un mitjà de transport per a turistes, el mateix que les orenetes que fan un circuit obert, sense parades. Ara l'oreneta s'anuncia com el mitjà per "veure Barcelona des del mar" o anar a "veure els creuers".

The objective of the paper is to present a study / research entitled "On the waterfront" conducted for Barcelona Regional, on the civic connection (extending the urban plot of Poble Sec to the sea) and road (modification of the Carbonera and urbanization of the land of the Ronda Litoral in the passage through the Morrot). This work is part of a series of 12 works commissioned by B.R on the occasion of the 25th anniversary of the Barcelona Rondas. The objective of the study is to rediscover the identity of the place and the maritimitat the uses that must configure the future civic and urban space of the Muelle de Sant Bertran, at the foot of the Morrot.Have been built 34 records of elements, buildings, situations, existing (in general re-programmed), never built or disappeared. What Montalbán calls the soloists of the heart, those elements that at one time have configured a space, fundamental activity in the life of the port (the floating Maritime club on the quay of Barcelona in 1906 or the restaurant “Mar i Cel” at the lighthouse of the port in 1926) and that like so many others have disappeared due to speculation, other priorities or simply ignorance of the value that buildings have sometimes had insignificant but very important in the memory of the people.Have been proposed 6 actions to generate a "multidimensional" city, a place with potential to generate multiple maritime activities, more closed, a place in evolution:- Re-Program the Sant Bertran Warehouse in the Mar school and the Post building in social housing- Re-inhabit the port. Bring Poble Sec to the front line- Re-Urbanize the Port, eliminate fences, recover public space full of activities- Re-Define the profile of the waterfront, compatible with nautical activities- Re-Naturalize the platform released by the underground of the Rondas- Re-Connect the swallow circuits, the streets of Poble Sec and MiramarThe problems that the port currently has can be summarized from the categories that we have deduced from the Typological Port Atlas:1. The new buildings are functionally specialized, have no mix of uses and therefore serve a specific activity, difficult to reprogram, with limited hours, and isolated from public access.2. They are not systemic buildings, connected to transport networks.3. They are not hybrid morphology buildings.4. Low architectural quality of public buildings.5. Low quality of the port buildings: the last constructions that can be considered to be of good quality to be preserved are the Sant Bertran ships.6. No accessibility to port infrastructures. The port is totally sectored and isolated from the city.7. Low quality of public spaces. If in 1988 and 1929 the city configured the port, today it is a free territory, a place for transport vehicles, large roundabouts, customs, and total absence of walks.8. Maritime profile that does not allow to approach the water.9. Discontinuity in the circuits. Currently the cable car is a means of transportation for tourists, as are the swallows that make an open circuit, with no stops. Now the swallow announces as the means to "see Barcelona from the sea" or go to "see the cruises".