Intervenciones de mejora de accesibilidad en los edificios históricos de Barcelona

Abstract

Las intervenciones de rehabilitación para la mejora de la accesibilidad de los edificios residenciales existentes han sido una práctica habitual en los últimos años. Éstas han sido frecuentemente impulsadas por las administraciones en forma de ayudas públicas a la rehabilitación con el objetivo de mejorar las condiciones del parque residencial edificado complementando, de esta forma, aquellas intervenciones en el espacio público ya realizadas en el ámbito de la accesibilidad. Este tipo de intervenciones se hacen particularmente necesarias en centros históricos dónde abundan los edificios construidos siguiendo unos estándares en la edificación en materia de accesibilidad a menudo muy inferiores a los que se requieren hoy día.El presente artículo estudia las posibles formas de mejorar la accesibilidad en los edificios históricos de Barcelona. En dicha categoría se incluyen los edificios construidos con técnicas constructivas históricas en Ciutat Vella, el Eixample y los antiguos municipios del llano de Barcelona, hoy en día integrados a la ciudad. En dichos edificios es habitual encontrar situaciones en las que la accesibilidad necesita ser mejorada: son frecuentes la existencia de más de tres plantas sin ascensor, escalones en los vestíbulos de acceso a los edificios y rellanos insuficientes en las plantas piso. Además, la morfología del edificio y de su estructura, a menudo, dificulta una intervención de mejora de la accesibilidad ya que los espacios comunes y patios suelen ser de dimensiones reducidas.De cara al estudio, se analizan 20 casos de intervención real distribuidos en dicho ámbito con rehabilitaciones que afectan únicamente a los espacios comunes de los mismos. En él se detectan aquellas deficiencias iniciales de cara a la accesibilidad universal a diferentes niveles: con respecto al exterior, entre las plantas del edificio y en las propias plantas del edificio.Se analizan las soluciones de rehabilitación adoptadas, tanto a nivel proyectual como tecnológico, que han sido compatibles con la morfología de los edificios existentes. A nivel proyectual se estudian cómo han sido solventadas situaciones como la elección de la ubicación para la instalación del nuevo ascensor, su desembarco en las plantas y la reconfiguración de los vestíbulos teniendo en cuenta reubicación de instalaciones y posible supresión de peldaños en los vestíbulos. A nivel tecnológico, se analizarán las soluciones constructivas adoptadas en el contacto con la edificación existente, la realización del foso del ascensor (apoyado en terreno o descolgado), posibles oberturas en muros, posibles recortes de bóvedas, los cerramientos de la caja del ascensor y entrega con cubierta.Asimismo, se analizan las incompatibilidades detectadas entre la normativa y las posibilidades reales de la intervención, como la no obtención del máximo grado de accesibilidad posible debido a limitantes geométricos de la edificación o la disminución de las condiciones de ventilación e iluminación de las viviendas cuando el ascensor va situado en el patio. Asimismo, se verán que decisiones son aquellas que han llevado a un ajuste razonable de la solución adoptada.Por último, se estudia cómo ha influido el contexto de protección patrimonial, diferente en cada caso, en la definición arquitectónica de los proyectos, tanto a nivel de soluciones constructivas, como de acabados seleccionados y elementos conservados.Con ello, se pretende dar una visión general y a la vez detallada en profundidad de las casuísticas habituales en las intervenciones de mejora de accesibilidad en los edificios históricos de Barcelona que puede ser extrapolable a otras ciudades con centros históricos y edificaciones antiguas que necesitan ser actualizadas.

Les intervencions de rehabilitació per a la millora de l'accessibilitat dels edificis residencials existents han estat una pràctica habitual en els últims anys. Aquestes han estat freqüentment impulsades per les administracions en forma d'ajuts públics a la rehabilitació amb l'objectiu de millorar les condicions de parc residencial edificat complementant, d'aquesta manera aquelles intervencions en l'espai públic ja realitzades en l'àmbit de l'accessibilitat. Aquest tipus d'intervencions es fan particularment necessàries en centres històrics on abunden els edificis construïts seguint uns estàndards en l'edificació en matèria d'accessibilitat sovint molt inferiors als que es requereixen avui dia.El present article estudia les possibles formes de millorar l'accessibilitat en els edificis històrics de Barcelona. En aquesta categoria s'inclouen els edificis construïts amb tècniques constructives històriques a Ciutat Vella, l'Eixample i els antics municipis de la plana de Barcelona, avui dia integrats a la ciutat. En aquests edificis és habitual trobar situacions en què l'accessibilitat necessita ser millorada: són freqüents l'existència de més de tres plantes sense ascensor, graons en els vestíbuls d'accés als edificis i replans insuficients en les plantes pis. A més, la morfologia de l'edifici i de la seva estructura, sovint, dificulta una intervenció de millora de l'accessibilitat ja que els espais comuns i patis solen ser de dimensions reduïdes.De cara a l'estudi, s'analitzen 20 casos d'intervenció real distribuïts en aquest àmbit amb rehabilitacions que afecten únicament als espais comuns dels mateixos. S'hi detecten aquelles deficiències inicials de cara a l'accessibilitat universal a diferents nivells: pel que fa a l'exterior, entre les plantes de l'edifici i en les pròpies plantes de l'edifici.S'analitzen les solucions de rehabilitació adoptades, tant a nivell projectual com tecnològic, que han estat compatibles amb la morfologia dels edificis existents. A nivell projectual s'estudien com han estat resoltes situacions com l'elecció de la ubicació per a la instal·lació del nou ascensor, el seu desembarcament a les plantes i la reconfiguració dels vestíbuls tenint en compte reubicació d'instal·lacions i possible supressió d'esglaons en els vestíbuls. A nivell tecnològic, s'analitzaran les solucions constructives adoptades en el contacte amb l'edificació existent, la realització de la fossa de l'ascensor (recolzat en terreny o despenjat), possibles obertures en murs, possibles retallades de voltes, els tancaments de la caixa de l'ascensor i lliurament amb coberta.Així mateix, s'analitzen les incompatibilitats detectades entre la normativa i les possibilitats reals de la intervenció, com la no obtenció del màxim grau d'accessibilitat possible a causa de limitants geomètrics de l'edificació o la disminució de les condicions de ventilació i il·luminació dels habitatges quan el ascensor va situat al pati. Així mateix, es veuran que decisions són aquelles que han portat a un ajust raonable de la solució adoptada.Finalment, s'estudia com ha influït el context de protecció patrimonial, diferent en cada cas, en la definició arquitectònica dels projectes, tant a nivell de solucions constructives, com d'acabats seleccionats i elements conservats.Amb això, es pretén donar una visió general i alhora detallada en profunditat de les casuístiques habituals en les intervencions de millora d'accessibilitat en els edificis històrics de Barcelona que pot ser extrapolable a altres ciutats amb centres històrics i edificacions antigues que necessiten ser actualitzades.

In the last decades, interventions of rehabilitation of existing residential addressing improvements in accessibility have been a very usual practice. They have been commonly fostered by public administrations with the aim to complement the already frequent public investments in public space accessibility with funds that address the improvement of living conditions within the multi-family housing stock. This type of interventions is particularly necessary in historic centers, where building typologies in which the accessibility conditions are significantly below the current standards are abundant.This paper presents a study of different forms of intervention of accessibility improvement in historical buildings in Barcelona. This category includes buildings constructed with historical techniques in Ciutat Vella, Eixample and some municipalities of the Barcelona plane that are nowadays part to the city of Barcelona. In these buildings, it is usual to find situations of lack of accessibility: more than three stories with no elevator installation, stairs in halls and lobby entrances to the buildings, as well as insufficient landings giving access to the dwellings. Moreover, the morphology of the buildings and their structure frequently challenge the implementation of an accessibility improving intervention because common spaces and inner courtyards use to have tiny dimensions.The present study analyses 20 cases located in the area in which an intervention of rehabilitation affecting exclusively the common spaces has been implemented. Initial deficiencies regarding universal accessibility between and within the different levels are exposed: with respect to the exterior, between floors and within each of the floors.The solutions adopted according to the morphology of existing buildings in each case are analyzed at design and technological level. From a design perspective, this study focuses on how several situations are addressed, such as the election of the suitable placing of the new elevator, its landing in each floor and the reconfiguration of lobbies according to the relocation of services and the possibly needed suppression of stairs and other architectonic barriers within the lobby. From a technological perspective, aspects related the constructive adopted solution in relation to contact with the existing building are described, such as the solution of the elevator pit (supported on the terrain or hanging), new openings in load-bearing walls, possible partial cropping of ceramic vaults, the adopted enclosure material of the lift and the solution of its contact with the roof.Consecutively, this paper describes the detected incompatibilities between the current regulation framework and the possibilities of implementation on site. Usually, the impossibility to meet universal accessibility standards can be explained by the geometrical limits of existing buildings or the excessive reduction of ventilation and illumination conditions that the intervention would suppose (for example, when the elevator is to be located in inner courtyards). Decisions that have been determinant for the reasonable readjustment of the adopted solution will be exposed.Besides, it is interesting to note how the heritage protection context affects in each case the architectonic definition of implemented projects regarding their constructive solutions, the selection of finishes and the preservation and restoration of elements.Finally, this paper to provide both a general and precise vision in depth of the usual casuistic within interventions that address the improvement of accessibility conditions in historic buildings of the city of Barcelona, as well as other cities in which, similarly, historical centers and old residential buildings need to be actualized.