Este trabajo busca identificar subcentros laborales y de servicios en la zona, mediante la información de las encuestas de origen destino del ministerio de transporte chileno, y analizar la actividad edificatoria, y de mercado de vivienda en cada una de ellas Se seguirá la metodología de identificación, establecida en Marmolejo y Aguirre (2011) respecto a los peak de densidad y la utilización de la densidad de trabajadores, su versión de densidad compuesta y validando mediante una versión adecuada de la densidad tiempo.Existe aún clara relación entre la aglomeración de usos y segregación en la ciudad y las bajas regulaciones en el mercado de suelo y vivienda. En Chile, existe una baja regulación de los mercados de vivienda y en particular ambas ciudades cuentan con regulaciones a nivel municipal, que, dado su complejidad de aprobación, una vez aprobadas ya son superadas por la realidad y se vuelven obsoletas.Bajo esta premisa, se analizan las ciudades de Antofagasta y La Serena-Coquimbo, ubicadas en la planicie costera del norte de Chile, buscando identificar patrones urbanos y sus impactos en los mercados de vivienda y suelo. Antofagasta (380 695 habitantes, Censo 2017) y La Serena-Coquimbo (412 586 habitantes, Censo 2017) son ciudades que reciben en mayor medida los beneficios de la explotación minera y por ende durante el súper ciclo del cobre, (desde 2003 hasta 2016), ambas ciudades crecieron en habitantes y edificaciones de forma inédita. En ese sentido su complejidad, como sus ingresos promedio se observaron al alza. Además, ambas comunas, son capitales de su región, son costeras, lineales y se encuentran constreñidas pos la cordillera de la costa hacia el este,Se logra identificar un subcentro incipiente en Antofagasta y dos aglomeraciones en La Serena, siendo estos de carácter industrial y/o de servicios, sin embargo, al analizar un análisis más claro, pero no es posible determinar sus impactos en los precios, ni en la actividad edificatoria. En ambas ciudades, se identifican aglomeraciones de trabajadores, pero están lejos de vertebrar el territorio, o de aportar a una competencia de otros tipos de viajes con el centro.
Aquest treball busca identificar subcentres laborals i de serveis a la zona, mitjançant la informació de les enquestes d'origen destí del ministeri de transport xilè, i analitzar l'activitat edificatòria, i de mercat d'habitatge en cadascuna d'elles Se seguirà la metodologia d'identificació , establerta a Marmolejo i Aguirre (2011) pel que fa als peak de densitat i la utilització de la densitat de treballadors, la seva versió de densitat composta i validant mitjançant una versió adequada de la densitat temps.Existeix encara clara relació entre l'aglomeració d'usos i segregació a la ciutat i les baixes regulacions en el mercat de sòl i habitatge. A Xile, hi ha una baixa regulació dels mercats d'habitatge i en particular les dues ciutats compten amb regulacions a nivell municipal, que, donat el seu complexitat d'aprovació, un cop aprobades ja són superades per la realitat i es tornen obsoletes.Sota aquesta premissa, s'analitzen les ciutats d'Antofagasta i La Serena-Coquimbo, situades a la plana costanera de el nord de Xile, buscant identificar patrons urbans i els seus impactes en els mercats d'habitatge i sòl. Antofagasta (380.695 habitants, Cens 2017) i La Serena-Coquimbo (412.586 habitants, Cens 2017) són ciutats que reben en major mesura els beneficis de l'explotació minera i per tant durant el súper cicle de l'coure, (des de 2003 fins 2016 ), ambdues ciutats van créixer en habitants i edificacions de forma inèdita. En aquest sentit la seva complexitat, com els seus ingressos mitjana es van observar a l'alça. A més, ambdues comunas, són capitals de la seva regió, són costaneres, lineals i es troben constretes darrere la serralada de la costa cap a l'est,S'aconsegueix identificar un subcentre incipient a Antofagasta i dues aglomeracions a La Serena, sent aquests de caràcter industrial i / o de serveis, però, a l'analitzar una anàlisi més clar, però no és possible determinar els seus impactes en els preus, ni en la activitat edificatòria. En ambdues ciutats, s'identifiquen aglomeracions de treballadors, però estan lluny de vertebrar el territori, o d'aportar a una competència d'altres tipus de viatges amb el centre.
This work seeks to identify labor and service sub-centers in the area, using information from the surveys of origin destination of the Chilean Ministry of Transportation, and to analyze the building activity and housing market in each of them. The identification methodology will be followed, established in Marmolejo and Aguirre (2011) regarding the density peaks and the use of worker density, its version of composite density and validating by means of an appropriate version of time density.There is still a clear relationship between the agglomeration of uses and segregation in the city and the low regulations in the land and housing market. In Chile, there is a low regulation of the housing markets and in particular both cities have regulations at the municipal level, which, given their complexity of approval, once they were approved they are already surpassed by reality and become obsolete.Under this premise, the cities of Antofagasta and La Serena-Coquimbo, located on the coastal plain of northern Chile, are analyzed, seeking to identify urban patterns and their impacts on the housing and land markets. Antofagasta (380 695 inhabitants, Census 2017) and La Serena-Coquimbo (412 586 inhabitants, Census 2017) are cities that receive the greatest benefits from mining and therefore during the copper super cycle, (from 2003 to 2016), both cities grew in inhabitants and buildings in an unprecedented way. In this sense, its complexity, as well as its average income, were observed on the rise. In addition, both communes are capitals of their region, they are coastal, linear and are constrained by the coastal range to the east,It is possible to identify an incipient subcenter in Antofagasta and two agglomerations in La Serena, these being of an industrial and / or services nature, however, when analyzing a clearer analysis, but it is not possible to determine their impact on prices, nor in building activity. In both cities, agglomerations of workers are identified, but they are far from structuring the territory, or contributing to a competition of other types of travel with the center.
