Estructura, imagen urbana, transporte y movilidad a través de los años en Guayaquil

Abstract

Todo proceso de renovación urbana genera un impacto a nivel social, físico, económico, ambiental y depende de las particularidades del contexto el definir las estrategias más apropiadas para desarrollar un proyecto, sobre todo los que están ligados directamente al transporte en las ciudades (Naranjo, Y & Arellano, B., 2018).Guayaquil y su transporte urbano han estado ligados al crecimiento de la ciudad a raíz del incremento de su población y de su economía a fines del siglo XIX. La ciudad y su centro estuvieron sometidos a un proceso de densificación comercial a partir de la década de los sesenta. Previamente su relación con el río Guayas, razón fundamental de su creación y existencia, lo que dejó de ser vital por la disminución de las actividades económicas que se desarrollaban a las orillas del río. Todos estos acontecimientos asociados a una creciente migración de la población hacia los nuevos barrios residenciales desarrollados en la periferia, y que sentaron bases para una disminución del centro de la ciudad, limitándose en gran parte a las actividades comerciales bancarias y públicas.En el año 2006 el Municipio de Guayaquil, implementó el sistema integral de Transporte Masivo Urbano “Metrovía” y la ciudad empezaba a estar sometida a nuevas transformaciones físicas, en este caso con la implementación del nuevo sistema de transporte público masivo, que corresponde a un sistema BRT (Bus Rapid Transit) presentado con visiones sostenibles, es decir reducción de congestionamiento vehicular, movimiento de mayor cantidad de pasajeros y en menor tiempo que los buses urbanos, reducción de la contaminación ambiental y confort en su desplazamiento.Como objetivo principal se plantea analizar el impacto y cambios que se han dado en la estructura urbana de Guayaquil con el transporte, una investigación que pretende entender justificadamente los parámetros mencionados anteriormente, a su vez el afán por conocer la movilidad de la ciudad como principal actor del espacio público, la forma como las personas se sitúan y trasladan de un lugar a otro a pie, en bicicleta o en un sistema de transporte masivo.La metodología utilizada es cualitativa – descriptiva, con fuentes de información que plantea una revisión del “Plan de movilidad de Guayaquil” actual, las metas y acciones que se han establecido y hasta qué punto han sido implementadas o desarrolladas, así como contrastar con los objetivos que el Gobierno ha planteado en el documento público del “Plan del Buen vivir”. La revisión bibliográfica juega un papel importante para contrastar los cambios que se han dado a lo largo de los años en la movilidad de la población.Las ciudades no mueren, crecen y se transforman, como consecuencia de la economía local, las necesidades de sus habitantes y de la capacidad de respuesta de las entidades que tienen competencias sobre el mejoramiento de su calidad de vida. Producto del crecimiento, la ciudad ha buscado implantar un mecanismo que represente mayores beneficios en términos de tiempo, dinero y calidad del servicio, pero tal vez dejando de lado el estudio de esas particularidades que denotan un respeto por el entorno construido (Naranjo, Y & Arellano, B., 2018).En conclusión, en la ciudad de Guayaquil desde la empresa de carros urbanos hasta el sistema de Transporte público masivo Metrovía se han obtenido grandes cambios, sin embargo, esos cambios no han ofrecido, ni han garantizado una movilidad que permite establecer intermodalidad o que genere espacios donde el peatón sea el principal protagonista. El plan de movilidad planteada entre sus metas y acciones mencionaba un proyecto con equidad, integración, equilibrio y articulación de los diferentes modos de transporte, sin embargo, hasta este año no se han dado estas mejoras.

Tot procés de renovació urbana genera un impacte a nivell social, físic, econòmic, ambiental i depèn de les particularitats del context el definir les estratègies més apropiades per a desenvolupar un projecte, sobretot els que estan lligats directament al transport a les ciutats (Taronger, I & Arellano, B., 2018).Guayaquil i el seu transport urbà han estat lligats a el creixement de la ciutat arran de l'increment de la seva població i de la seva economia a fins de segle XIX. La ciutat i el seu centre van estar sotmesos a un procés de densificació comercial a partir de la dècada dels seixanta. Prèviament la seva relació amb el riu Guayas, raó fonamental de la seva creació i existència, el que va deixar de ser vital per la disminució de les activitats econòmiques que es desenvolupaven a les ribes del riu. Tots aquests esdeveniments associats a una creixent migració de la població cap als nous barris residencials desenvolupats a la perifèria, i que van asseure bases per a una disminució de centre de la ciutat, limitant-se en gran part a les activitats comercials bancàries i públiques.L'any 2006 el Municipi de Guayaquil, va implementar el sistema integral de Transport Massiu Urbà "Metrovía" i la ciutat començava a estar sotmesa a noves transformacions físiques, en aquest cas amb la implementació de el nou sistema de transport públic massiu, que correspon a un sistema BRT (Bus Rapid Transit) presentat amb visions sostenibles, és a dir reducció de congestió vehicular, moviment de major quantitat de passatgers i en menor temps que els busos urbans, reducció de la contaminació ambiental i confort en el seu desplaçament.Com a objectiu principal es planteja analitzar l'impacte i canvis que s'han donat en l'estructura urbana de Guayaquil amb el transport, una investigació que pretén entendre justificadament els paràmetres esmentats anteriorment, al seu torn l'afany per conèixer la mobilitat de la ciutat com a principal actor de l'espai públic, la forma com les persones es situen i traslladen d'un lloc a un altre a peu, amb bicicleta o en un sistema de transport massiu.La metodologia utilitzada és qualitativa - descriptiva, amb fonts d'informació que planteja una revisió del "Pla de mobilitat de Guayaquil" actual, les metes i accions que s'han establert i fins a quin punt han estat implementades o desenvolupades, així com contrastar amb els objectius que el Govern ha plantejat en el document públic de el "Pla del Bon viure". La revisió bibliogràfica juga un paper important per contrastar els canvis que s'han donat al llarg dels anys en la mobilitat de la població.Les ciutats no moren, creixen i es transformen, com a conseqüència de l'economia local, les necessitats dels seus habitants i de la capacitat de resposta de les entitats que tenen competències sobre la millora de la seva qualitat de vida. Producte de el creixement, la ciutat ha buscat implantar un mecanisme que representi més beneficis en termes de temps, diners i qualitat de el servei, però potser deixant de banda l'estudi d'aquestes particularitats que denoten un respecte per l'entorn construït (Naranjo, I & Arellano, B., 2018).En conclusió, a la ciutat de Guayaquil des de l'empresa de carros urbans fins al sistema de Transport públic massiu Metrovía s'han obtingut grans canvis, però, aquests canvis no han ofert, ni han garantit una mobilitat que permet establir intermodalitat o que generi espais on el vianant sigui el principal protagonista. El pla de mobilitat plantejada entre els seus objectius i accions esmentava un projecte amb equitat, integració, equilibri i articulació de les diferents maneres de transport, però, fins aquest any no s'han donat aquestes millores.

The entire process of urban renewal generates an impact on a social, physical, economic, environmental level and depending on the particularities of the context, defining the most specific strategies to develop a project, especially those that are directly linked to transport in cities (Naranjo, Y. & Arellano, B., 2018).Guayaquil and its urban transport have been linked to the growth of the city due to the increase in its population and its economy to the fines of the 19th century. The city and its center were sometimes in a process of commercial densification from the 1960s. Previously, its relationship with the Guayas River, a fundamental reason for its creation and existence, which ceased to be vital due to the decrease in economic activities that take place on the banks of the river. All these events associated with a growing migration of the population to the new residential neighborhoods developed in the periphery, and laid the groundwork for a decrease in the city center, largely limited to banking and public commercial activities.In 2006, the Municipality of Guayaquil, implemented the integral Urban Mass Transportation System "Metrovía" and the city began to be subject to new physical transformations, in this case with the implementation of the new mass public transport system, which corresponds to a BRT (Bus Rapid Transit) system presented with sustainable visions, that is to say reduction of vehicular congestion, movement of greater amount of passengers and in less time than urban buses, reduction of environmental pollution and comfort in its displacement.Its main objective is to analyze the impact and changes that have taken place in the urban structure of Guayaquil with transport, an investigation that aims to justifiably understand the parameters mentioned above, in turn the desire to know the mobility of the city as the main actor of public space, the way people are placed and moved from one place to another on foot, by bicycle or in a mass transit system.The methodology used is qualitative - descriptive, with sources of information posed by a review of the current “Guayaquil mobility plan”, the goals and actions that have been established and to what extent they have been implemented or developed, as well as contrast with the objectives that the Government has raised in the public document of the "Plan of Good Living". The literature review plays an important role in contrasting the changes that have occurred over the years in the mobility of the population.Cities do not die, grow and transform, as a result of the local economy, the needs of their inhabitants and the response capacity of the entities that have competences on the improvement of their quality of life. As a result of growth, the city has sought to implement a mechanism that represents greater benefits in terms of time, money and quality of service, but perhaps leaving aside the study of those peculiarities that denote a respect for the built environment (Naranjo, Y & Arellano, B., 2018).In conclusion, in the city of Guayaquil, from the urban car company to the Metrovía mass public transport system, great changes have been obtained, however these changes have not offered, nor have they guaranteed a mobility that allows intermodality to be established or that generates spaces where the Pedestrian be the main protagonist. The mobility plan raised between its goals and actions mentioned a project with equity, integration, balance and articulation of the different modes of transport, however, until this year there have been no such improvements.