The Mending Termini Station method: the strategic planning of the city

Abstract

El objetivo de este estudio es proponer un método adaptable, multidisciplinario y todo incluido, que considere la intervención en el sistema de infraestructura y los nodos como una prioridad estratégica, con el fin de garantizar un nivel de planificación que permita la concatenación de intervenciones posteriores.El desarrollo de un método finaliza con la implementación de las acciones necesarias para completar un plan estratégico dirigido a una transformación radical de la ciudad. El estudio de caso presentó acuerdos con la estación de Termini y la ciudad de Roma, con el objetivo a largo plazo de revertir la tendencia en los patrones de movilidad y mejorar el área dentro de los Muros de Aurelia (patrimonio de la UNESCO). El estado actual de los sistemas y nodos de infraestructura ofrece posibilidades, a veces respaldadas por un debate arraigado en el tiempo, capaces de abordar los intereses de varios actores. Por lo tanto, al establecer la intervención en la infraestructura como el primer paso, necesario para recalibrar el equilibrio entre los sistemas urbanos, es posible obtener una vista previa de los efectos directos en los nodos y en la ciudad que permiten nuevas transformaciones. Entre estos, la recuperación del suelo urbano es un paso fundamental del método, que se puede lograr enterrando parte de la infraestructura o las estaciones. La viabilidad de proyectos de esta escala a menudo está vinculada a la liberalización del sistema ferroviario, que ha dado la propiedad de las áreas a empresas públicas regidas por el derecho privado, convirtiéndolas en promotoras y garantes de las transformaciones, a través de acuerdos con las autoridades públicas.Sobre la base de la transformación del sistema de infraestructura, es posible llevar a cabo intervenciones en movilidad, en el sistema ambiental y en la recalificación urbana, capaces de establecer las principales líneas de desarrollo de la ciudad. Estas intervenciones pueden extenderse en el tiempo, para que la transformación urbana sea sostenible y menos radical, y deben funcionar como catalizadores para alcanzar los objetivos estratégicos propuestos. Para proporcionar una guía para futuros proyectos, la estación Mending Termini termina con la planificación de una nueva polaridad urbana en el área del antiguo patio ferroviario, una propuesta que define límites y prescripciones sobre servicios, funciones, paisaje y relación formal con el contexto.La investigación metodológica se construye a través de una relectura crítica de ejemplos virtuosos que, a nivel internacional, han desencadenado procesos de regeneración urbana a gran escala. En el proyecto Maine-Montparnasse en París, el objetivo se alcanzó mediante el reemplazo de la estación del siglo XIX, la inserción de nuevas funciones administrativas, comerciales y residenciales, y un nuevo parque urbano sobre las vías. El efecto positivo de esta intervención aún trae una inversión continua para hacer de Montparnasse un polo innovador, sostenible, tecnológico y fuertemente identitario. El proyecto King's Cross Central en Londres nació en respuesta a una fase de grave declive en el área, utilizando el nuevo enlace al Túnel del Canal como un incentivo importante para la regeneración urbana y una oportunidad para la revitalización de todo el distrito. A partir de la recuperación de las estaciones, el área se convierte en un nuevo centro de uso mixto y la mejora de los espacios públicos se considera una prioridad para garantizar una mejora en la vida urbana y el desarrollo económico. El proyecto Seven Yards of Milan es el resultado de la posibilidad de convertir áreas ferroviarias en desuso, que son interesantes por su tamaño y ubicación estratégica. El objetivo fundamental es repensar la forma de concebir la ciudad en sí, de forma multicéntrica e integrada, a través de una planificación, también en términos de tiempo, de las intervenciones.La validez comprobada de esta metodología es espontánea si la base del proceso es una planificación estratégica dirigida a lograr el macro objetivo de construir la ciudad del mañana. El desarrollo posterior de este estudio encaja, en parte, en la planificación estratégica de procesos que tienen los mismos objetivos básicos. Las aplicaciones, que muestran resultados interesantes, son el proyecto Zuidasdok para Ámsterdam y la competencia para la reurbanización de espacios públicos en el distrito del aeropuerto Charles De Gaulle en París.

L’objectiu d’aquest estudi és un promotor d’un mètode adaptable, multidisciplinari i tot inclòs, que considera la intervenció en el sistema de infraestructura i els nodes com una prioritat estratègica, amb l’objectiu de garantir un nivell de planificació que permeti la concatenació d’intervencions posteriors.El desenvolupament d’un mètode finalitzarà amb la implementació de les accions necessàries per completar un pla estratègic dirigit a una transformació radical de la ciutat. L’estudi de cas presentava acords amb l’estació de Termini i la ciutat de Roma, amb l’objectiu d’un llarg pla de revertir la tendència en els patrons de la mobilitat i millorar l’àrea dins dels Murs d’Aurelia (patrimoni de la UNESCO). L’estat actual dels sistemes i nodes de infraestructura ofereix possibilitats, algunes vegades respostes per un debat encarregat en el temps, capacitats d’abordar els interessos de diversos actors. Per tant, s’establirà la intervenció en la infraestructura com el primer pas, necessari per recalibrar l’equilibri entre els sistemes urbans, és possible obtenir una vista prèvia dels efectes directes als nodes i a la ciutat que permeten noves transformacions. Entre aquests, la recuperació del sòl urbà és un pas fonamental del mètode, que es pot aconseguir entrar en una part de la infraestructura o de les estacions. La viabilitat de projectes d’aquesta escala i menús està vinculada a la liberalització del sistema ferroviari, que tenia la propietat de les àrees d’empreses públiques regides pel dret privat, convertint-les en promocions i garanties de les transformacions, a través d’acords amb les autoritats públiques.Sobre la base de la transformació del sistema de infraestructura, és possible portar a terme intervencions en moviment, en el sistema ambiental i en la recalificació urbana, capaços d’establir les principals línies de desenvolupament de la ciutat. Són intervencions que es poden estendre al llarg del temps, per a la transformació d’un mar urbà sostenible i menys radical, i han de funcionar com a catalitzadors per assolir els objectius estratègics proposats. Per a proporcionar una guia per a futurs projectes, l’estació s’estableix un termini final amb la planificació d’una nova polaritat urbana en l’àmbit del pati ferroviari antic, una proposta que defineixi límits i prescripcions sobre serveis, funcions, paisatge i relació formal amb el context.La investigació metodològica es construeix a través d’una crítica d’exemples virtuals que, a nivell internacional, ha desenvolupat processos de regeneració urbana a gran escala. En el projecte Maine-Montparnasse a París, l’objectiu que s’assoliria mitjançant la reemplaçament de l’estació del segle XIX, la inserció de noves funcions administratives, comercials i residencials, i un nou parc urbà sobre les vies. L’efecte positiu d’aquesta intervenció no permet evitar cap inversió contínua per fer de Montparnasse un polo innovador, sostenible, tecnològic i fortament identitari. El projecte King's Cross Central a Londres va respondre a una fase de declivi greu a l’àmbit, utilitzant un nou recinte al Túnel del Canal com a incentiu important per a la regeneració urbana i una oportunitat per a la revitalització de tot el districte. A partir de la recuperació de les estacions, l’àmbit es converteix en un nou centre d’ús mixt i la millora dels espais públics que cal considerar una prioritat per garantir una millora en la vida urbana i el desenvolupament econòmic. El projecte Set Yards de Milà és el resultat de la possibilitat de convertir-se en àrees ferroviàries en el seu temps, que són interessants per la seva mida i ubicació estratègica. L’objectiu fonamental és repensar la forma de concebre la ciutat en sí, de forma multicèntrica i integrada, a través d’una planificació, també en termes de temps, de les intervencions.La validesa comprovada d’aquesta metodologia és espontània i la base del procés és una planificació estratègica dirigida a aconseguir un objectiu macro de construir la ciutat del matí. El desenvolupament posterior d’aquest estudi encadenat, en part, en la planificació estratègica de processos que tenen els objectius bàsics. Les aplicacions, que mostren resultats interessants, són el projecte Zuidasdok per a Àmsterdam i la competència per a la reurbanització d’espais públics al districte de l’aeroport Charles De Gaulle a París.

The aim of this study is to propose an adaptable, multidisciplinary and all-inclusive method, which considers the intervention on the infrastructure system and nodes as a strategic priority, in order to ensure a level of planning that allows the concatenation of subsequent interventions.The development of a method is finalized to the implementation of the necessary actions to complete a strategic plan aimed at a radical transformation of the city. The case-study presented deals with Termini station and the city of Rome, with the long-term objective of reversing the trend in mobility patterns and enhancing the area within the Aurelian Walls (UNESCO heritage). The current state of infrastructure systems and nodes offers possibilities, sometimes supported by a debate rooted in time, able to address the interests of various actors. Therefore, by establishing the intervention on the infrastructure as the first step, necessary to recalibrate the balance between the urban systems, it is possible to preview direct effects on the nodes and on the city that allow to further transformations. Among these, the recovery of urban land is a fundamental step of the method, achievable through the burying of part of the infrastructure or stations. The feasibility of projects of this scale is often linked to the liberalisation of the railway system, which has given ownership of the areas to public companies governed by private law, making them promoters and guarantors of the transformations, through agreements with public authorities.On the base of the transformation of the infrastructural system, it is possible to carry out interventions on mobility, on the environmental system and of urban requalification, able to establish the main lines of development of the city. These interventions can be extended in time, in order to make urban transformation sustainable and less radical, and must work as catalysts to achieve the strategic objectives preponed. To provide a guideline for future projects, Mending Termini Station ends with the planning of a new urban polarity on the area of the ex-railway yard, a proposal that defines limits and prescriptions regarding services, functions, landscape and formal relationship with the context.Methodological research is built through a critical re-reading of virtuous examples that, at an international level, have triggered large-scale urban regeneration processes. In the Maine-Montparnasse project in Paris, the objective was reached through the replacement of the 19th century station, the insertion of new managerial, commercial and residential functions, and a new urban park above the tracks. The positive effect of this intervention still brings a continuous investment to make Montparnasse an innovative, sustainable, technological and strongly identitary pole. The King's Cross Central project in London was born in response to a phase of serious decline in the area, using the new link to the Channel Tunnel as an important incentive for urban regeneration and an opportunity for revitalization of the entire district. Starting from the recovery of the stations, the area becomes a new hub for mixed use and the enhancement of public spaces is considered a priority to ensure an improvement in urban life and economic development. The Seven Yards of Milan project is the result of the possibility of converting disused railway areas, which are interesting for their size and strategic location. The fundamental objective is to rethink the way of conceiving the city itself, in a multicentric and integrated way, through a planning, also in terms of time, of the interventions.The proven validity of this methodology is spontaneous if the basis of the process is a strategic planning aimed at achieving the macro-objective of building the city of tomorrow. The further development of this study fits, in part, into the strategic planning of processes that have the same basic objectives. The applications, which show interested results, are the Zuidasdok project for Amsterdam and the competition for the redevelopment of public spaces in the Charles De Gaulle airport district in Paris.