Las medidas de integración como instrumento regenerador y de inversión en la ciudad

Abstract

Las teorías que fundamentan la idea de ciudad parten de la base de un consenso racional supeditado a la existencia de sujetos con los mismos derechos representados por gobiernos democráticos y eficientes. Sin embargo, en los países subdesarrollados la base conceptual sobre la cual se construye la idea de ciudad difiere de la establecida en países con estructuras democráticas y prácticas sociales más desarrolladas.El impacto del desarrollo inmobiliario generado por la producción capitalista de las ciudades en América Latina no solo ha acelerado y profundizado los procesos de segregación territorial y los conflictos sociales, sino que también han sobrepasado la capacidad de planear, financiar y gestionar el desarrollo urbano de los gobiernos locales y nacionales. La acelerada dinámica del desarrollo inmobiliario también ha trastocado la significación ciudadana sobre la ciudad y sus relaciones, sin que tampoco se haya podido construir una nueva idea de ciudad que integre y ordene eficazmente esta dinámica y no solo la rechace.En la Ciudad de México encontramos uno de los mejores ejemplos de estos procesos de transformación urbana en el que resulta muy claro que los instrumentos de planeación y gestión de la ciudad están rebasados, pero también presenta una oportunidad incomparable de replantear estos instrumentos ante la implementación de un nuevo marco jurídico y reglamentario derivado de la implementación de la primera Constitución Política de la Ciudad de México. En este caso de estudio, se explica en forma general la problemática existente y se presenta una propuesta metodológica a partir de la cual la administración de la ciudad cuente con mejores herramientas para realizar una evaluación sistémica de los impactos urbanos para nuevos proyectos, así como un ejemplo práctico de cómo pueden mitigar y compensar sus efectos e incluso como un instrumento de financiamiento del desarrollo urbano a escala barrial.Esta propuesta parte de un caso –actualmente en desarrollo- que realiza el Tecnológico de Monterrey (TEC) en su Campus Ciudad de México, el cual tuvo importantes daños como consecuencia del sismo del 19 de septiembre de 2019 lo que también generó un conjunto de oportunidades para replantear el papel de sus instalaciones y operación con relación a su entorno urbano no solo desde una perspectiva de corresponsabilidad con su entorno urbano y social, sino también como un factor de cambio y transformación urbana.

Les teories que fonamenten la idea de ciutat parteixen de la base d'un consens racional supeditat a l'existència de subjectes amb els mateixos drets representats per governs democràtics i eficients. No obstant això, en els països subdesenvolupats la base conceptual sobre la qual es construeix la idea de ciutat difereix de l'establerta en països amb estructures democràtiques i pràctiques socials més desenvolupades.L'impacte de el desenvolupament immobiliari generat per la producció capitalista de les ciutats a Amèrica Llatina no només ha accelerat i aprofundit els processos de segregació territorial i els conflictes socials, sinó que també han sobrepassat la capacitat de planejar, finançar i gestionar el desenvolupament urbà dels governs locals i nacionals. L'accelerada dinàmica de desenvolupament immobiliari també ha trastocat la significació ciutadana sobre la ciutat i les seves relacions, sense que tampoc s'hagi pogut construir una nova idea de ciutat que integri i ordeni eficaçment aquesta dinàmica i no només la rebutgi.A la Ciutat de Mèxic trobem un dels millors exemples d'aquests processos de transformació urbana en el qual resulta molt clar que els instruments de planificació i gestió de la ciutat estan sobrepassats, però també presenta una oportunitat incomparable de replantejar aquests instruments davant la implementació de un nou marc jurídic i reglamentari derivat de la implementació de la primera Constitució Política de la Ciutat de Mèxic. En aquest cas d'estudi, s'explica en forma general la problemàtica existent i es presenta una proposta metodològica a partir de la qual l'administració de la ciutat compti amb millors eines per fer una avaluació sistèmica dels impactes urbans per a nous projectes, així com un exemple pràctic de com poden mitigar i compensar els seus efectes i fins i tot com un instrument de finançament de el desenvolupament urbà a escala de barri.Aquesta proposta parteix d'un cas -actualment en desenvolupament- que realitza el Tecnològic de Monterrey (TEC) en el seu Campus Ciutat de Mèxic, el qual va tenir importants danys com a conseqüència del sisme de el 19 de setembre de 2019 el que també va generar un conjunt d'oportunitats per replantejar el paper de les seves instal·lacions i operació amb relació al seu entorn urbà no només des d'una perspectiva de coresponsabilitat amb el seu entorn urbà i social, sinó també com un factor de canvi i transformació urbana.

The theories that support the idea of city are based on a rational consensus to the existence of subjects with the same rights represented by democratic and efficient governments. However, in underdeveloped countries conceptual basis, on which the idea of a city is build, differs from that established in countries with more developed democratic structures and social practices.Impact of real estate development generated by capitalist production of cities in Latin America has not only accelerated processes of territorial segregation and social conflicts, but they have also exceeded the capacity to plan, finance and manage urban development by local and national governments. Real estate dynamic has affect city meaning and their relations, without been able to build a new city idea that effectively integrates this dynamic and not only reject it.In Mexico City, we find one of the best examples of urban transformation processes in which it is very clear that planning and management models of the city are totally exceeded, but it also presents a great opportunity to rethink models before implementation of a new legal framework: the first Political Constitution of México City. In this study case is explained the existing urban problems and it is presented a methodological proposal for local administration to have better tools to perform a systemic evaluation of urban impacts of real estate development, as well as an example of how they can reduce and compensate for its effects.This proposal is based on a case –currently under development- carried out by Tecnologico de Monterrey in Mexico City campus. Its objective is that this methodology for evaluation of urban impacts becomes a tool from which urban development planning instruments become quantitative instruments and not only indicative ones, establishing a direct relation between develop and financing, at least at local level.