La vulneración del derecho de la mujer a la vivienda en España (2008-2018)

Abstract

El objetivo de este artículo es analizar la dimensión física y económica de la exclusión residencial entre las mujeres en España durante el periodo 2008-2018. La investigación se basa fundamentalmente en la explotación de dos fuentes estadísticas: la Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) llevada a cabo por el Instituto Nacional de Estadística (INE) y la Encuesta sobre Integración y Necesidades Sociales de la Fundación FOESSA (EINSFOESSA) de 2018. Los resultados anteriores se han complementado con datos de fuentes secundarias obtenidos a través de una revisión bibliográfica no exhaustiva. La principal aportación de este trabajo radica en el hecho que ofrece una visión completa y actualizada de un tema escasamente analizado como es la feminización de la exclusión residencial en España. Los resultados muestran de forma concluyente que el estallido de la burbuja residencial y la posterior recesión económica provocaron una grave crisis residencial que afectó con mayor intensidad a las mujeres. La dimensión económica de esta feminización de la exclusión residencial es particularmente visible en la evolución de la relación entre ingresos del hogar y costes residenciales. Durante todo el periodo 2008-2018, el esfuerzo económico de las mujeres para satisfacer sus costes residenciales, así como, por lo general, su tasa de sobresfuerzo económico, fueron superiores al de los hombres. Por ello, estos hogares tienen una mayor propensión a desarrollar estrategias residenciales orientadas a reducir los costes de su vivienda como, por ejemplo, el subarriendo de habitaciones, bajos consumos de electricidad, agua o calefacción, o una mayor movilidad residencial en busca de viviendas más asequibles. Al respecto, hay que destacar los mayores niveles de vulnerabilidad residencial que soportan los hogares monoparentales y aquellas mujeres que viven solas en alquiler. Esta peor situación de la mujer en el mercado residencial también queda reflejada en las condiciones físicas de la vivienda y su entorno. Los hogares encabezados por una mujer suelen sufrir con mayor frecuencia en su vivienda: problemas de insalubridad, escasez de luz natural, déficits de rehabilitación, y existencia de barreras arquitectónicas; y se ubican en barrios donde también son mayores las probabilidades de padecer problemas de contaminación, ruido, vandalismo y delincuencia. Ante esta realidad, resulta oportuno reflexionar sobre la eficacia del conjunto de documentos políticos y jurídicos que a nivel nacional e internacional exhortan a los gobiernos a garantizar el derecho de la mujer a una vivienda digna y adecuada. ¿Cómo puede explicarse que el derecho de la mujer a la vivienda en España haya alcanzado semejantes cotas de vulneración a pesar de la extensa relación de tratados y convenciones internacionales que lo protegen y que son de aplicación en el territorio español? Es evidente que no existen medidas suficientes que corrijan la feminización de la exclusión residencial en España. Es más, probablemente los recortes de gasto público que se han llevado a cabo en España tras la crisis no han hecho más que socavar las de por si débiles políticas de igualdad y de vivienda de nuestro país, y por extensión, ensanchar la brecha de género (gender gap) en materia de exclusión residencial. En este contexto, resulta obvio que es necesario superar el plano teórico-declarativo del reconocimiento del derecho a la vivienda y a la igualdad entre hombres y mujeres, y conseguir que estas políticas se implementen, se doten presupuestariamente con los recursos necesarios, y se evalúen.

L'objectiu d'aquest article és analitzar la dimensió física i econòmica de l'exclusió residencial entre les dones a Espanya durant el període 2008-2018. La investigació es basa fonamentalment en l'explotació de dues fonts estadístiques: l'Enquesta de condicions de vida (ECV) duta a terme per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l'Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA (EINSFOESSA) de 2018. Els resultats anteriors s'han complementat amb dades de fonts secundàries obtinguts a través d'una revisió bibliogràfica no exhaustiva. La principal aportació d'aquest treball rau en el fet que ofereix una visió completa i actualitzada d'un tema escassament analitzat com és la feminització de l'exclusió residencial a Espanya. Els resultats mostren de manera concloent que l'esclat de la bombolla residencial i la posterior recessió econòmica van provocar una greu crisi residencial que va afectar amb més intensitat a les dones. La dimensió econòmica d'aquesta feminització de l'exclusió residencial és particularment visible en l'evolució de la relació entre ingressos de la llar i costos residencials. Durant tot el període 2008-2018, l'esforç econòmic de les dones per satisfer les seves costos residencials, així com, en general, la seva taxa de sobreesforç econòmic, van ser superiors el dels homes. Per això, aquestes llars tenen una major propensió a desenvolupar estratègies residencials orientades a reduir els costos de la seva habitatge com, per exemple, el subarrendament d'habitacions, baixos consums d'electricitat, aigua o calefacció, o una major mobilitat residencial a la recerca d'habitatges més assequibles. Al respecte, cal destacar els majors nivells de vulnerabilitat residencial que suporten les llars monoparentals i aquelles dones que viuen soles a lloguer. Aquesta pitjor situació de la dona en el mercat residencial també queda reflectida en les condicions físiques de l'habitatge i el seu entorn. Les llars encapçalades per una dona solen patir amb més freqüència en el seu habitatge: problemes d'insalubritat, manca de llum natural, dèficits de rehabilitació, i existència de barreres arquitectòniques; i se situen en barris on també són majors les probabilitats de patir problemes de contaminació, soroll, vandalisme i delinqüència. Davant d'aquesta realitat, resulta oportú reflexionar sobre l'eficàcia del conjunt de documents polítics i jurídics que a nivell nacional i internacional crida a tots els governs a garantir el dret de la dona a un habitatge digne i adequat. Com pot explicar-se que el dret de la dona a l'habitatge a Espanya hi hagi arribat semblants cotes de vulneració tot i l'extensa relació de tractats i convencions internacionals que el protegeixen i que són d'aplicació en el territori espanyol? És evident que no hi ha mesures suficients que corregeixin la feminització de l'exclusió residencial a Espanya. És més, probablement les retallades de despesa pública que s'han dut a terme a Espanya després de la crisi no han fet més que soscavar les de per si febles polítiques d'igualtat i d'habitatge del nostre país, i per extensió, eixamplar la bretxa de gènere (gender gap) en matèria d'exclusió residencial. En aquest context, resulta obvi que cal superar el pla teòric-declaratiu de el reconeixement de el dret a l'habitatge i a la igualtat entre homes i dones, i aconseguir que aquestes polítiques s'implementin, es dotin pressupostàriament amb els recursos necessaris, i s'avaluïn.

The objective of this article is to analyse the physical and economic dimension of housing exclusion among women in Spain during the 2008-2018 period. This research is based primarily on two statistical sources: The Survey on Living Conditions (ECV) carried out by the National Institute of Statistics (INE) and the 2018 Survey on Integration and Social Needs of the FOESSA Foundation (EINSFOESSA). The results have been complemented with data from secondary sources obtained through a non-exhaustive literature review. The main contribution of this work lies in the fact that it offers a complete and up-to-date vision of the feminization of housing exclusion in Spain, an issue that has been scarcely examined. The results show conclusively that the housing bubble bust and the subsequent financial crisis caused a severe housing crisis that affected women more intensely. The economic dimension of this feminization of housing exclusion is particularly visible in the evolution of the relationship between household income and residential costs. During the 2008-2018 period, the housing cost burden and, in general, the housing cost overburden rate of women were higher than that of men. Therefore, these households have a greater propensity to develop strategies aimed at reducing the housing costs, such as the subletting of rooms, low consumption of electricity, water or heating, or greater residential mobility in search of more affordable dwellings. In this regard, it is worth highlighting the higher levels of housing vulnerability of single-parent households and single-person female households in the rented sector. The worse position of women in housing markets is also reflected in their physical housing conditions and its urban surroundings. Woman-headed households have a higher likelihood of living in non-barrier-free dwellings, in insanitary conditions, lacking of natural light, and with renewal needs. In addition, their dwelling is more likely to be located in urban areas with higher levels of pollution, noise, vandalism and crime. Given this reality, it is appropriate to ponder the effectiveness of all political and legal documents that call on governments to guarantee the right of women to decent and adequate housing at the national and international level. How can it be explained that the right of women to housing in Spain has reached such levels of violation despite the extensive relationship of international treaties and conventions that protect it and are applicable? There are not undoubtedly enough measures to correct the feminization of housing exclusion in Spain. Moreover, the cuts in public spending that took place in Spain after the crisis have undermined gender equality and housing policies, and by extension, widen the gender gap in housing exclusion. In this context, it is obvious that it is necessary to overcome the theoretical and declarative level of recognition of the right to housing and equality between men and women and to ensure that these policies are appropriately budgeted, implemented, and monitored.