Plataforma Paisajes Pedagógicos: un territorio virtual para aprender

Abstract

El objetivo de este documento es exponer el diseño y puesta en marcha de una plataforma digital titulada Plataforma Paisajes Pedagógicos (PLAPP), disponible en http://www.plapp.edu.uy, orientada a niños en edad escolar que se construyó a partir de dispositivos tecnológicos de sensoramiento y visualización remota. La misma expone los resultados finales de una investigación sobre la percepción del paisaje local de escolares de una localidad al este de Uruguay. La fotografía digital, los vuelos de drones y las cartografías participativas se aplican como herramientas innovadoras para comprender el paisaje desde diferentes escalas y enfoques.El equipo interdisciplinario de investigadores conformado por arquitectos, antropólogos, paisajistas y docentes, trabajó con educandos y educadores de una escuela rural como experiencia piloto. La investigación se desarrolló en un período de doce meses. Los resultados se adaptaron en un formato comunicacional y de contenido adecuado para la población escolar. Se desarrolló una plataforma digital que presenta varios puntos de observación con capacidad de visión 360 grados y con puntos sensibles que despliegan información adicional. Las estaciones cuentan con ayudas para la navegación y posibilidades de orbitar, cambiar de ubicación, ampliar y capturar la imagen, a través de menús auxiliares. Se integran fichas de vegetación nativa y de aves relacionadas al nomenclátor local, generadas por el equipo de investigadores, dibujos, textos y audios generados por los niños participantes, así como estudios de imágenes aéreas históricas del lugar, en base a fotografías aéreas del Servicio Geográfico local, de los años 1943. 1966, 1985 y una serie de fotografías satelitales más actuales, generando con la técnica del morphing un recorrido fotográfico histórico que exhibe las transformaciones del paisaje en el tiempo.La tecnología de vehículos aéreos controlados a distancia permitió obtener video e imagen de alta calidad (4K 3840 x 2160 pxs), desde ubicaciones normalmente inaccesibles a nivel suelo. Las tomas aéreas cubrieron áreas del territorio y generaron panoramas comprehensivos, obteniendo visiones de conjunto, referencias y nodos de control. El registro fotográfico aéreo se realizó a partir de vuelos circulares a distintas alturas y tomas panorámicas fijas con diferentes ángulos de cámara. Otra de las utilidades que se desarrolló es la generación de panoramas de varias imágenes que luego se asociaron para formar un casquete semiesférico, a los efectos de ser navegado interactivamente en la web. La imagen esférica que se despliega en pantalla resulta de la composición de 27 imágenes planas. Se configuró una versión para pantalla táctil en la que los desplazamientos son los habituales en esos dispositivos.La estrategia metodológica está relacionada con Learning Analytics, considerando la evaluación del aprendizaje a partir del uso de nuevos dispositivos tecnológicos. Busca interpretar los datos recopilados en las actividades propuestas en el proyecto, para definir e identificar elementos problemáticos o desafíos en la apropiación y uso de los nuevos dispositivos. La aplicación del análisis de contenido y el análisis del discurso se incluye en el proyecto, capturando datos significativos de las interacciones entre los niños, el lenguaje utilizado y las nuevas tecnologías. En las actividades que se llevaron a cabo en este proyecto, la cartografía virtual del paisaje se convirtió en un elemento clave.La multiplicidad de aprendizajes que se posibilitan y despliegan en este ambiente virtual está relacionada con el modo contemporáneo de conocimiento mediante el cual el mundo se interpreta como una compleja red de relaciones. El niño contemporáneo que navega a través de Google Earth posee ya una percepción visual del paisaje terrestre radicalmente distinta al niño de siglos anteriores. La idea general de paisaje como construcción cultural se ve unida a la sensación de disfrute en la apreciación de la imagen de un territorio. Vivimos en una época de cambios acelerados en la forma en que percibimos esta intrincada red de conexiones que caracteriza la era digital, por lo cual la búsqueda de nuevas formas de aprender a partir de estos territorios virtuales emerge como campo de investigación urgente y actual.

L'objectiu d'aquest document és exposar el disseny i posada en marxa d'una plataforma digital titulada Plataforma Paisatges Pedagògics (PLAPP), disponible a http://www.plapp.edu.uy, orientada a nens en edat escolar que es va construir a partir de dispositius tecnològics de sensoramiento i visualització remota. La mateixa exposa els resultats finals d'una investigació sobre la percepció del paisatge local d'escolars d'una localitat a l'est d'Uruguai. La fotografia digital, els vols de drons i les cartografies participatives s'apliquen com a eines innovadores per comprendre el paisatge des de diferents escales i enfocaments.L'equip interdisciplinari d'investigadors conformat per arquitectes, antropòlegs, paisatgistes i docents, va treballar amb educands i educadors d'una escola rural com a experiència pilot. La investigació es va desenvolupar en un període de dotze mesos. Els resultats es van adaptar a un format comunicacional i de contingut adequat per a la població escolar. Es va desenvolupar una plataforma digital que presenta diversos punts d'observació amb capacitat de visió 360 graus i amb punts sensibles que despleguen informació addicional. Les estacions compten amb ajudes per a la navegació i possibilitats d'orbitar, canviar d'ubicació, ampliar i capturar la imatge, a través de menús auxiliars. S'integren fitxes de vegetació nativa i d'aus relacionades 'nomenclàtor local, generades per l'equip d'investigadors, dibuixos, textos i àudios generats pels nens participants, així com estudis d'imatges aèries històriques de el lloc, basant-se fotografies aèries de el Servei Geogràfic local, dels anys 1943. 1966, 1985 i una sèrie de fotografies satel·litals més actuals, generant amb la tècnica del morphing un recorregut fotogràfic històric que exhibeix les transformacions del paisatge en el temps.La tecnologia de vehicles aeris controlats a distància va permetre obtenir vídeo i imatge d'alta qualitat (4K 3840 x 2160 pxs), des ubicacions normalment inaccessibles a nivell sòl. Les preses aèries van cobrir àrees del territori i generar panorames comprensius, obtenint visions de conjunt, referències i nodes de control. El registre fotogràfic aeri es va realitzar a partir de vols circulars a diferents altures i preses panoràmiques fixes amb diferents angles de cambra. Una altra de les utilitats que es va desenvolupar és la generació de panorames de diverses imatges que després es van associar per formar un casquet semiesfèric, als efectes de ser navegat interactivament a la web. La imatge esfèrica que es desplega en pantalla resulta de la composició de 27 imatges planes. Es va configurar una versió per a pantalla tàctil en la qual els desplaçaments són els habituals en aquests dispositius.L'estratègia metodològica està relacionada amb analítiques d'aprenentatge, considerant l'avaluació de l'aprenentatge a partir de l'ús de nous dispositius tecnològics. Busca interpretar les dades recopilades en les activitats proposades en el projecte, per definir i identificar elements problemàtics o desafiaments en l'apropiació i ús dels nous dispositius. L'aplicació de l'anàlisi de contingut i l'anàlisi del discurs s'inclou en el projecte, capturant dades significatives de les interaccions entre els nens, el llenguatge utilitzat i les noves tecnologies. En les activitats que es van dur a terme en aquest projecte, la cartografia virtual del paisatge va esdevenir un element clau.La multiplicitat d'aprenentatges que es possibiliten i despleguen en aquest ambient virtual està relacionada amb la manera contemporani de coneixement mitjançant el qual el món s'interpreta com una complexa xarxa de relacions. El nen contemporani que navega a través de Google Earth posseeix ja una percepció visual del paisatge terrestre radicalment diferent a l'infant de segles anteriors. La idea general de paisatge com a construcció cultural es veu unida a la sensació de gaudi en l'apreciació de la imatge d'un territori. Vivim en una època de canvis accelerats en la forma en què percebem aquesta intricada xarxa de connexions que caracteritza l'era digital, per la qual cosa la recerca de noves formes d'aprendre a partir d'aquests territoris virtuals emergeix com a camp d'investigació urgent i actual.

The goal of this contribution is to expose the design and implementation of a digital platform called Pedagogic Landscapes Platform (PLAPP because of Spanish acronym), online at http://www.plapp.edu.uy, directed to children in school-age and built from remote sensing and visualizing technological gadgets. This platform exposes the results of a research about local landscape perception among children from a school located in the East of Uruguay. Digital photography, drone flights and participative cartography were applied as innovative tools in order to foster landscape comprehension from different scales and approaches.The interdisciplinary team, composed by architects, anthropologists, landscape designers and professors worked together with school teachers and children from a rural school as a pilot experience. Research developed over a 12-month period. Obtained results were adapted to a communication and content format specifically tailored to school population. We developed a digital platform that exhibited several viewpoints with 360-degree vision capabilities, incorporating also sensible points that deployed additional information about the place and/ or topic. Each viewing station has a help menu in order to facilitate navigation across the available options, including orbiting from a viewpoint, displacement to another location, image zooming and capture from a contextual menu. Deployable cards containing information related to native plant trees and birds (related to the local street nomenclator) were generated by the research team and integrated into the platform, together with drawings, texts and audios generated by the children. In addition, a time lapse study was developed, based on aerial photographs provided by the local Geographical Service from 1943, 1966, 1985 and current satellite imagery, which allowed the team to develop the morphing technic by the implementation of an historical path that promote the identification of landscape transformation through time.The unmanned aerial vehicle technology allowed the capture of high-quality video and still images (4K 3840 x 2160 pixels) in locations inaccessible from the ground. Aerial views covered a vast portion of the territory and allowed the generation of comprehensive panoramas, overviews, landscape markers and control points. The aerial photograph survey was conducted by circular trajectories at different fly heights and static panorama captures with varying viewing angles. Another development included the merging of such panoramas to generate a semi-spherical image which can be accessed and interactively navigated from a web browser. Such interactive image is the result of merging together 27 flat images. In addition, a version for touch sensitive devices was also developed.The methodological approach is linked with the Learning Analytics concept by evaluating the impact of new technologies introduction to learning capabilities. It seeks to analyze data recovered from the activities proposed by the project in order to define and identify any problems or unforeseen issue that could prevent the adoption of such new learning technologies. Content and speech analysis were included in the Project, allowing the identification of meaningful data about the interaction between children and new technologies related language expressions. Among developed activities, virtual landscape cartography emerged as a key element.The vast array of learning possibilities promoted by this virtual environment is strongly related with current ways of knowledge and information exchange in which the world is perceived as a complex network of interactions. A XXIth Century child who navigates through the Google Earth engine holds a visual perception of earth landscapes that is dramatically different from the perception of children from last decades and centuries. The general idea of the landscape as a cultural construction is accompanied by a pleasant sensation in viewing a territory. We are experiencing an era of abrupt and rapid changes in the way we perceive this intricate network of relationships and links that characterize the digital era. In this context, the search for new ways of teaching and learning from tools such as virtual territories emerge as a needful and promising field of research.