Estrategia para la extracción del conocimiento como apoyo en la elaboración de los planeamientos urbanísticos

Abstract

La presente investigación se basa en gestión de conocimiento (GC), para desarrollar una estrategia como soporte en la elaboración de planes y proyectos a escala de barrio o mejora de centro histórico. La estrategia se ha implementado en el casco antiguo de San Andreu en Barcelona y parte de los resultados revelaron la necesidad de aprovechar el conocimiento que poseen los gestores/planificadores urbanos en temas de planificación urbana. Se conceptualiza una estrategia para que, en el cual es viable el planear, desarrollar e implementar la GC en temas de planeamiento urbanístico. Esta estrategia consta de tres fases: la primera el análisis de la estrategia, esta se compone de tres etapas: el inventario de conocimiento, el mapa de conocimiento y el análisis de la red, la segunda fase: el análisis FODA y la última fase: el sistema tecnológico. La información que se obtiene de las entrevistas a profundidad es una base para determinar el inventario de conocimiento y así, se identifica quiénes son los titulares de los conocimientos fundamentales. La información obtenida de las entrevistas está organizada en los inventarios de conocimientos para identificar quiénes son los titulares de los conocimientos fundamentales. Para el desarrollo del proyecto se realiza la recogida de datos y extracción del conocimiento de uno de los ejes importantes y necesarios para la elaboración del planeamiento, la visión del planificador / gestor de planes y proyectos para la mejora de barrios o centros históricos. Dicha estrategia, propone la extracción del conocimiento necesario para la elaboración de los planeamientos urbanísticos a escala de barrio o mejora de centro histórico, aquí se considerará una combinación de herramientas y algunas mezclas de técnicas de diseño del sistema basado en el conocimiento. La estrategia, tiene como objetivo de visualizar la generación/transferencia del conocimiento de los tres ejes importantes (planificador/gestor, habitantes del ámbito de estudio y morfología urbana) necesarios para la elaboración del planeamiento. De esta etapa se concluye que los principales logros o avances en el conocimiento obtenidos en tema de sistema de GC orientando al planeamiento urbanístico, resaltan que los planificadores/gestores disponen de información básica en línea desde software informático (Vista, Vissir, catastro, padrón, etc.), pero algunos de ellos, tal como, carecen de lo social o de la percepción de los habitantes del barrio, también es posible destacar, que el factor tiempo de los agentes es impedimento para el proceso de la ejecución. El análisis FODA facilitó la comprensión de las fortalezas y debilidades, ayuda a clarificar y resumir las principales cuestiones y oportunidades de la información obtenida, y esto facilita el desarrollo del pensamiento estratégico, permitió explorar eficazmente los factores positivos y neutralizar o eliminar el efecto de los factores negativos, genera ideas nuevas para ayudar a aprovechar las fortalezas. Finalmente, toda la información generada del análisis de la estrategia y del análisis FODA de la estrategia fue guardada en el sistema tecnológico para su fácil gestión y utilización de la misma. Este documento debate la relevancia de la utilización de metodologías de GC en la elaboración de planes de mejora urbana, que, aunque es un tema en auge, existe evidencia dentro del sector empresarial u organizacional que demuestra que la GC es un instrumento que aporta valor añadido en temas relacionados a este sector. Esta investigación ha mostrado el uso de la planificación estratégica colaborativa para la resolución de problemas de planificación urbana a escala de barrio o mejora de centro histórico, siendo esta de gran importancia, por lo cual, es posible avalar que las GC, debido a los resultados mostrados en este documento, que aunque su mayor aplicación en un sector con distinta problemática, pueden aportar información importante en la resolución de problemas urbanísticos, tal y como sucede con la planeación estratégica.

La present investigació es basa en gestió de coneixement (GC), per desenvolupar una estratègia com a suport en l'elaboració de plans i projectes a escala de barri o millora de centre històric. L'estratègia s'ha implementat al casc antic de Sant Andreu a Barcelona i part dels resultats van revelar la necessitat d'aprofitar el coneixement que posseeixen els gestors / planificadors urbans en temes de planificació urbana. Es conceptualitza una estratègia perquè, en el qual és viable el planejar, desenvolupar i implementar la GC en temes de planejament urbanístic. Aquesta estratègia consta de tres fases: la primera l'anàlisi de l'estratègia, aquesta es compon de tres etapes: l'inventari de coneixement, el mapa de coneixement i l'anàlisi de la xarxa, la segona fase: l'anàlisi FODA i l'última fase: el sistema tecnològic. La informació que s'obté de les entrevistes a profunditat és una base per determinar l'inventari de coneixement i així, s'identifica qui són els titulars dels coneixements fonamentals. La informació obtinguda de les entrevistes està organitzada en els inventaris de coneixements per identificar qui són els titulars dels coneixements fonamentals. Per al desenvolupament de el projecte es realitza la recollida de dades i extracció de el coneixement d'un dels eixos importants i necessaris per a l'elaboració de planejament, la visió del planificador / gestor de plans i projectes per a la millora de barris o centres històrics. Aquesta estratègia, proposa l'extracció de el coneixement necessari per a l'elaboració dels planejaments urbanístics a escala de barri o millora de centre històric, aquí es considerarà una combinació d'eines i algunes mescles de tècniques de disseny de sistema basat en el coneixement. L'estratègia, té com a objectiu de visualitzar la generació / transferència de coneixement dels tres eixos importants (planificador / gestor, habitants de l'àmbit d'estudi i morfologia urbana) necessaris per a l'elaboració de planejament. D'aquesta etapa es conclou que els principals èxits o avenços en el coneixement obtinguts en tema de sistema de GC orientant el planejament urbanístic, ressalten que els planificadors / gestors disposen d'informació bàsica en línia des de programari informàtic (Vista, Vissir, cadastre, padró, etc.), però alguns d'ells, tal com, no tenen el social o de la percepció dels habitants de barri, també és possible destacar, que el factor temps dels agents és impediment per al procés de l'execució. L'anàlisi FODA va facilitar la comprensió de les fortaleses i debilitats, ajuda a aclarir i resumir les principals qüestions i oportunitats de la informació obtinguda, i això facilita el desenvolupament de el pensament estratègic, va permetre explorar eficaçment els factors positius i neutralitzar o eliminar l'efecte dels factors negatius, genera idees noves per ajudar a aprofitar les fortaleses. Finalment, tota la informació generada de l'anàlisi de l'estratègia i de l'anàlisi FODA de l'estratègia va ser guardada en el sistema tecnològic per a la seva fàcil gestió i utilització de la mateixa. Aquest document debat la rellevància de la utilització de metodologies de GC en l'elaboració de plans de millora urbana, que, tot i que és un tema en auge, ha evidència dins el sector empresarial o organitzacional que demostra que la GC és un instrument que aporta valor afegit en temes relacionats a aquest sector. Aquesta investigació ha mostrat l'ús de la planificació estratègica col·laborativa per a la resolució de problemes de planificació urbana a escala de barri o millora de centre històric, sent aquesta de gran importància, per la qual cosa, és possible avalar que les GC, a causa dels resultats mostrats en aquest document, que encara que la seva major aplicació en un sector amb diferent problemàtica, poden aportar informació important en la resolució de problemes urbanístics, tal com succeeix amb la planificació estratègica.

This research is based on knowledge management (KM), to develop a strategy to support the development of plans and projects at the neighborhood level or improvement of the historic center. The strategy has been implemented in the old town of San Andreu in Barcelona and part of the results revealed the need to take advantage of the knowledge that urban managers/planners possess in urban planning issues. A strategy is conceptualized so that, in which it is feasible to plan, develop and implement the KM in urban planning issues. This strategy consists of three phases: the first, the analysis of the strategy, this is composed of three stages: the knowledge inventory, the knowledge map, and the network analysis, the second phase: the SWOT analysis and the last phase: The technological system. The information obtained from in-depth interviews is a basis for determining the knowledge inventory and thus, who is the holder of the fundamental knowledge is identified. The information obtained from the interviews is organized in the knowledge inventories to identify who are the holders of the fundamental knowledge. For the development of the project, data collection and knowledge extraction of one of the important and necessary axes for the preparation of the planning, the vision of the planner/manager of plans and projects for the improvement of neighborhoods or historical centers is carried out. This strategy proposes the extraction of the necessary knowledge for the development of urban planning at the neighborhood level or improvement of the historic center, here a combination of tools and some mixtures of knowledge-based system design techniques will be considered. The strategy aims to visualize the generation/transfer of knowledge of the three important axes (planner/manager, inhabitants of the field of study and urban morphology) necessary for the development of planning. From this stage, it is concluded that the main achievements or advances in knowledge obtained in terms of the KM system oriented to urban planning, highlight that the planners/managers have basic information online from computer software (Vista, Vissir, cadastre, registry, etc.), but some of them, such as, lack the social or the perception of the inhabitants of the neighborhood, it is also possible to emphasize that the time factor of the agents is an impediment to the execution process. The SWOT analysis facilitated the understanding of strengths and weaknesses, helps clarify and summarize the main issues and opportunities of the information obtained, and this facilitates the development of strategic thinking, allowed to effectively explore positive factors and neutralize or eliminate the effect of Negative factors, generates new ideas to help harness strengths. Finally, all the information generated from the strategy analysis and the SWOT analysis of the strategy was stored in the technological system for its easy management and use. This document discusses the relevance of the use of GC methodologies in the development of urban improvement plans, which, although it is a growing issue, there is evidence within the business or organizational sector that demonstrates that the KM is an instrument that provides added value on issues related to this sector. This research has shown the use of collaborative strategic planning for the resolution of urban planning problems at the neighborhood level or improvement of the historic center, which is of great importance, therefore, it is possible to guarantee that the KM, due to the results shown in this document, which although its greater application in a sector with different problems, can provide important information in solving urban problems, as is the case with strategic planning.