En aquest treball es realitza la recerca bibliogràfica sobre l’ús de nanomaterials en l’administració de fàrmacs oculars. Comprovarem l’aplicació dels avenços en les noves tecnologies en medecina i farmàcia. La nanomedecina, aplica els coneixements de nanotecnologia a procediments mèdics. Un fàrmac, ha de posseir propietats fisicoquímiques que li permeti travessar barreres fisiolò- guiques i ser estable. La vectorització de fàrmacs mitjançant la modificació de les característiques farmacocinè- tiques i de distribució dels seus principis actius persegueix millorar el transport, aconse- guir la diana terapèutica per alliberar el fàrmac que conté, amb un menor nombre de dosis Els liposomes, micel·les i nanopartícules polimèriques, han estat ampliament estudiades ja que posseeixen característiques adequades per a l'encapsulació de fàrmacs, gens i agents de contrast. Els dendrímers, nanotubs de carboni les nanopartícules magnètiques, també han estat objecte de diferents estudis. Les nanoestructures esmentades, representen fàrmacs oculars, basats en nanomaterials, han de presentar una sèrie de característiques: -Prolongar l'acció del medicament mitjançant l'alliberament sostinguda del fàrmac. - Alliberar el fàrmac en un lloc específic per protegir-lo millorant la seva absorció. - Millorar la pauta posològica buscant un administració més còmoda i la reducció de pre- ses en l'intent d'aconseguir una dosi única. -Disminuir o eliminar el risc d'efectes no desitjats (secundaris i tòxics) dels medicaments.