INTRODUCCIÓ:
Per llegir i escriure de manera eficaç un nen ha de ser capaç d’apreciar petites diferències o similituds entre formes, com poden ser lletres o paraules. Aquesta habilitat, anomenada percepció visual, de reconèixer i discriminar els estímuls ens ajuda a aprendre, entendre i relacionar objectes i idees. Una percepció visual alterada pot comprometre la velocitat i la comprensió lectora. Per tot això, les habilitats de percepció visual constitueixen un pilar fonamental en el procés de la lecto-escriptura.
La lateralitat ha d’estar ben estructurada abans d’iniciar l’aprenentatge de codis, el significat i valor del qual depèn de l’ordre, de la disposició i de la seva col·locació en l’espai pla.
OBJECTIUS:
L’objectiu principal d’aquest treball és valorar la millora de les habilitats de la percepció visual mitjançant un tractament de teràpia visual perceptiva en nens de 7 a 8 anys, que es troben en l’etapa d’aprendre a llegir.
Com a objectiu secundari es valorarà si, aplicant el mateix protocol de teràpia visual, s’obtenen diferències significatives en la millora de la percepció visual entre dos grups de nens: els que tenen la lateralitat ben establerta i el grup que presenta lateralitat creuada.
METODOLOGIA:
Es parteix d’una mostra d’un total de 47 nens d’edats compreses entre de 7 i 8 anys en el moment de fer la teràpia visual. A tots els pacients se’ls ha realitzat la mateixa avaluació optomètrica inicial, i s’han seleccionat els nens que tenen una dificultat en les habilitats visuo-perceptives i aquest grup s’ha subdividit en 2 grups, els que tenien la lateralitat ben establerta i els que tenen lateralitat creuada. RESULTATS:
En totes les àrees de percepció visual hi ha hagut un guany d’entre 3.27 a 5.80 punts. En els nens de 7 anys no s’han trobat diferències destacables entre els nens amb lateralitat establerta o els nens amb lateralitat creuada.
En canvi, en els nens de 8 anys hi ha hagut diferències entre els dos grups. Els nens amb lateralitat establerta obtenen millors puntuacions en totes les àrees menys en la memòria visual.
CONCLUSIONS:
Com a conclusió general podem dir que la teràpia visual perceptiva en nens de 7 i 8 anys proporciona una millora en les habilitats perceptives d’aquests nens.
En ambdós grups d’edats i lateralitat les àrees amb més bons resultats han sigut les mateixes: relació espacial, figura-fons i discriminació visual. Tanmateix, la memòria visual és sigut l’àrea que menys millora presenta en el grup de nens amb lateralitat establerta.
En el grup de nens amb lateralitat creuada, les habilitats que menys han millorat són el tancament visual i constància de forma.
LIMITACIONS DE L’ESTUDI I PROPOSTES FUTURES:
La limitació principal ha estat trobar nens de 8 anys que no haguessin seguit ja un programa de teràpia visual.
Com a proposta futura es planteja estudiar si es correspon l’hemisferi dominant del nen amb les habilitats perceptives que han obtingut major puntuació al test TVPS(Test Visual Perceptual Skills).
