Clínicament, l’agudesa visual es defineix com la capacitat de reconèixer formes o objectes o la seva orientació. Matemàticament, es defineix com l’inversa de l’angle de resolució del detall més petit de l’objecte que pot ser percebut. L’anell de Landolt és l’optotip estàndard per a la mesura de l’agudesa visual en la majoria de països d’Europa. Sigui quin sigui l’optotip que es vol desenvolupar per aquesta mesura, ha de ser calibrat enfront a l’anell de Landolt.
L’objectiu de l’estudi és averiguar l’equivalència entre la tipografia Optotipica_2 i l’estàndard, seguint les recomanacions per a la mesura estàndard de l’agudesa visual del Comitè Internacional d’Oftalmologia (ICO 1984), així com les de la norma UNE-EN ISO 8596:2009.
S’ha avaluat l’agudesa visual monocular a 13 subjectes d’edats compreses entre 18 i 35 anys, en condicions fotòpiques i amb optotips d’alt contrast. Ambdós grups (anell de Landolt i Optotipica_2) de dimensions 5s x 5s, han estat presentats a una distància de 5 metres.
El punt d’igualació subjectiva (PIS) per a l’anell de Landolt és de 0,6724± 0,116 unitats logarítmiques, mentre que el de la nova tipografia, 0,6127±0,1616. Entre aquests valors hi ha una diferència de 0,0598±0,116 unitats logarítmiques.
Amb aquests resultats s’ha determinat que no es pot afirmar que a mides iguals, l’anell de Landolt i l’Optotipica_2 siguin equivalents, per a la mostra. No obstant, no hi ha motius per descartar l’equivalència a nivell de població, per a una mesura estandarditzada de l’agudesa visual.
