Estudi i disseny d’un sistema de segellat mecànic entre el rodament exterior d’un corró submergit dins una unitat de tractament de teixits i l’interior d’aquesta
Visualitza/Obre
REPORT_440.pdf (3,855Mb) (Accés restringit)
pressupost.pdf (471,2Kb) (Accés restringit)
Annexos_8.pdf (8,900Mb) (Accés restringit)
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/183047
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2018-01-10
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
L’objectiu principal d’aquesta investigació és dissenyar un segell mecànic o sistema de segellat mecànic
entre el rodament exterior d’un corró submergit dins una unitat de tractament de teixits i l’interior
d’aquesta per a l’aplicació en la maquinària de l’empresa N.O.P.R.A. (Nous Projectes Ram Aigua),
empresa que es dedica al disseny i construcció de maquinària de tractaments tèxtils (blanqueig, rentat,
tint i altres).
Aquest segell mecànic ha de complir la funció d’impedir la fuga de fluids a través de l’eix del corró
que travessa la màquina (una “cuba”) de dins a fora i també, permetre un gir del corró més suau que
anteriorment (així es poden evitar arrugues i grans tensions en els teixits, a més d’aconseguir un estalvi
energètic).
A més a més, aquest mecanisme ha de ser resistent a la possible corrosió dels fluids, a les dilatacions
tèrmiques i relativament durador al desgast mecànic que sofreixi degut al seu ús. Per assolir aquest
principal objectiu cal, primer de tot, analitzar l’estat de l’art dels segells mecànics comercials, d’altres
sistemes similars aplicats en la indústria i dels mètodes aplicats anteriorment en l’aplicació.
Seguidament cal identificar els punts febles de tots els anteriors i identificar el perquè no són vàlids o
aplicables per tal de saber en quins aspectes cal innovar i en quins altres es pot recórrer a la tecnologia
ja existent. Una vegada realitzada la posada en context, s’ha de prosseguir realitzant el disseny del nou segell
mecànic que a posteriori tornarà a ser valorat per tal de determinar si cal re-dissenyar-lo, millorar-lo
o donar-lo per bo.
Aquesta rutina de disseny i post-anàlisi va acompanyada de proves i prototips per tal de verificar amb
millor encert el seu funcionament. Es resumeix en 4 passos que permeten una constant millora, i
s’anomena normalment com a PDCA (Plan, Do, Check and Act) o Cercle de Deming [1]. A més a
més, és útil mencionar que aquest cicle es menciona en vàries normes ISO promovent la millora
constant en molts processos.
El disseny té com a premisses augmentar l’adaptabilitat a les dilatacions o deformacions tèrmiques de
la màquina i les vibracions. Això es tradueix en donar una major llibertat al culot flotant (es diu flotant
perquè normalment el seu diàmetre interior és més gran que el de l’eix on va muntat i per tant no
queda fixe) per tal d’absorbir els imprevistos que puguin aparèixer.
La clau d’aquest disseny acaba sent una junta de membrana (una espècie de cèrcol de goma resistent)
que envolta (agafa) el culot flotant per tal d’aguantar-lo (ja que aquest es troba en l’eix però no queda
fixat, té joc) i a la vegada, aquesta ofereix total impermeabilitat entre l’exterior i l’interior de la màquina
(amb excepció de l’ajuda de juntes tòriques i pasta segelladora de rosques que completen
l’estanqueïtat). Una vegada s’assoleix el disseny que es considera definitiu, es decideix fabricar un entorn de treball
que simuli una màquina de veritat. Això es tradueix en una petita màquina amb un sol corró que
muntarà el segell mecànic a ambdues bandes per tal de provar el seu èxit.
Després de les proves realitzades, s’arriba a la conclusió que el mecanisme dissenyat i fabricat com a
prototip funciona, però tot i així, el resultat no és l’esperat per un error d’execució en el muntatge
(falta segellar uns cargols amb pasta de PTFE ja que perden una mica de fluid).
L’altre errada que es troba és de disseny, doncs la molla utilitzada genera una força excessiva. Per
tant, es conclou que el pròxim pas per a prosseguir amb el prototip perfecte és el de muntar unes
molles més curtes i així que causin una menor pressió al punt de fricció del segell.
A més a més, es dona una alternativa al disseny final que abarateix costs, temps i dificultat de
fabricació i muntatge a canvi de no permetre l’extracció del corró a través de la paret de la màquina,
sinó per dalt d’aquesta.
MatèriesMachine design, Hydraulic machinery, Three-dimensional printing, Mechanical movements, Bearings (Machinery), Maquinària -- Disseny, Màquines hidràuliques, Impressió 3D, Moviments mecànics, Coixinets (Maquinària)
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
REPORT_440.pdf | 3,855Mb | Accés restringit | ||
pressupost.pdf | 471,2Kb | Accés restringit | ||
Annexos_8.pdf | 8,900Mb | Accés restringit |