En el esser humà la capacitat d’enfocar objectes situats a diferents distancies és deguda a l’acció combinada del cristal·lí i el múscul ciliar. Durant el pas dels anys aquesta capacitat es veu reduïda i apareix la presbícia, l’ull ja no es capaç d’enfocar objectes a distancies de treball habituals. Durant el pas prolongat dels anys les proteïnes que constitueixen el cristal·lí es descomponen lentament provocant junt amb altres factors, la opacificació del cristal·lí, formant la cataracta. En els països sub-desarrollats la principal causa de ceguera és la cataracta. Actualment el tractament per la cataracta es la substitució del cristal·lí per una lent intraocular (LIO) quirúrgicament. Aquestes lents poden ser monofocals o multifocals, cobrint un major rang de necessitats del pacient. Actualment la qualitat òptica de les lents intraoculars es avaluada en banc òptic amb la norma ISO Standard 11979-2:2014. Aquest treball pretén comprovar si el estudi empíric de les lents intraoculars en banc òptic mitjançant la funció de transferència de modulació (MTF) es una bona mètrica per a la predicció de la agudesa visual potencial d’un pacient desprès d’una operació. S’han comparat dues lents bifocals i s’ha mesurat una altre monofocal com a referencia. En aquest treball s’ha mesurat la qualitat òptica mitjançant la MTF i posteriorment s’ha relacionat amb la corba de desenfocament clínica d’agudesa visual. Tenint en compte que la predicció nomes es valida per a un mateix grup de pacients d’estudi ja que la corba de desenfocament depèn de les condicions de mesura i que sempre ha de ser amb una mateixa lent intraocular ja que els dissenys i les adicions son molt diferents entre LIOs, els resultats indiquen que la correlació entre els dos valors es molt bona (R2=0.80 de mitjana).
gmail.com
