Objectiu: L’objectiu principal del estudi és determinar l'efecte que té sobre les capacitats binoculars i acomodatives en visió propera el treball mantingut durant 30
minuts en una "tablet" en VP.
Mètode: És van avaluar 30 subjectes d’edats compreses entre 20 i 30 anys. Els requisits previs per formar part de l’estudi eren tenir AV tant VLL com en VP superior 0,8 monocularment amb la graduació, les refraccions menors +/- 6,00 diòptries esfèriques, astigmatismes que no fossin superiors a 3 diòptries cilíndriques i que no presentessin patologies, ni intervencions quirúrgiques, ni estrabismes. Se’ls va citar en dos sessions. En la primera sessió als 30 subjectes se’ls va passar un examen optomètric bàsic mesurant: fòries laterals, vergència fusional horitzontal, PPC, flexibilitat de vergències i flexibilitat acomodativa monocular i binocular. D’aquest 30 subjectes els dividíem en dos subgrups de 15. En la segona sessió al subgrup control els hi tornàvem a realitzar l’examen optomètric bàsic, mentre que al subgrup experiment els passàvem primerament qüestionari de Borsting, després els fèiem jugar durant 30 minuts al joc del “Candy Crusch” de la “tablet”, seguidament passàvem el qüestionari de Borsting adaptat i finalment tornàvem a realitzar examen
optomètric bàsic.
Resultats: En el subgrup control tal i com era d’esperar no hi ha diferències significatives en la sessió 1 i sessió 2. En canvi, en el subgrup experiment podem observar diferències significatives entre les dos sessions per el que fa a la BT (∆) i
flexibilitat acomodativa, principalment en l’ull dret.
En quant la simptomatologia valorada amb el qüestionari de Borsting adaptat, en el subgrup experiment s’observa després de jugar amb la “tablet” un increment de la
sensació d’ulls cansats i de picor, coïssor o ulls inflamats.
Conclusions: Els subjectes als que el joc havia produït un major augment de la simptomatologia eren els mateixos que en la exploració inicial és van considerar com
simptomàtics.
