En aquest treball s’estudien quins són els principals agents humectants a les dissolucions a les dissolucions per al manteniment i conservació de les lents de contacte toves i sobre quines propietats fisicoquímiques realitzen la seva acció.
A partir de la informació presentada en el marc teòric sobre dissolucions de manteniment i conservació per a les lents de contacte toves presents en el mercat, es preparen dissolucions de tres agents tensioactius: poloxamer, poloxamina i àcid hialurònic (HA). Com dissolvent base s’utilitzarà una dissolució salina tamponada amb fosfat (PBS) que presentarà valors similars a la llàgrima humana (pH, salinitat, osmolaritat...). Les propietats fisicoquímiques mesurades per a l’estudi dels agents tensioactius són: densitat, pH, salinitat, viscositat, tensió superficial i angle de contacte.
Els resultats mostren, que la densitat i la viscositat de les dissolucions estudiades augmenten amb la concentració de l’agent tensioactiu. La tensió superficial disminueix en augmentar la concentració per al poloxamer i al poloxamina, però augmenta lleugerament pel (HA). L’angle de contacte disminueix en incrementar la concentració de l’agent tensioactiu. En quant la salinitat i el pH observem que no hi ha relació amb la concentració ja que els valors d’aquestes propietats depenen de la concentració de la dissolució de PBS inicial.
S’ha observat que el poloxamer i la poloxamina són el agents tensioactius que realitzen una millor acció humectant y tensioactiva, ja que en incrementar la concentració disminueixen l’angle de contacte i la tensió superficial en major proporció. El HA és l’agent amb major acció viscosant.
