Estudi d'aplicació de la lignina: d’un residu a un producte d’alt valor afegit
Visualitza/Obre
REPORT_187.pdf (4,383Mb) (Accés restringit)
ANNEX_123.pdf (996,8Kb) (Accés restringit)
BUDGET_199.pdf (56,79Kb) (Accés restringit)
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/180501
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2016-06
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
La lignina és un polímer que constitueix un dels principals components dels vegetals,
en concret els fusters, la seva funció principal dins de la planta és de protecció física
(proporciona rigidesa) i protecció química (impedeix la penetració d’enzims destructius
dins de la paret cel·lular).
La lignina la podem extraure com a subproducte de la creació de paper provinent de la
fusta o palla. Per a que el paper sigui blanc, cal primer separar la lignina de la
cel·lulosa i les hemicel·luloses.
Durant els últims anys la industria paperera ha utilitzat la revalorització energètica de la
lignina per obtenir l’electricitat necessària per fer funcionar la maquinaria. El que es
proposa és, en comptes de cremar la lignina, utilitzar-la com a producte d’alt valor
afegit,
L’aplicació que es vol donar és la d’utilitzar la lignina per obtenir un paper amb
propietats hidròfugues i/o hidròfobes, i així reutilitzar tots els components de la fusta
per a un mateix producte.
Primer es va separar la lignina del vegetal mitjançant una cocció a la sosa, tant com el
cas de l’eucaliptus com el de la palla. El producte d’aquest procés van ser uns lleixius
negres que contenien lignina dissolta en sosa i cel·lulosa i hemicel·luloses
degradades.
A continuació es va aïllar la lignina. Mitjançant una filtrat inicial es va netejar el lleixiu
negre de la cel·lulosa i les hemicel·luloses residuals. Amb la nova dissolució es va
procedir a acidificar i precipitar a diferents pH per a que el paper de filtre no es saturés,
i per determinar si podia existir alguna diferencia en les lignines obtingudes, fet que es
va veure en l’espectroscòpia que no succeïa.
Es va comprovar en una espectroscòpia que la molècula aïllada fos lignina. Un cop es
va tenir tota la lignina aïllada tant com de la palla com la d’eucaliptus es van oxidar
mitjançant lacases de Trametes Villosa i de Myceliopthora Thermophila. Ambdues en
el seu entorn de pH corresponent. Es va observar que era indiferent amb quina lacasa
s’oxidés la lignina ja que donaven resultats semblants.
3
Un cop es va tenir la dissolució de lignina oxidada, es va impregnar en el paper,
aquest donava unes propietats hidròfugues millors que en el seu homòleg sense
tractament. A part amb la lignina oxidada es va precipitar com en el cas del lleixiu
negre.
Es van fer una sèrie d’estucats de midó catiònic i glicerina amb la lignina, tant com la
oxidada com sense oxidar. Aquests estucats se’ls va fer diverses passades i
premsades per determinar si milloraven el angle de contacte, fet que va resultar
afirmatiu. En quant a les propietats hidrofòbiques proporcionades per la lignina, es va
poder determinar que en el cas del estucat amb només lignina donava millors resultats
que sense, i que en el cas de la lignina oxidada aquestes s’observaven millor en
l’impregnació.
MatèriesPaper products, Lignin, Paper coatings, Productes de paper, Lignina, Paper -- Propietats físiques
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
REPORT_187.pdf | 4,383Mb | Accés restringit | ||
ANNEX_123.pdf | 996,8Kb | Accés restringit | ||
BUDGET_199.pdf | 56,79Kb | Accés restringit |