Objectius: Hi ha la necessitat de trobar una correlació fidedigna entre les mètriques de qualitat òptica d'una lent intraocular (LIO) i les mesures subjectives que analitzen la funció visual dels pacients implantats. D'aquesta forma, els resultats ajudarien a determinar el grau d'agudesa visual (AV) esperada per pacients pseudofàquics prèviament a l'implant. L'objectiu del present estudi s'ha centrat en avaluar l'aplicabilitat d'una funció matemàtica exponencial proposta per la literatura més recent, en una LIO de focus estès (EDOF) dòptica no difractiva.
Material i Mètodes: Per mitjà d'aquest ajust per poder estimar la AV a la qual poden aspirar els pacients implantats amb la LIO Mini®WELL Ready, hem realitzat el seu anàlisi objectiu in vitro.
Així mateix, hem determinat la seva qualitat òptica en termes de l'àrea sota la corba de la funció de transferència de modulació (aMTF) de les imatges que genera en el banc òptic, gràcies a la qual vam poder aplicar el model exponencial sota estudi. L'ajust va se obtingut per altres autors a partir de l’anàlisi d’un grup de lents model de disseny senzill (una LIO monofocal i dues LIO bifocals) que va permetre obtenir l’AV a la qual aspirarien els pacients implantats amb la lent sota anàlisi en cada nivell de desenfocament (o indistintament a cada distància d'observació). Els resultats es van comparar amb la corba de desenfocament (DC) clínica que analitza experimentalment la funció visual d'un grup de pacients implantats amb la lent sota anàlisi.
Resultats: Es posa de manifest amb aquesta LIO EDOF, que a partir d'un determinat llindar, millores en la qualitat òptica no es tradueixen en un increment de la qualitat visual dels pacients. Els resultats permeten demostrar també que els valors de qualitat òptica d'aquesta LIO tenen una gran similitud amb les dades de qualitat visual dels pacients implantats, sent aquesta consonància major quan la aMTF no supera un valor aproximat de 16. A mes es corrobora que l'ajust matemàtic estudiat prediu amb considerable exactitud la AV assolible amb la LIO EDOF analitzada i que la estimació de la AV és bona per a un rang diòptric de +0,0 D fins a -2,50 D, en l'interval de el qual existeix una bona correspondència entre la AV experimental i la calculada.
Conclusions: Podem concloure a partir dels resultats que el aMTF representa una bona mètrica preclínica per a estimar la qualitat visual de pacients pseudofàquics y que el model exponencial proposat per la literatura podria aplicar-se per a predir amb gran exactitud y en un rang ampli de distàncies de observació, la AV assolible per pacients implantats amb una LIO EDOF no difractiva.
