Estudi de sensibilitat dels components d'un disjuntor ortodòntic mitjançant simulacions

Abstract

Un disjuntor ortodòntic, també conegut com expansor ortodòntic, és un mecanisme utilitzat actualment en el camp de la medicina bucal. Es basa en una nova tecnologia mèdica que consisteix en implantar microcargols en el paladar del pacient per modificarli la geometria bucal. S’utilitzen per realitzar una expansió ràpida del maxil·lar, principalment per solucionar problemes de “mossegada creuada” en pacients en edat de creixement. Els disjuntors poden ser de molts models diferents i tots ells consten de components amb resistències mecàniques molt variades, per això el projecte es centrarà en l’estudi del disjuntor ortodòntic Micro-4 que ha estat dissenyat pel Dr Walter i en Dr Puigdollers. El projecte té per objectiu estudiar de forma numèrica el comportament transversal del disjuntor ortodòntic. Principalment el comportament del cargol central del disjuntor, anomenat cargol Superscrew, ja que en els experiments duts a terme anteriorment s´ha observat que falla per vinclament. Per desenvolupar el projecte s’han de desenvolupar models simplificats basats en el mètode d’elements finits amb el programa ANSYS Mechanical APDL 16.2. Aquest programa ens permet modelar el cargol Superscrew, introduir les característiques del material, aplicar les carregues corresponents i les restriccions del mecanisme. D’aquesta manera es podran obtenir uns resultats realistes per comparar-los amb els resultats experimentals. Un cop realitzada la simulació, la part final de l’estudi consisteix en comparar els resultats obtinguts a partir del programa ANSYS amb els obtinguts experimentalment al laboratori pel Dr Walter