Estudi del col·lapse del Viaducte de Polcevera, Gènova, Itàlia

Cita com:
hdl:2117/179245
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2019-10-16
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya
Abstract
El passat 14 d’agost del 2018 va caure parcialment el Viaducte de Polcevera, Gènova, Itàlia, construït entre els anys 1964 i 1967 i dissenyat per l’enginyer i arquitecte italià Riccardo Morandi. Arran d’aquest tràgic succés, s’ha qüestionat el disseny estructural del pont i principalment els tirants que el subjectaven. Per aquest motiu, la present tesina pretén ratificar el seu disseny i analitzar tots els factors que han pogut intervenir, així com la resposta del pont durant el col·lapse.
L’estudi del comportament del viaducte, tant l’estructura original com l’estructura romanent després del trencament d’un dels tirants, s’ha realitzat mitjançant un engraellat espacial amb el programa de càlcul SAP2000. A més, s’ha fet èmfasis en l’anàlisi dels tirants i, amb l’ajuda de la modelització estructural, s’ha obtingut la força màxima a la que estan sotmesos, necessària per comprovar la resistència dels mateixos. També, s’ha dut a terme el càlcul de les tensions dels tirants, els quals estan conformats per 352 cordons d’acer d’alta resistència envoltats per una carcassa de formigó. Així, s’ha determinat les tensions per a cadascun dels materials.
L’anàlisi estructural del col·lapse indica el trencament del tauler, primer per la zona del tirant fallit i tot seguit al recolzament sobre el pilar inclinat de la torre atirantada. Al caure la meitat del tauler del mateix costat que el tirant trencat, el sistema atirantat queda descompensat de manera que l’estructura restant tendeix a girar cap al costat contrari i els màstils en “A” de la torre col·lapsen per flexió. Els valors obtinguts de la tensió del formigó dels tirants reflecteixen que aquest està sotmès a petites traccions, controlables amb l’armadura disposada; mentre que els valors de l’acer rebel·len una clara llunyania amb el seu límit elàstic.
Per concloure, es pot afirmar que el trencament del tirant no va ser degut a una fallada estructural sinó que es va produir per altres factors tals com la falta de manteniment i l’absència d’injecció de protecció a la part superior dels cables dels tirants.
TitulacióTitulacio
Localització
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Estudi del col• ... cevera, Gènova, Itàlia.pdf | 4,552Mb | Visualitza/Obre |