El present treball compara la resposta estructural entre diferents configuracions d'edificis de maçoneria no-reforçada ubicats a la zona de l'Eixample de Barcelona, prenent com a casos d'estudi un edifici aïllat i un agregat de dos edificis, en el qual la paret mitjana es comparteix entre els dos edificis que el conformen.Es presenten les normatives per a la construcció sismoresistent i estudis relacionats per estimar les conseqüències de les accions d'un sisme en una estructura determinada. Es segueix una metodologia de treball per trobar el punt d’execució que es determina enfrontant la corba de capacitat i de demanda de l'edifici davant un terratrèmol. Per a cada hipòtesi de treball es determina aquest punt, el qual representa la vulnerabilitat de l'edifici i el dany que pot ocasionar-se en l'estructura.L'obtenció de resultats s'ha realitzat mitjançant el programa de simulació Tremuri i posteriorment s'analitzen els resultats a partir del programa Matlab.Finalment, s'ha observat que els edificis típics de maçoneria no-reforçada de l'Eixample no segueixen un disseny sismoresistent i davant l'amenaça d'un terratrèmol aquests edificis patirien importants danys en la seva estructura, ja que tendeixen a presentar un comportament més dúctil.