Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorMartí Gregorio, Vicenç
dc.contributorGibert Agulló, Oriol
dc.contributor.authorRamos Solano, Raúl
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química
dc.date.accessioned2020-01-29T15:30:12Z
dc.date.available2020-01-29T15:30:12Z
dc.date.issued2019-07-03
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/176118
dc.description.abstractEn aquest projecte s’ha sintetitzat hidroxiapatita de mida micromètrica per al seu posterior ús en la descontaminació d’aigües àcides de mina mitjançant l’adsorció de metalls pesants presents a l’aigua Primerament, s’ha sintetitzat una capa d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci seguint la ruta òptima dissenyada anteriorment en el TFG de partida (Marín 2018). Un cop format, el material sintetitzat ha estat sotmès a un l’atac àcid per a determinar-ne la resistència a l’acidesa i s’ha caracteritzat mitjançant el microscopi electrònic d’escombrat (SEM). També se n’ha preparat una sub-mostra sotmetent la mostra obtinguda originalment a ultrasons per a reduir-ne la mida de partícula. Posteriorment, s’han recreat diversos escenaris amb dissolucions sintètiques àcides (pH aproximat de 4,6) que contenien metalls pesants (zinc i coure) per a analitzar la capacitat d’adsorció del sòlid, així com la seva cinètica. A més a més, s’ha comparat el seu potencial amb diferents mostres comercials, obtenint com a resultat que el sòlid sintetitzat al laboratori és més adsorbent que els seus homòlegs comercials. A continuació, s’han recreat mostres amb ambdós metalls esmentats per a comprovar el grau de competitivitat entre ells. Com a resultat s’ha obtingut que el Cu s’adsorbeix millor que el Zn en aquestes condicions tot i que la capacitat d’adsorció en ambdós metalls disminueix considerablement degut a la presència d’un altre metall. Finalment, s’han fet assaigs amb un aigua real àcida (pH 2,3) provinent d’Aznalcóllar, Sevilla. Un cop alcalinitzada fins a pH 4,6 i filtrada per a eliminar el ferro (Fe) precipitat, s’ha analitzat la capacitat d’adsorció de la hidroxiapatita sintetitzada, donant com a resultat que el Zn i el Cu s’adsorbeixen parcialment degut a l’alta concentració inicial de Zn (>700 ppm) i a la presència d’alumini (Al) en les mostres, el qual interfereix en l’adsorció dels altres dos metalls.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química
dc.titleFabricació de partícules d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci per l’eliminació de metalls en aigües
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacCarbonat de calci
dc.subject.lemacMetalls -- Anàlisi
dc.subject.lemacContaminants -- Anàlisi
dc.subject.lemacAigües àcides -- Contaminació
dc.identifier.slugPRISMA-145165
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2019-10-28T09:45:45Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola d'Enginyeria de Barcelona Est
dc.audience.degreeGRAU EN ENGINYERIA QUÍMICA (Pla 2009)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple