Mostra el registre d'ítem simple
Fabricació de partícules d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci per l’eliminació de metalls en aigües
dc.contributor | Martí Gregorio, Vicenç |
dc.contributor | Gibert Agulló, Oriol |
dc.contributor.author | Ramos Solano, Raúl |
dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química |
dc.date.accessioned | 2020-01-29T15:30:12Z |
dc.date.available | 2020-01-29T15:30:12Z |
dc.date.issued | 2019-07-03 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2117/176118 |
dc.description.abstract | En aquest projecte s’ha sintetitzat hidroxiapatita de mida micromètrica per al seu posterior ús en la descontaminació d’aigües àcides de mina mitjançant l’adsorció de metalls pesants presents a l’aigua Primerament, s’ha sintetitzat una capa d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci seguint la ruta òptima dissenyada anteriorment en el TFG de partida (Marín 2018). Un cop format, el material sintetitzat ha estat sotmès a un l’atac àcid per a determinar-ne la resistència a l’acidesa i s’ha caracteritzat mitjançant el microscopi electrònic d’escombrat (SEM). També se n’ha preparat una sub-mostra sotmetent la mostra obtinguda originalment a ultrasons per a reduir-ne la mida de partícula. Posteriorment, s’han recreat diversos escenaris amb dissolucions sintètiques àcides (pH aproximat de 4,6) que contenien metalls pesants (zinc i coure) per a analitzar la capacitat d’adsorció del sòlid, així com la seva cinètica. A més a més, s’ha comparat el seu potencial amb diferents mostres comercials, obtenint com a resultat que el sòlid sintetitzat al laboratori és més adsorbent que els seus homòlegs comercials. A continuació, s’han recreat mostres amb ambdós metalls esmentats per a comprovar el grau de competitivitat entre ells. Com a resultat s’ha obtingut que el Cu s’adsorbeix millor que el Zn en aquestes condicions tot i que la capacitat d’adsorció en ambdós metalls disminueix considerablement degut a la presència d’un altre metall. Finalment, s’han fet assaigs amb un aigua real àcida (pH 2,3) provinent d’Aznalcóllar, Sevilla. Un cop alcalinitzada fins a pH 4,6 i filtrada per a eliminar el ferro (Fe) precipitat, s’ha analitzat la capacitat d’adsorció de la hidroxiapatita sintetitzada, donant com a resultat que el Zn i el Cu s’adsorbeixen parcialment degut a l’alta concentració inicial de Zn (>700 ppm) i a la presència d’alumini (Al) en les mostres, el qual interfereix en l’adsorció dels altres dos metalls. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | Attribution-NonCommercial 3.0 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química |
dc.title | Fabricació de partícules d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci per l’eliminació de metalls en aigües |
dc.type | Bachelor thesis |
dc.subject.lemac | Carbonat de calci |
dc.subject.lemac | Metalls -- Anàlisi |
dc.subject.lemac | Contaminants -- Anàlisi |
dc.subject.lemac | Aigües àcides -- Contaminació |
dc.identifier.slug | PRISMA-145165 |
dc.rights.access | Open Access |
dc.date.updated | 2019-10-28T09:45:45Z |
dc.audience.educationlevel | Grau |
dc.audience.mediator | Escola d'Enginyeria de Barcelona Est |
dc.audience.degree | GRAU EN ENGINYERIA QUÍMICA (Pla 2009) |