El metall dur és un material compost format per una fase ceràmica i una altra de metàl·lica, fet
que el converteix en un dels candidats més utilitzats en un gran nombre d’aplicacions entre les que
destaquen les indústries de mecanitzat, la mineria i tot tipus de treballs d’excavació. Aquest
tipus de materials es caracteritzen per presentar una excel·lent combinació de propietats com són
la resistència al desgast i la tenacitat a fractura així com la seva elevada duresa.
En aquest Treball de Final de Grau, s’avalua la resistència a la corrosió del metall dur en medi
àcid, neutre i alcalí i el seu efecte sobre les propietats mecàniques. La qualitat de
metall dur que s’estudia presenta una fase metàl·lica formada per níquel i crom. Els resultats
es comparen amb estudis previs basats amb qualitats de metall dur amb diferent microestructura
(mida de gra de la fase ceràmica) i lligand (composició química del metall: Co, Ni). Per
fer-ho, es duen a terme assaigs d’immersió amb la finalitat de determinar la velocitat de
corrosió i assaigs electroquímics de polarització anòdica. La influència de la corrosió
sobre les propietats mecàniques es dur a terme mitjançant assaigs de duresa i de resistència
a la flexió.
Els resultats posen de manifest que en medi àcid la velocitat de corrosió és més
elevada en comparació al medi neutre o bàsic independentment de la microestructura i del tipus de
lligand que presenti el metall dur. Per a les condicions estudiades, el níquel presenta
una millor resistència a la corrosió que el cobalt, en medi neutre inclús, la composició
química del lligand passa a ser més determinant que la mida de gra del carbur. La presència de
crom ja sigui tant en el cobalt com en el níquel comporta una reducció significativa de les
velocitats de corrosió tan en medi àcid com neutre. Per altra banda, l’efecte de la corrosió
provoca un pèrdua progressiva de duresa i de resistència a la flexió a mesura que
augmenta el temps en contacte amb el medi corrosiu. És important destacar, que tot i que la
qualitat de metall dur amb níquel com a lligand presenta inicialment valors inferiors de
duresa aquesta és la que experimenta una menor reducció.
