Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributorBalanya Martí, Teresa
dc.contributor.authorZapata Jimenez, Paula
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
dc.date.accessioned2019-11-21T17:18:03Z
dc.date.issued2019-10-24
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/172855
dc.description.abstractIn the recent years there has been an increase in the population, and as a consequence an increase in the production of waste water generated. These waters must undergo a purification process in order to finally obtain water with the appropriate quality in order to be able to reuse them or add them to the public waterbed. This treatment results in tones of residual sludge. This sludge, initially considered a waste, can be used as a soil fertilizer, due to its rich organic matter and nutrients content. The European regulations in regards to the management of such sludge in farms, mainly refers to limits of the concentration of heavy metals present in both soil and sludge. This regulation is quite old and loose, which is why half of the European countries have adopted more stringent measures in relation to the concentration of metal content in the ground. The main objective of the work is to analyze the current situation of sludge management in Catalonia, focusing mainly on the subject of heavy metals in the period 2013-2108. Based on the data provided by the Catalan Water Agency and the Waste Agency of Catalonia, it has been determined that sludge destined for agriculture in Catalonia has a concentration of heavy metals considerably lower than those required by legislation and also happens with the contributions. It has been found that the dosage according to agronomic criteria protects the soil from large metal inputs. Through the sludge production data of recent years, we see our model advanced to a management based on the agrarian assessment of sludge, either with direct field application or through composting. This framework coincides with the management that is carried out in the rest of Europe, although this shows a tendency towards the incineration route, which is not currently being used in Catalonia. Despite this, it has been more than 30 years that we have used sewage sludge as fertilizer, if we want to maintain this model based on agricultural assessment, we must update this regulation, reducing these limits as shown by the European trend.
dc.description.abstractEn los últimos años se ha producido un aumento de la población, y como consecuencia un aumento en la producción de aguas residuales generadas. Estas aguas tienen que pasar por un proceso de depuración con tal de obtener finalmente un agua con la calidad necesaria para poder reutilizarlas o añadirlas al cauce público. Este tratamiento, da como resultado una elevada producción de lodos residuales. Este lodo, inicialmente considerado un residuo, puede ser utilizado como fertilizante de suelo, debido a su alto contenido en materia orgánica y nutrientes (1,2). A través de los datos de producción de lodos de los últimos años, vemos que nuestro modelo a avanzado hacia una gestión basada en la valorización agrícola de los lodos, ya sea a través de la aplicación directa a campo, o a través del compostaje. Este marco coincide con la gestión que se lleva a cabo en el resto de Europa, aunque esta muestra una tendencia hacia la vía de la incineración, la cual no se utiliza actualmente en Cataluña. La normativa europea que regula la gestión de la aplicación agraria de los lodos, hace referencia principalmente a los límites de la concentración de metales pesados presentes en el suelo, como en los lodos y sus aportaciones en una medida de 10 años. Esta normativa es bastante antigua y laxa, y es por eso que la mayoría de países europeos han adoptado medidas más estrictas en relación a la concentración de metales. El objetivo principal del trabajo es hacer un análisis de la situación actual de la gestión de lodos en Cataluña, centrándonos principalmente en el tema de los metales pesados en el período 2013-2018. A partir de los datos proporcionados por la Agencia Catalana del Agua i la Agencia de Residuos de Cataluña se ha determinado que los lodos destinados a agricultura en Cataluña presentan niveles de metales pesados considerablemente inferiores a los requeridos por la legislación y lo mismo pasa con las aportaciones. Es por ello que, se ha constatado que la dosificación en función de criterios agronómicos protege el suelo de grandes aportaciones de metales. Sin embargo, ya hace más de 30 años que se utilizan lodos de depuradora como fertilizantes, si queremos mantener este modelo basado en la valorización agraria, tenemos que actualizar dicha normativa, reduciendo los límites establecidos tal y como muestra la tendencia Europea.
dc.description.abstractEn els últims anys s’ha produït un augment de la població i, com a conseqüència, un augment en la producció d’aigües residuals generades. Aquestes aigües han de passar per un procés de depuració per tal d’obtenir finalment una aigua amb la qualitat adient per tal de poder reutilitzar-les o afegir-les a la llera pública. Aquest tractament dóna com a resultat una elevada producció de fangs residuals. Aquest fang, inicialment considerat un residu, pot ser utilitzat com a fertilitzant del sòl degut al seu contingut ric en matèria orgànica i nutrients. La normativa europea, que regula la gestió de l’aplicació agrària dels fangs, fa referència principalment a límits de la concentració de metalls pesants presents tant al sòl, com als fangs i les seves aportacions màximes en una mesura de 10 anys. Aquesta normativa es bastant antiga i laxa, i és per això que la majoria de països europeus han adoptat mesures més estrictes en la relació a la concentració de metalls (1,2). A través de les dades de producció i destinació de fangs dels últims anys, veiem el nostre model a avançat cap a un gestió basada en la valorització agrària dels fangs, ja sigui amb l’aplicació directa a camp o a través del compostatge. Aquest marc coincideix amb la gestió que es dur a terme a la resta d’Europa, encara que aquesta mostra una tendència cap a la via d’incineració, la qual no s’utilitza actualment a Catalunya. L’objectiu principal del treball és fer un anàlisi de la situació actual de la gestió de fangs a Catalunya, centrant-nos principalment en el tema del metalls pesants en el període 2013-2108. A partir de les dades proporcionades per l’Agència Catalana de l’aigua i l’Agència de Residus de Catalunya. A través d’aquest anàlisi s’ha determinat que els fangs destinats a agricultura a Catalunya presenten nivells de metalls pesants força inferiors als requerits per la legislació i el mateix passa amb les aportacions. Es per això que s’ha constatat que la dosificació en funció de criteris agronòmics, criteri nitrogen, protegeix el sòl de grans aportacions de metalls. Tot i això, ja fa més de 30 anys que s’utilitzen fangs de depuradora com a fertilitzants i si volem mantenir aquest model basat en la valorització agrària, hem d’actualitzar aquesta normativa, reduint aquest límits tal hi com mostra la tendència Europea.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
dc.subject.lcshSewage sludge
dc.subject.otherFangs depuradora
dc.titleEstudi de la gestió dels fangs a Catalunya
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacLlots de depuradora -- Aprofitament
dc.rights.accessRestricted access - author's decision
dc.date.lift10000-01-01
dc.date.updated2019-10-25T03:30:15Z
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Superior d'Agricultura de Barcelona
dc.contributor.covenanteeAgència Catalana de l'Aigua


Ficheros en el ítem

Imagen en miniatura

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Todos los derechos reservados.Esta obra está protegida por los derechos de propiedad intelectual e industrial. Sin perjuicio de las exenciones legales existentes, queda prohibida su reproducción, distribución, comunicación pública o transformación sin la autorización del titular de los derechos