Valorización agronómica de lodos depurados procedentes de un matadero de porcino

Abstract

Every year in Catalonia, half a million tons of sludge from urban and industrial waste is generated (Agència Catalana de l’Aigua, 2019). Its management is carried out in different ways, with agronomic valorization being an effective disposition in terms of environmental compensation and pollution reduction. For studying the potential of sewage sludge as fertilizer for agricultural use, it has been chosen the use of sewage sludge from food industry instead of urban sludge, as these have shown higher rates of toxic contamination and accumulation (Bayona, et .al., 2017). The study is focused on evaluating the depuration process that is carried out in a industrial water treatment plant from pig slaughterhouse sewage in order to examine the quality of the sludge, as well as analyses other aspects relevant to its use, such as: the stability degree and the agronomic potential of the sludge. For the determination of the stability degree, there were used two methods: The Klanson method (MAB, 1971), which had been used by the Agència de Residus de Catalunya to establish the required parameter in terms of stability degree (GE), and the Van Soest method (Binner, 1997) in order to contrast both methods. Finally, a test was conducted where the effect of purified sludge on the performance and evolution of a radish crop (Raphanus sativus) in a greenhouse was analyzed and compared to a mineral fertilizer or a control crop.

Cada año en Cataluña se genera medio millón de toneladas de lodos provenientes de los residuos urbanos e industriales (Agència Catalana de l’Aigua, 2019). Su gestión se lleva a cabo por distintas vías, siendo la valorización agronómica una disposición eficaz en cuanto a retribución al medio ambiente y reducción de la contaminación. Para el estudio del potencial de los lodos depurados como fertilizantes para uso agrícola, se ha elegido utilizar lodos procedentes de la industria alimentaria en lugar de los lodos urbanos, debido a que estos han mostrado mayores índices de contaminación y acumulación de tóxicos (Bayona, et. al., 2017). El estudio se centró en evaluar la línea de depuración que se realiza en una estación depuradora de aguas residuales procedentes de un matadero de porcino con el objeto de examinar la calidad de los lodos depurados, así como analizar otros aspectos relevantes para su uso, como lo son: el grado de estabilidad y el potencial agronómico de los lodos. Para la determinación del grado de estabilidad, se utilizaron dos métodos: el método Klanson (MAB, 1971), el cual fue utilizado por la Agència Residus de Catalunya para establecer el parámetro exigible en cuanto a grado de estabilidad (GE), y el método Van Soest (Binner, 1997) para contrastar ambos métodos. Por último, se realizó un ensayo en invernadero donde se analizó el efecto de los fangos depurados en el rendimiento y evolución del cultivo de rábanos rojos (Raphanus sativus) comparándolos con un fertilizante mineral o un cultivo control.

Cada any a Catalunya es genera mig milió de tones de fangs procedents de residus urbans i industrials (Agència Catalana de l’Aigua, 2019). La seva gestió es porta a terme per diferents vies, sent la valorització agronòmica una disposició eficaç quant a retribució del Medi Ambient y reducció de la contaminació. Per l’ estudi del potencial dels fangs depurats com a fertilitzants per a ús agrícola, s’ha escollit utilitzar fangs procedents de la indústria alimentària en comptes de fangs urbans, degut a que aquests han mostrat majors índex de contaminació i acumulació de tòxics (Bayona, et. al., 2017). L’estudi es centrà en avaluar la línia de depuració que es realitza en una estació depuradora d’ aigües residuals procedents d’ un escorxador porcí amb l’objecte d’ examinar la qualitat dels fangs depurats, així como analitzar altres aspectes rellevants pel seu ús, tals com: el grau d’ estabilitat i el potencial agronòmic dels fangs. Per la determinació del grau d’estabilitat, s’han utilitzat dos mètodes: el mètode Klanson (MAB, 1971), el qual va utilitzar l’ Agència de Residus de Catalunya per establir el paràmetre exigible quant a grau d’ estabilitat (GE), i el mètode Van Soest (Binner, 1997) per contrastar ambdós mètodes. Finalment, es realitzà un assaig en hivernacle on s’ analitzà l’efecte dels fangs depurats en el rendiment i evolució del cultiu de rave vermell (Raphanus sativus) en comparació amb un fertilitzant mineral o un cultiu control.