Del lenguaje básico de las formas a la estética de la experiencia

Abstract

Desde una revisión crítica a la vigencia de los métodos tradicionales de enseñanza de la arquitectura, deducimos que los que hacían referencia al lenguaje visual de las formas abstractas habían llegado a nosotros desprovistos de su esencia fundacional y se sustentaban únicamente en su virtud para revelar la sintaxis de sus elementos básicos. El retorno a literatura germinal vanguardista nos corroboró que estos métodos nos ofertaba también el derrotero para entender la arquitectura a partir de los fenómenos que se suscitaban con el observador. Ello nos pareció sumamente estimulante para establecer vínculos entre estos métodos y los que se derivan de la concepción fenomenológica que reconoce a la experiencia como generativa de una estética formal. El desierto de “Toro muerto” en Arequipa plagado de una ingente cantidad de petroglifos, sirvió como un lienzo de posibilidades para que, a través de plataformas que enhebraban una narrativa, la arquitectura acontezca como una consecuencia del desplazamiento.

Des d'una revisió crítica a la vigència dels mètodes tradicionals d'ensenyament de l'arquitectura, deduïm que els que feien referència al llenguatge visual de les formes abstractes havien arribat a nosaltres desproveïts de la seva essència fundacional i se sustentaven únicament en la seva virtut per revelar la sintaxi dels seus elements bàsics. El retorn a literatura germinal avantguardista ens va corroborar que aquests mètodes ens oferia també el rumb per entendre l'arquitectura a partir dels fenòmens que se suscitaven amb l'observador. Això ens va semblar summament estimulant per establir vincles entre aquests mètodes i els que es deriven de la concepció fenomenològica que reconeix a l'experiència com generativa d'una estètica formal. El desert de "Toro muerto" a Arequipa ple d'una ingent quantitat de petroglifs, va servir com un llenç de possibilitats perquè, a través de plataformes que enllaçaben una narrativa, l'arquitectura, esdevingui com una conseqüència del desplaçament.

Nowadays, is necessary to make a critical revision of the traditional methods in architectural learning. Visual language methods of abstracts forms arrive to us without fundamental essence. The traditional methods reveal basic elements by them self. The initial avant-guard literature allow us to architectural understanding through observer reaction. The aim of article is to establish links between traditional methods and the methods drift of esperience of formal aesthetic. The “Toro Muerto” desert with many petroglyph is an ideal place to form architectural speeches as a displacement result.