Recuperació d’amoni d’efluents de plantes depuradores d’aigües residuals mitjançant zeolites: estudi de les condicions d'operació de l'intercanvi iònic i del procés de regeneració
Visualitza/Obre
TFG_Víctor_Vallès_Nebot.pdf (1,835Mb) (Accés restringit)
Sol·licita una còpia a l'autor
Què és aquest botó?
Aquest botó permet demanar una còpia d'un document restringit a l'autor. Es mostra quan:
- Disposem del correu electrònic de l'autor
- El document té una mida inferior a 20 Mb
- Es tracta d'un document d'accés restringit per decisió de l'autor o d'un document d'accés restringit per política de l'editorial
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/171188
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2019-07-03
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
L’amoni (NH4+) present als ecosistemes aquàtics és utilitzat per les algues per poder créixer i, per tant, si aquest es troba en excés pot suposar un greu problema d’eutrofització. Com a resultat de la gestió de les aigües residuals domèstiques i de molts processos, sobretot industrials, es generen aigües residuals que contenen amoni.En aquest projecte es pretén recuperar l’amoni d’un efluent del tractament secundari de la Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Vilanova i la Geltrú amb un contingut inicial de 88,8 mg/L d’amoni. Per aconseguir-ho es realitza un procés d’intercanvi iònic amb zeolites (de tipus clinoptilolita) en una etapa d’adsorció (càrrega) seguida d’una de desorció(descàrrega).La part experimental d’aquest projecte consisteix en la prova de diferents cabals volumètrics de càrrega (4 volum de llit (VL)/h i 10 VL/h) i descàrrega (2 VL/h i 0,8 VL/h, per a les càrregues realitzades a 4 VL/h, i 5 VL/h i 2 VL/h, per a les càrregues a 10 VL/h) per trobar les condicions òptimes d’operació de l’intercanvi iònic.Amés, s’han provat diferents dissolucions regeneradores basades en hidròxid sòdic (NaOH) (0,05;0,1 i 0,5 mol/L), enclorur sòdic(NaCl)(1; 5;10 i 20 g/L) o en una mescla d’ambdues substàncies (0,01 mol NaOH/L i 1 g NaCl/L; 0,01 mol NaOH/Li 20 g NaCl/L; 0,1 mol NaOH/L i 1 g NaCl/L; 0,1 mol NaOH/L i 20 g NaCl/L)en el procés de descàrrega per seleccionar aquella que proporció ni la màxima recuperació d’amoni. La màxima capacitat d’adsorció aconseguida ha estat de 7,6 mgNH4+/g zeolita en carregar la zeolita quan s’emprava un cabal de càrregade10VL/h. Per altra banda, la capacitat de desorció va ser de 5 mg NH4+/g zeolita descarregant a 2 VL/h. D’igual manera, en aquest procés de descàrrega s’aconsegueix concentrar l’amoni 5,3 cops.Finalment, la dissolució regeneradora òptima va ser amb hidròxid sòdic (0,1 mol NaOH/L) i clorur sòdic (20 g NaCl/L) permetent recuperar el 66,1 % de l’amoni de la zeolita carregada.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA QUÍMICA (Pla 2009)
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TFG_Víctor_Vallès_Nebot.pdf | 1,835Mb | Accés restringit |