Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorCarazo Gómez, Núria
dc.contributor.authorJaray Valdehierro, Sofía
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
dc.coverage.spatialAgròpolis, Parc UPC, Viladecans
dc.coverage.spatialeast=2.0453880000000026; north=41.288456; name=Viladecans, Barcelona, Espanya
dc.date.accessioned2019-07-25T09:23:09Z
dc.date.available2019-07-25T09:23:09Z
dc.date.issued2019-07-10
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/166853
dc.description.abstractThe United Nations Food and Agriculture Organization (FAO) estimate that the global population will reach 9 billion people by the year 2050; demand for food will thus continue to grow and an increase of 70% in agricultural production will be needed. To reach this figure, agronomic and fertilizer improvements will be essential (Bayona and Matamoros, 2017). The production of chemical fertilizers has a high economic cost, so organic fertilizing will play an important role in improving agricultural performance. However, the presence of heavy metals and antibiotics in organic fertilizer is a significant cause for concern. The principal aim of this work is to determine how and if the use of different organic fertilizers will impact the yield and the growth of the crop, relative to mineral fertilising or the control crop. In the experiment, different doses of organic fertilizers (D1: 50 UF, D2: 100 UF and D3: 200 UF) were tested in the production of garden lettuce (Lactuca sativa L.) in greenhouse. The crop grew in inverted bottles of glass without bases, and was subjected to daily drip irrigation, with water coming from a pluvial water reservoir. Soil used for the experiments was from Agrópolis, situated in Viladecans. The number of leaves and the length of the longest leaf (in cm) were measured every week. After 58 days, the crops were collected, weighed and dried to determine the percentage of water. Later, fats and carbohydrates were also extracted to determine the nutrient content of the crop. When the lettuces were collected the chlorophyll concentration and the quantity of excess water remaining were both measured. Finally, all the data obtained during the experiments was statistically analysed using R. It was observed that the organic fertilizer that produced the highest yield of the crop was sewage sludge. This fertilizer produced lettuces which did not exhibit significant differences in any variables from mineral fertilised lettuces, except the content of hydrates of carbon, where any relation was observed between the content and the fertilizers.
dc.description.abstractL'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) estima que la població mundial aconseguirà els 9.000 milions l'any 2050, de manera que la demanda d'aliments continuarà creixent i serà necessari un augment del 70% en la producció agrícola. L'aplicació de fertilitzants i millores agronòmiques resulten indispensables (Bayona i Matamoros, 2017). La producció de fertilitzants químics té un cost econòmic elevat, per la qual cosa l'ús de fertilitzants orgànics jugarà un paper important en la millora del rendiment agrícola. No obstant això, la presència de metalls pesats i antibiòtics en els fertilitzants orgànics poden ser un factor de risc. L'objectiu principal d'aquest treball és estudiar si l'ús de diferents fertilitzants orgànics té un efecte en el rendiment i l'evolució del cultiu, respecte a un fertilitzant mineral o el cultiu control. En l'experiment es van emprar diferents dosis de fertilitzants orgànics (D1, D2 i D3) en el cultiu d'enciam meravella (Lactuca sativa L.) en hivernacle. El cultiu es va realitzar en ampolles de vidre invertides amb la base tallada, i va ser sotmès diàriament a reg per degoteig amb aigua procedent d'un dipòsit d'aigua pluvial. El sòl emprat procedia de la finca Agrópolis, situada a Viladecans. Setmanalment es van dur a terme mesures del nombre de fulles i la longitud (en cm) de la fulla més llarga del cultiu. Després de 58 dies, els cultius van ser recollits, pesats i assecats per a conèixer el percentatge en aigua, posteriorment es va realitzar l'extracció de lípids i hidrats de carboni. En el dia de collita es va quantificar el contingut en clorofil·les i es va determinar la quantitat d'aigua drenada en l'últim reg. Finalment, totes les dades obtingudes durant la part experimental van ser analitzats estadísticament amb el programa R. Es va observar que el fertilitzant orgànic que va produir un major rendiment en el cultiu va ser el fang de depuradora, que a dosis altes és una mica superior al fertilitzant mineral encara que no es van observar diferències significatives. Aquest fet es va repetir per a totes les variables excepte el contingut d'hidrats de carboni, en el qual no es va observar cap relació.
dc.description.abstractLa Organización de Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO) estima que la población mundial alcanzará los 9.000 millones en el año 2050, de manera que la demanda de alimentos seguirá creciendo y será necesario un aumento del 70% en la producción agrícola. La aplicación de fertilizantes y mejoras agronómicas resultan indispensables (Bayona y Matamoros, 2017). La producción de fertilizantes químicos tiene un coste económico elevado, por lo que el uso de fertilizantes orgánicos jugará un papel importante en la mejora del rendimiento agrícola. Sin embargo, la presencia de metales pesados y antibióticos en los abonos orgánicos pueden ser un factor de riesgo. El objetivo principal de este trabajo, es estudiar si el uso de diferentes fertilizantes orgánicos tiene un efecto en el rendimiento y la evolución del cultivo, respecto a un fertilizante mineral o el cultivo control. En el experimento, se emplearon diferentes dosis de fertilizantes orgánicos (D1: 50 UF, D2: 100 UF y D3: 200 UF) en el cultivo de lechuga maravilla (Lactuca sativa L.) en invernadero. El cultivo se realizó en botellas de vidrio invertidas con la base cortada, y fue sometido diariamente a riego por goteo con agua procedente de un deposito de agua pluvial. El suelo empleado procedía de la finca Agrópolis, situada en Viladecans. Semanalmente se llevaron a cabo mediciones del número de hojas y la longitud (en cm) de la hoja más larga del cultivo. Tras 58 días, los cultivos fueron recogidos, pesados y secados para conocer el porcentaje en agua, posteriormente se realizó la extracción de lípidos e hidratos de carbono. El día de cosecha se cuantificó el contenido en clorofilas y se determinó la cantidad de agua drenada en el último riego. Finalmente, todos los datos obtenidos durante la parte experimental fueron analizados estadísticamente con el programa R. Se observó que el fertilizante orgánico que produjo un mayor rendimiento en el cultivo fue el fango de depuradora, que a dosis altas es algo superior al fertilizante mineral aunque no se observaron diferencias significativas. Este hecho se repitió para todas las variables excepto el contenido de hidratos de carbono, en el que no se observo ninguna relación.
dc.language.isospa
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fertilització
dc.subject.lcshFertilizers
dc.subject.lcshOrganic fertilizers
dc.subject.lcshAgricultural pollution
dc.subject.otherContaminació medicaments vegetals
dc.titleEfecte de diferents tipus d'adobat orgànic en el desenvolupament i contingut de lípids, sucres i clorofil·les en un cultiu d'enciam en hivernacle
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacAdobs
dc.subject.lemacAdobs orgànics
dc.subject.lemacContaminació agrícola
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2019-07-12T04:01:12Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Superior d'Agricultura de Barcelona
dc.audience.degreeGRAU EN ENGINYERIA DE SISTEMES BIOLÒGICS (Pla 2009)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple