Tècniques 3D en la documentació de treballs arqueològics: Cova Can Sadurní, Begues

Abstract

Ja fa temps que els sistemes de captura massiva de dades (SCM), tant basats en imatge com en mesures làser, es van desenvolupant acompanyats de l’evolució de la tecnologia digital i s’estan estenent en cada cop més àmbits. La cada cop major capacitat de processament dels ordinadors personals, l’aparició de nous algorismes de càlcul, el refinament dels aparells de captació i mesura i, en general, l’abaratiment dels productes tecnològics fan que aquests sistemes siguin cada cop més accessibles i vagin guanyant més àmbits d’aplicació. En el camp de l’arqueologia, la documentació dels processos d’excavació és un apartat crític ja que aquests suposen el desmantellament del propi jaciment. L’única possibilitat de revisar, comprovar les dades o reinterpretar els resultats d’una excavació és, quasi exclusivament, la consulta de la documentació que es va realitzar en el seu moment. Ja des del principi de la pràctica arqueològica com a disciplina científica la documentació gràfica (en forma de dibuix de plantes, seccions i detalls o fotogràfica) i el registre de la distribució espacial de les troballes (inicialment amb els mètodes de quadrícules) han tingut una importància destacada. La geomàtica ja porta molt de temps aportant les tècniques topogràfiques en el registre espacial dels elements i característiques dels jaciments. Els SCM suposen una nova i valuosa eina complementària a aquests dos tipus de documentació. La migració dels processos fotogramètrics a l’àmbit digital i el desenvolupament de dispositius de mesura làser cada cop més precisos, eficients i flexibles, possibiliten la creació de models tridimensionals digitals fotorealistes que uneixen una acurada reproducció gràfica i geomètrica, i estan referenciats a la seva ubicació original. Aquests permeten revisar i reproduir els diferents estats d’excavació del jaciment i la situació i context original de les diferents troballes localitzades, amb la possibilitat de consultar-hi coordenades i realitzar-hi amidaments, i sense la restricció d’una escala fixa, un punt de vista determinat, ni la selecció d’uns detalls respecte d’altres. És sabut que els equips d’excavació arqueològica acostumen a treballar amb uns pressupostos molt limitats, i per això aquest treball intenta cercar vies d’utilització dels SCM el més assequibles possibles per mostrar que qualsevol projecte arqueològic, per modest que sigui, pot integrar-los en el seus processos de documentació. En aquest sentit, els SCM basats en imatge centren el present treball ja que són els que més a l’abast s’han situat, ja que els mètodes fotogramètrics s’han deslliurat de la dependència de cars aparells especialitzats i s’han aprofitat de l’aparició de programes de baix cost o inclús gratuïts. En el treball s’han avaluat diversos recursos actualment disponibles, principalment de sistemes basats en la imatge, de diferents característiques i provinents tant del sector comercial com de l’àmbit acadèmic o de recerca. Per a això s’ha realitzat una aplicació pràctica en condicions reals al jaciment arqueològic de Can Sadurní, al TM de Begues, que ha permès veure com treballen i quins resultats se n’obtenen. La intenció és construir una imatge de l’estat actual de disponibilitat d’aquests sistemes, incidint especialment en que siguin el màxim d’assequibles i accessibles, tant en termes econòmics com d’utilització, per a la seva màxima integració en els mètodes arqueològics.

For some time now, massive data capture systems (SCM), both image and laser-based, are being developed along with the evolution of digital technology while they are spreading in more and more areas. The increasing capacity of processing of personal computers, the appearance of new calculation algorithms, the refinement of capture and measurement devices and, in general, the reduction of technological products costs make these systems increasingly accessible and are therefore being applied in several disciplines. In the field of archaeology, documentation of excavation processes is a critical point since these involve the dismantling of the site itself. The only possibility to check and verify the data or reinterpret the results of an excavation consists of, almost exclusively, reviewing the documentation that was carried out at the time, as reexcavation becomes impossible. Just from the beginning of archaeological practice as a scientific discipline the graphic documentation, in the form of drawings (plans, cross sections and details) or photographs, and the recording of the spatial distribution of the findings (initially with grid methods) have been considered of outstanding importance. Geomatics has been providing topographic techniques in the spatial record of the elements and characteristics of the sites for a long time. SCMs represent a new and valuable complementary tool to these sorts of documentation. The migration of the photogrammetric processes to the digital world and the development of increasingly accurate, efficient and flexible laser measurement devices make it possible to create three-dimensional digital photorealistic models that gather accurate graphic and geometric reproduction, which are referenced to their original location. This allows to reproduce different excavation states of the site when findings have already been removed and to review the original position and context of the different localized findings, with the possibility to extract coordinates and perform measurements. This removes disadvantages as the restriction of a fixed representation scale, using a single point of view, or selecting some details over others. It's well known that archaeological teams use to work with very restrictive budgets, and this work aims at seeking ways of using SCM as affordable as possible, to show that any archaeological project, no matter how modest it is, can integrate them in its documentation processes. This work is focused on image-based SCM as they have become the most accessible ones since they do not depend on expensive and specialized equipment any more and they have taken advantage of the emerging low-cost or even free software. In this work, we have evaluated several currently available resources, mainly image-based systems, all of them with different features and limitations and with origins from both the commercial sector and the academic or research field. To do this, a practical application has been carried out in real conditions at the archaeological site of Can Sadurní, in Begues, which has allowed us to see how these SCM solutions work and the results obtained. The intention is to build an image of the current state of availability of these systems, focusing on the fact that they should be as accessible and affordable as possible, both in terms of economy and usability for the sake of maximum integration in the archaeological methodology.