Casa de la Premsa, història i arquitectura

Abstract

L’objectiu d’aquest treball és la realització d’un aixecament arquitectònic. Alhora, s’estudiarà també l’arquitecte, els sistemes constructius aplicats i sobretot l’historia ja que l’edifici era un dels pavellons de l’Exposició de 1929 a Barcelona. El Palau de la Premsa o antiga Prefactura de la Guàrdia Urbana, és un edifici de l'avinguda Rius i Taulet de Barcelona, que va servir per acollir els professionals dels mitjans de comunicació durant l'Exposició Internacional de 1929. De titularitat municipal, va ser projectat el 1926 per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner. Consta catalogat al patrimoni Arquitectònic de la ciutat BCIL protecció B: Bé cultural d'interès local L’aixecament arquitectònic, va ser el tipus de proposta del PFC que més hem va atraure de totes les possibles opcions. Volia fer un edifici característic i singular amb història. Després de buscar edificis entre les meves possibilitats, vaig trobar la casa de la premsa, edifici inclòs al catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona. A simple vista hem va impactar ja que les façanes recollien gran riquesa arquitectònica i visual barrejant diferents estils (neoromànic, neogòtic i neomudèjar) amb diversos elements característics del modernisme com la totxana a cara vista, la ceràmica o el ferro. Disposa d’una superfície aproximada de 2.000 m2 (600m2 de sòl) repartits entre un soterrani i tres plantes, l’ús original de l’edifici i l’arquitecte Pere Domènech, hem vam fer reafirmar l’elecció. Dintre del marc personal, aquest projecte es podria explicar en dues fases donat que la confecció ha estat realitzada d’aquesta manera. Vaig agafar el projecte amb ganes, prenent les dades in situ, agafant la informació i realitzant el grafisme de les plantes i alçats. Per raons personals va haver una parada d’uns anys i es va reprendre el projecte realitzant les seccions i tota la confecció per aquesta entrega. Cal indicar que no només ha estat important reflectir en els plànols les mides de l’edifici sinó dotar-lo del caràcter que aquest ens transmet. Per a fer-ho, ha estat bàsic entendre l’edifici, la seva construcció, evolució i entorn. Per aquest motiu, a part de la confecció gràfica, es vol detallar la repercussió de l’exposició de 1929, un acostament a una part molt important de l’historia de la nostre ciutat, així com la biografia de l’arquitecte amb la finalitat d’acabar d’entendre aquesta obra.