Objetivo: La disciplina arquitectónica está imbuida en multitud de legislaciones. Desde las leyes urbanísticas a las técnicas, entre otras, afectan al entendimiento de la ciudad y a los límites posibles de la acción edificatoria. El conflicto se encuentra en que están reguladas principalmente a través del parámetro espacio, situando el factor tiempo como algo residual. Desde disciplinas como la sociología, la geografía o el derecho, diversos investigadores identifican esta circunstancia como un impedimento para mejorar la arquitectura, la ciudad o el territorio. Así pues, este artículo trata de mirar críticamente a la vertiente espacial de la ley para plantear un debate sobre sus limitaciones y una posible actualización ante un contexto tecnológico que no hace más que difuminar sus bordes. Metodología: La metodología consiste en una lectura crítica y exhaustiva de las leyes españolas y madrileñas y su conexión con el debate teórico que se está produciendo en otros campos. Conclusiones: La consecuencia principal del conflicto es el fortalecimiento de la división público-privado, una separación legal y espacial que se impone en las leyes de la edificación. Esta dicotomía acota, condiciona y limita la actividad de arquitectos y urbanistas, pero también de políticos, sociólogos o economistas y representa uno de los mayores problemas a los que se enfrenta el diseño arquitectónico. Originalidad: El análisis crítico de las legislaciones es un campo de estudio novedoso y prácticamente inexplorado en la arquitectura. Visibilizar el rol de la ley sobre la arquitectura puede proveer a los agentes urbanos de nuevas herramientas para intervenir sobre ella.
Objectiu: La disciplina arquitectònica està afectada per multitud de legislacions. Des de les principals urbanitzacions a les tècniques, entre altres, les regulacions distintius influeixen en la configuració de la ciutat i en l’enteniment dels límits de l’acció edificatòria. El conflicte es troba en què es troben enunciats principalment a través del paràmetre espacial, situant el factor temps com a residual. Des de les disciplines com la sociologia, la geografia o el dret, diversos investigadors identificaran aquesta circumstància com un imprevist per millorar l'edificació, la ciutat o el territori i adequar les demandes contemporànies. Aquest article tracta de mirar críticament la veracitat espacial de la llei per plantar un debat sobre les seves limitacions i una possible actualització davant un context tecnològic que no fa més que difondre les seves fronteres. Metodologia: La metodologia consisteix en una lectura crítica i exhaustiva de les veus espanyoles que afecten l'ús i el disseny de l'espai urbà, així com la vostra connexió amb el debat que t'està produint en altres camps. Conclusions: La consciència principal del conflicte és el fortament de la divisió pública-privada, una separació legal i espacial que s’impulsaran en les lleis de l’edificació. Esta dicotomia acota, condiciona i limita l'activitat dels arquitectes i els urbanistes, però també els polítics, els socis i els economistes i els representants dels problemes amb els que s’enfronten al disseny arquitectònic. Originalitat: L'anàlisi crític de les legislacions és un camp d'estudi original i pràcticament inexplorat en l'arquitectura. Fer visible el rol de la llei sobre l'arquitectura que pot provar amb els agents urbans de noves eines per intervenir sobre ella.
Objective: The architectural discipline is affected by a multitude of legislations. From the urban to the technical, different regulations influence the configuration of the city and the limits of what to build. The conflict is that they are enunciated mainly through space, placing the time factor as something residual. From disciplines such as sociology, geography or law, various researchers identify this circumstance as an impediment to improve buildings, cities or territories and adapting them to contemporary demands. This article tries to look critically at the spatial side of the law in order to raise a debate about its limitations and its possible evolution into a technological context that only diffuses its borders. Methodology: The methodology consists of a critical and exhaustive reading of Spanish laws that affect the use and design of urban space, as well as its connection with the theoretical debate that is taking place in other fields. Conclusions: The main consequence of the conflict is the strengthening of the public-private division, a legal and spatial separation that is imposed in building and urban legislations. This dichotomy conditions and limits the activity of architects and urban planners, but also of politicians, sociologists or economists and it represents one of the biggest problems faced by architectural design. Originality: The critical analysis of legislations is a new field of study and practically unexplored in architecture. Making visible the role of the law on architecture can provide urban agents with new tools to intervene on it.
