Quan hom va a visitar unes caves o bé unes bodegues espera sempre a trobar aquelles mítiques galeries, de longitud infinita, fosques, silencioses, profundes i, això sí, amb teranyines.
Així és la imatge tradicional que ens volen vendre, i les que són de nova construcció, s’hi esforcen per poder donar aquesta aparença, perquè això és el que ven, i ells el que volen és vendre. Però tot això tant mític, se’n desprenen una sèrie de factors, els quals aporten algunes problemàtiques a aquesta mena de construccions.
Que siguin de gran longitud, ens porta a pensar en la dificultat per a poder ventilar. Això en condueix a deduir, que hi podem trobar una humitat força elevada i, per tant, aquella olor característica de fongs, gens saludable per a nosaltres, ni per a tots aquells materials que ens envolten.
Com es podrà veure en el desenvolupament d’aquest projecte, els factors bàsics que els cavistes volen controlar en aquest tipus de construccions, són la temperatura i la humitat, per tal de poder aconseguir uns productes de qualitat. Basant-me, doncs, en els seus requisits, el que vull és veure si realment aquestes construccions compleixen aquests paràmetres, a més de incidir en la problemàtica de la falta de ventilació i, en molts casos, falta de neteja.
Tanmateix, aprofundint una mica més en cada una d’aquestes construccions, el que es vol és observar l’estat general de conservació i, en el seu cas, donar una proposta de solució.
