L’activitat industrial de construir i enderrocar representa una clara generadora d’una gran quantitat de residus d’origen divers i una potencial digestora de residus propis i d’altres branques de la indústria.
No és gens menyspreable la cada cop major producció de residus per part de la construcció, en comparació amb d’altres àmbits de la indústria. Sobretot, tenint en compte que depèn de la intensitat de l’activitat edificatoria que ha crescut enormement els últims anys.
La estimació en pes d’aquests residus es de 6 milions de tones l’any a la comunitat catalana.
Així doncs, ens adonem que el volum d’aquests residus -no tant la seva perillositat, encara que una ínfima part d’aquests residus són tòxics o perillosos- comença a ser preocupant.
Els dipòsits de runes i altres residus de la construcció són a vegades incontrolats, altres no oficials però tolerats pel propi municipi. Arriben a ocupar extenses àrees i proliferen per tot el territori, alterant el paisatge. La runa i els residus petris són de caràcter bàsic alterant a la acidesa natural del sòl.
Per això, i per d’altres motius essencialment econòmics, com l’estalvi de material i la manca de matèries primeres, sobretot d’àrids naturals, han dut a nombrosos països a una gestió eficaç d’aquests residus.
